Neuroiència a les aules

Aquesta va ser la pregunta que va plantejar la inspectora a l’equip directiu de la nostra escola l’any 2008. Van ser molts els dubtes amb els quals vam batallar abans de realitzar el projecte que ens va mantenir en la direcció els quatre cursos següents.

Coincidint amb Edward Norton Lorenz, jo també considero que un petit canvi en un sistema pot provocar que aquest sistema progressi, es modifiqui i, per tant, es transformi. L’educació necessita petits gestos, petites variacions per començar a canviar.

Estudis recents en neurociència expliquen les bases biològiques sobre per què és important associar les experiències d’aprenentatge amb el plaer, ja que aprendre és quelcom plaent per naturalesa. Tal com descrivia molt bé Sòcrates ja fa segles: «El coneixement comença amb la sorpresa», i avui coneixem els mecanismes neurals subjacents a aquesta afirmació.

Com aprèn a llegir i a escriure el cervell? Hi ha un període crític per aprendre’n? Quines estratègies podem utilitzar a l’aula? El coneixement sobre l’aprenentatge de la lectoescriptura ha augmentat al llarg dels darrers anys, la qual cosa permet realitzar algunes recomanacions sobre propostes metodològiques per ensenyar a llegir i a escriure.

Estudis en els camps de la psicologia i de la neurociència cognitives confirmen que no n’hi ha prou d’una explicació per consolidar un coneixement nou. Si no es produeix un canvi conceptual que modifiqui la nostra idea preconcebuda existent, el nostre cervell conservarà la idea inicial, que li serà útil per entendre els fenòmens i la realitat que ens envolta, tot i que sigui falsa i errònia científicament.

Sovint, i amb l’objectiu de treballar la competència digital, demanem al nostre alumnat que utilitzi la Viquipèdia per cercar i comprendre informació acadèmica. En el present article s’analitzen algunes característiques que fan diferent la lectura a la Viquipèdia de la lectura tradicional en paper, com també la complexitat que afegeix aquesta tasca a la comprensió lectora.

La docència compartida (DC) esdevé una estratègia potent per l’aprenentatge entre docents i per la millora professional i de l’acció educativa en el centre, com també de l’atenció a la diversitat de l’alumnat. El present article s’adreça als equips directius que vulguin començar a implementar pràctiques de DC al seu centre. S’hi aporten idees sobre com es poden iniciar aquestes pràctiques, s’hi aclareixen alguns dubtes i malentesos sobre el que implica la DC per al centre educatiu i s’hi aporten estratègies i criteris organitzatius per afavorir una pràctica DC sostenible.

Les dinàmiques i les intervencions en docència compartida (DC) incorporades en els centres constitueixen un motor de canvi i millora educativa, com també una estratègia excel·lent per a l’aprenentatge entre docents i per a la millora professional. En aquest article repassem breument quins són els models de DC i les metodologies més adequades per implementar-la. També hi presentem l’experiència d’un dels centres en els quals aquesta estratègia és una pràctica d’èxit.

Tenir en compte l’aprenent, les seves necessitats, les seves inquietuds i els factors socials que l’envolten abans de dissenyar un projecte serà garant de la perpetuïtat dels aprenentatges que tinguin lloc al centre docent. Aquestes pautes o consells miren de ser el punt de partida per als docents que es vulguin endinsar en el gratificant món (per a l’alumnat i el professorat) dels ABP.

La pedagogia Freinet va tenir una important difusió a Catalunya i a Espanya durant el primer terç del segle xx. La Guerra Civil acabà amb qualsevol tipus de pedagogia centrada en l’alumnat. Al final de la dècada dels seixanta, però, es començaren a recuperar de la mà de grups de mestres renovadors. La pedagogia Freinet, amb el Moviment Cooperatiu d’Escola Popular com a màxim exponent, s’estengué per tot el país.

Us presentem un breu però intens diàleg que va mantenir un grup de quart de primària. Tot va començar arran d’una frase del text que havíem llegit, que tractava de la confiança: «Si tu em dius una cosa, t’he de creure?».

Fixar-se en l'ombra dels objectes va ser el primer sistema que els humans van utilitzar per mesurar el desplaçament del Sol. Hi ha exemples de construccions megalítiques que es van construir per estudiar els moviments del Sol i dels astres. Quins són els moviments que fa la Terra respecte al Sol?

La clau de l’aprenentatge rau en la motivació. Tothom hem tingut alguna vegada la sensació que els minuts triguen hores a passar o que, per contra, passen volant segons quin sigui l’ambient de classe i les activitats que s’hi facin. La diversificació i la fusió d’estratègies distintes i la introducció de propostes metodològiques potencien també aquests aprenentatges.

Els primers anys d’una «persona lectora» són determinants. L’aliança entre escola i família és imprescindible. Estem convençuts que si llegim junts, si dediquem una estoneta cada dia a la «lectura en família», si creem espais i temps per fomentar (comentar, compartir, gaudir de) la lectura a casa i a l’escola, els infants trauran el nas al món dels llibres amb naturalitat i entusiasme.

El mot equitat prové de l’arrel llatina aequitas, i aquesta, al seu torn, del terme grec epiekeia, que remet a la idea de la virtut del que és just, és a dir, que cadascú rebi el que li correspongui per justícia, en aquest cas el dret de tota persona a disposar del millor accés possible a processos d’aprenentatge múltiples i variats que garanteixin la seva educació.

3, 2, 1... Reporters en creació! és un projecte on s’elabora un programa de ràdio pensat i dirigit per l’alumnat. Els infants en triaran la temàtica, n’elaboraran el contingut i n’aconseguiran un producte final tenint en compte que ha de ser atractiu per a qui l’escolti. Per aconseguir-ho, hauran de demostrar les seves capacitats en diferents àmbits del currículum.

3, 2, 1... Reporters en creació! és un projecte on s’elabora un programa de ràdio pensat i dirigit per l’alumnat. Els infants en triaran la temàtica, n’elaboraran el contingut i n’aconseguiran un producte final tenint en compte que ha de ser atractiu per a qui l’escolti. Per aconseguir-ho, hauran de demostrar les seves capacitats en diferents àmbits del currículum.

Sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

El coneixement del desenvolupament cerebral ens permet disposar d’informacions significatives a l’hora d’introduir o de potenciar uns aprenentatges determinats. L’article ens ofereix una evolució de l’arquitectura cerebral des del naixement fins a l’adolescència, tot brindant-nos pistes per actuar des de la pràctica educativa, de manera que es pugui comprendre i incidir en els aspectes més sensibles per a l’adquisició de coneixements nous en funció del grau de maduresa cerebral.