Vida quotidiana, alguna cosa més que rutines

Sabies que l’Estat espanyol és un dels territoris del món en què la infància pateix més excés de pes?

La quotidianitat des de la fonamentació teòrica pedagògica ens obre un món de possibilitats. Parlem de l’escola per la vida i per a la vida, amb tot el que això implica a nivell metodològic i didàctic. Sense improvisacions i sense reduccionismes. Sempre des de la realitat i el present.

De vegades ens ha passat que, parlant de l’escola, apareix el terme vida quotidiana referit a les rutines i que aquesta expresió s’associa al món assistencial, com si fos un bloc d’activitats dins l’horari acadèmic. Això no obstant, el seu significat és molt més ric: la vida quotidiana és l’eix vertebrador que dona sentit i que dinamitza tot el que té lloc a l’escola, perquè impregna d’aprenentatges extraordinaris totes les situacions que es viuen al nostre voltant.

Tenir cura amb rigor és un acte transcendent, vital. Educar no és aliè a aquesta circumstància i ens impulsa a considerar el lloc que ocupem cada dia. Una ocupació d’un temps i d’un espai diluïts darrere del teló del clima que es crea quan emergeixen relacions saludables entre famílies, criatures i professionals. Aprofitem la riquesa de la realitat mundana per afavorir que l’escola ens ajudi a inspirar-nos i a observar el nostre voltant amb aires de calma i d’esperança.

Sobre la construcció de ponts interdisciplinaris, fonamentats en evidències rebudes des de la neurociència, la psicologia i l’educació, es planteja una nova lectura dels reptes actuals que sorgeixen a l’educació infantil, tant entre els educadors com entre els familiars del nostre temps.

Quan es parla de Berga ens venen al cap diverses paraules: bolets, neu, excursionisme, colònies tèxtils, romànic, gastronomia, Patum... En aquest article parlarem de les activitats que els nens i les nenes de l’Escola Bressol Municipal Flor de Neu realitzen per conèixer la festa tradicional de la seva ciutat, hi participin i s’hi familiaritzin.

L’excepcional pandèmia i les insòlites mesures de prevenció sanitària que hem viscut al llarg dels darrers mesos estan tenint, com era d’esperar, ramificacions en forma de crisi econòmica, social i educativa que val la pena parar-se a analitzar. En aquest article reflexionem sobre quins poden ser els efectes sobre l’educació infantil de primer cicle, no només de forma immediata, sinó també a llarg termini.

D’entrevistes entre mestres i famílies n’hi ha de molts tipus. Tanmateix, entre tota la tipologia que en podem arribar a trobar, l’article se centra en aquelles en què la mare i el pare estan desanimats o desorientats sobre com poden continuar ajudant a créixer el seu infant. I no és estrany que açò succeeixi, perquè educar és una de les tasques més complexes que podem realitzar les persones, perquè, a causa de la pluralitat de dimensions que hi intervenen i del fet que les situacions de la vida són imprevisibles, no n’hi ha prou de tenir les idees clares.

De mica en mica, mestres en actiu i professorat universitari que creuen en la col·laboració entre l’escola i els estudis superiors cerquen més espais de trobada. Però, què necessiten i què hi cerquen en aquesta col·laboració? Quina mena de cooperació futura esperen? Al present article relatem el desenvolupament d’un taller amb mestres abans d’implementar-lo a l’aula d’infantil, i descrivim les expectatives, les percepcions i les projeccions cap al futur de cadascuna de les parts.