Pràctiques docents digitals

En aquest article d'opinió, Alicia Nimo reflexiona sobre la necessitat d'abordar la innovació des d'una intensa formació i una rigorosa reflexió que ens doti del criteri i de les eines necessàries per triar, de cada tendència pedagògica, allò qu s'adeqüi més al nostre context i a les necessitats del nostre alumnat.  

La pedagogia centrada en l’alumnat és una perspectiva en la qual es fonamenta una part imprescindible del canvi que s’està produint en l’educació de començament del segle xxi, però no es desenvolupa de manera espontània, sinó que exigeix intencionalitat i accions transformadores.

Introduir estratègies de ludificació en l’aula es converteix en un element idoni per propiciar la motivació de l’alumnat. Així, l’ús didàctic dels jocs de taula constitueix una ferramenta molt interessant per treballar diferents objectius del currículum de primària des de l’experimentació i la manipulació autònoma per part de l’alumnat, alhora que afavoreix l’atenció a la diversitat, atès que són inclosos en un racó de treball autònom.

Al segle xvi el filòsof Sir Francis Bacon deia: «Alguns llibres són provats, uns altres devorats, però n’hi ha poquíssims que siguin mastegats i païts». Volem acostar l’alumnat a la lectura mostrant-n’hi el costat lúdic, amb la finalitat de crear lectors proactius que «devorin llibres». En col·laboració amb els autors, convertim un llibre en un joc i aconseguim que l’alumnat esdevingui creador de còmics.

«The Minecraft is the worst in the world and Call of Duty is the best.» Aquesta frase apareix en la presentació del Projecte Unit 2 de la matèria d’anglès d’un alumne de sisè del col·legi Jesús-María Fuensanta, de València. Respon a la necessitat d’explicar com les exposicions digitals són més que una eina comunicativa, perquè els nois i les noies hi presenten les seues creacions a la resta dels companys i companyes.

Davant d’un diagnòstic de càncer parental en el cas d’algun dels alumnes, l’escola experimenta, igual que la resta de la societat, un impacte important i expressa la seva impotència per gestionar la comunicació amb l’infant que pateix una situació d’aquest tipus en la pròpia llar. En el present article es proposen tota una sèrie d’eines i directrius que poden ajudar el professorat a abordar aquestes situacions.

Actualment observem com diverses escoles participen en projectes en col·laboració amb institucions culturals i amb artistes, a fi que aquests comparteixin amb els infants els seus processos de creació i que ajudin a repensar estratègies democràtiques que siguin aplicades al centre educatiu. Aquest text descriu el projecte Espai C, un programa d’artistes residents en escoles d’educació infantil i primària de Barcelona, i relata què aporta treballar amb persones creadores dins del centre docent.

A la nostra escola realitzem el projecte Cultura emprenedora a l’escola (CuEmE), ofert per la Diputació de Barcelona, des d’un enfocament globalitzat i una consolidada base d’aprenentatge cooperatiu. Els alumnes i les alumnes són els protagonistes de tot el procés de creació i gestió d’una empresa que té la finalitat de vendre productes artesanals.

Es presenta una experiència que neix de la col·laboració entre un centre públic de Santander i la Universitat de Cantàbria i que es desenvolupa en el marc d’un projecte nacional I+D+I (Susinos, 2015). Sota la filosofia de la millora escolar i de donar veu a l’alumnat, nens i nenes d’educació infantil i primària desenvolupen una investigació per millorar la seva escola.

L’aprenentatge cooperatiu troba una via d’aprofundiment a través de l’aprenentatge producció i l’aprenentatge servei. La proposta d’aquesta línia de treball es materialitza en un projecte que va des de sisè de primària fins a quart d’ESO. L’objectiu final del projecte és convertir el centre docent en un agent transformador del canvi social.

Sessió de filosofia en un grup de segon de primària format per deu nens i onze nenes de 7 i 8 anys al CEIP Ruperto Chapí, de Villena (Alacant).

Les trobades cara a cara són aquelles situacions d’interacció en les quals la persona adulta es dirigeix a un únic interlocutor, una relació que implica i que embolcalla totes dues persones per mitjà del gest, la paraula i l’afecte. Mentre dura la trobada, la persona adulta i el menor mantenen un intercanvi comunicatiu i afectiu, una unitat indissoluble i momentània que, per uns instants, fa destacar l’alumne per damunt de la resta del grup, el fa ser protagonista a la classe. És una ocasió més o menys breu durant la qual cap dels dos interlocutors roman indiferent.

La daily routine és una manera de començar les classes d’anglès. Consisteix en un costum que es repeteix cada dia i que serveix perquè l’alumnat practiqui les destreses bàsiques que volem que interioritzi. Gràcies a l’ús de les TIC i a la ludificació, podem enriquir aquesta experiència i gestionar el temps de manera eficaç.

Al nostre voltant hi ha textos de tota mena. Ens indiquen com funcionen les coses, com podem arribar a un indret determinat, què podem fer i què no podem fer. Són escrits clars, concisos, directes i que ens fan la vida més fàcil. Són, també, una manera senzilla d’empènyer l’imaginari i llançar-se a escriure.

Us presentem la proposta del CEIP Rosa dels Vents, una escola situada a Colònia de Sant Pere (Illes Balears). Els seus membres la defineixen com una escola viva i activa que persegueix l’objectiu de garantir que els infants puguin cobrir les seves necessitats al llarg de tot el temps que duri l’activitat lectiva.

El projecte 10 mesos, 10 aprenentatges consisteix en una sèrie de miniactivitats que l’alumnat desenvoluparà voluntàriament al llarg del curs. N’hi ha unes que es realitzen individualment i unes altres, en equips cooperatius. Se centra a millorar les habilitats comunicatives dels infants col·locant-los en contextos reals en els quals han d’utilitzar codis diferents i mobilitzar una gran diversitat de coneixements curriculars.

El projecte 10 mesos, 10 aprenentatges consisteix en una sèrie de miniactivitats que l’alumnat desenvoluparà voluntàriament al llarg del curs. N’hi ha unes que es realitzen individualment i unes altres, en equips cooperatius. Se centra a millorar les habilitats comunicatives dels infants col·locant-los en contextos reals en els quals han d’utilitzar codis diferents i mobilitzar una gran diversitat de coneixements curriculars.

En els darrers anys s’ha escrit molt sobre l’impacte de les TIC a la societat i de les TAC a l’escola. L’ús de tecnologia és una pràctica habitual en persones de diverses edats, capacitats i ètnies, i és visible en tots els contextos i àmbits de la vida quotidiana. L’escola no constitueix cap excepció a aquesta norma i ajusta les seves metodologies i estratègies per donar resposta a les necessitats de l’alumnat d’avui.