La poesia a primària

Cada vegada són més nombroses les veus que criden a favor d’una educació inclusiva que no acaba d’arribar. L’avaluació psicopedagògica és part de la solució o del problema?

Al col·legi Verdemar, de Santander, s’omplen cada any molts fulls de paper amb poemes i versos. N’hi ha uns que ofereixen ritme i música. N’hi ha uns altres que pregonen llibertat fins i tot en les formes. Tots constitueixen un mostrari d’emocions, de valors, de sentiments i de vida. El que més importa de les persones. Les paraules amb les quals cadascú va construint la seva identitat.

En el present article es mostren les propostes educatives que ofereixen les fundacions Joan Brossa i Miquel Martí i Pol per treballar la poesia a l’etapa de primària. Des d’una visió vivencial d’aquest gènere literari, les dues entitats aposten per donar a conèixer l’obra dels dos autors entre els joves lectors mitjançant activitats i recursos que afavoreixin una experiència de creixement personal i de gaudi estètic.

Una de les funcions de la lectura i de l’escriptura és la de promoure el gaudi entre les persones que les practiquen, i treballar a partir de l’obra de Brossa ens permet fer-ho, perquè Brossa va crear un món amb una immensa força poètica i un gran esperit crític, tan indubtablement radical com popular. Al present article expliquem i reflexionem sobre una seqüència didàctica duta a terme amb alumnes del cicle inicial d’educació primària a partir de l’obra de Joan Brossa.

Aquest article recull reflexions sobre com es pot facilitar la relació entre la família i l’escola. Més que incorporar-hi noves estratègies i accions, se centra a revisar com es poden canviar les pròpies concepcions sobre aquesta qüestió i quin rol hi té cadascú. S’hi assenyalen les dificultats principals i també s’hi apunten algunes estratègies per seguir avançant.

Després de 25 anys, el Pla de Foment de la Lectura de Parets del Vallès continua sent una experiència innovadora, tant per la metodologia que utilitza com pel punt d’inflexió que representa. Un pla que, des del començament, va tenir clar que el seu fruit es recolliria a mitjà i a llarg terminis.

Finlàndia té un sistema educatiu qualificat per PISA com dels més reeixits. Tot i no haver fet encara el canvi educatiu, hi ha punts clau que asseguren la qualitat i l’equitat del conjunt del sistema. Quatre mesos treballant a Vasa Övningsskola i molta reflexió posterior m’han portat a desentrellar com és el sistema educatiu finlandès i com se sent allà un professional de l’ensenyament.

Quan el CEIP S’Olivera va obrir portes l’any 2005 no vam dubtar ni un moment a veure-hi una oportunitat per fugir del sistema educatiu tradicional implantat als centres docents. Vam tenir molt clar que construiríem una escola on el respecte a la diversitat, les inquietuds i les motivacions de l’alumnat, així com els seus drets i la relació amb les famílies, fossin els nostres pilars.

El Movimento di Cooperazione Educativa (MCE) d’Itàlia va tenir una forta influència en el moviment Freinet del nostre país. Quan, durant els últims anys del franquisme, nosaltres començàrem a reivindicar una escola pública, democràtica i de qualitat, les companyes i els companys italians ens aportaren la seva original interpretació de les tècniques del mestre francès.

Al grup classe format per 21 alumnes de tercer de primària de l’escola pública Vicent Gironès Mora, de la població d’Ontinyent, s’hi llegeix un text on apareix un personatge invident.

En les relacions estretes, quan convivim amb algú o hi compartim activitats i objectius, els conflictes són gairebé inevitables. A les entrevistes amb les mares i els pares, sovint surten a la superfície els conflictes entre la familia i l’escola que romanien amagats ben endins. Mantenir una actitud cooperativa i usar el llenguatge de la solució de problemas, pot resoldre els conflictes.

El món dels dispositius electrònics constitueix un univers atractiu, versàtil, i l’aprenentatge realitzat mitjançant aquestes eines es basa en el que els gallecs anomenem chafullar, acció que consisteix a tocar, provar i manipular amb la finalitat de dominar, un àmbit que no podíem deixar fora de les nostres aules.

A l’escola ajudem els infants a crear bastides literàries que els empenyin a escriure amb seguretat, convençuts que ho poden fer i que el resultat serà formidable. Les cartes aleatòries de paraules constitueixen un bon recurs, senzill d’elaborar.

L’objectiu és acostar els infants a l’art africà mitjançant una de les dimensions que presenta: la seva moneda tradicional. Per fer-ho, ens serviren d’una exposició virtual muntada a la plataforma digital El robatori de la moneda africana. Una de les monedes d’aquesta exposició ha estat robada i desada en una capsa tancada amb un cadenat. Per esbrinar la combinació que l’obre, l’alumnat haurà de completar panells didàctics i així rebre les pistes que l’ajudaran a resoldre el misteri mentre aprèn algunes nocions sobre la moneda tradicional africana.

L’objectiu és acostar els infants a l’art africà mitjançant una de les dimensions que presenta: la seva moneda tradicional. Per fer-ho, ens serviren d’una exposició virtual muntada a la plataforma digital El robatori de la moneda africana. Una de les monedes d’aquesta exposició ha estat robada i desada en una capsa tancada amb un cadenat. Per esbrinar la combinació que l’obre, l’alumnat haurà de completar panells didàctics i així rebre les pistes que l’ajudaran a resoldre el misteri mentre aprèn algunes nocions sobre la moneda tradicional africana.

Sabem que hi ha coses que funcionen, Volem gaudir de la nostra feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.