Escriptures acadèmiques a secundària

Com s’ha d’ensenyar a escriure per aprendre a secundària? Quan haurien d’(aprendre a) escriure els estudiants? Quins són els textos que fan possible aquest aprenentatge, i, per tant, què cal escriure a secundària? Al llarg del present article, es responen aquests interrogants i s’argumenta la necessitat d’ajudar els alumnes a esdevenir autors del seu relat, a ser escriptors que disposin de veu pròpia i que sàpiguen posicionar-se en el seu context sociocultural. Entesa així, l’escriptura és una eina molt poderosa de construcció d’identitat.

Un dels objectius fonamentals en l’ensenyament de la comunicació escrita és que l’alumnat sigui capaç de construir una argumentació analítica, és a dir, que, partint de premisses més o menys generals, sàpiga reflectir el punt de vista de l’autor sobre un assumpte, avanci presentant arguments i contraarguments i proporcioni evidències justificades, com també possibles refutacions que portin a una conclusió fonamentada. En aquest treball, definirem les característiques fonamentals de l’argumentació analítica, examinarem alguns errors comuns de l’alumnat en redactar la seva argumentació i proposarem un conjunt d’eines pedagògicament rellevants per contribuir a practicar l’ensenyament-aprenentatge de l’escriptura analítica.

L’escriptura acadèmica és el sistema semiòtic principal utilitzat a l’ensenyament secundari per delimitar una idea, comunicar-la i negociar-la, aprendre continguts disciplinaris i demostrar aquests aprenentatges i avaluar-los. A partir de l’experiència del Programa d’Escriptura a l’Escola, al present article, s’hi proposen conceptes, eines didàctiques i activitats perquè el professorat de totes les disciplines pugui ensenyar escriptura acadèmica a les aules.

En escriure sobre textos històrics, pot ser profitós manejar fonts diverses. Això invita a mirar el contingut dels orígens de la informació trobada des d’una perspectiva que introdueix la complexitat i que obliga a pensar, cosa que implica formular lingüísticament el que es pensa. D’aquí a la reflexió metalingüística sobre el text i sobre la situació comunicativa només hi ha un pas. Mostrarem de quina manera això s’esdevé a partir de l’experimentació amb una seqüència didàctica en una aula de quart d’ESO.

El pòster constitueix un recurs eficaç per augmentar la cultura científica i l’alfabetització acadèmica dels estudiants, atès que permet treballar al mateix temps l’escriptura i els continguts curriculars i potencia la tasca col·laborativa. La realització d’una sessió de presentació de característiques semblants a les d’un congrés fomenta, així mateix, la interacció entre iguals i el desenvolupament de l’expressió oral formal.

A partir de l’ús de les TIC que fan els alumnes del màster universitari de Professor/a de Secundària en projectes per a treballar llengua i literatura, destaquem quines d’aquestes eines empren habitualment per a elaborar i presentar treballs acadèmics de gèneres diferents i quins avantatges consideren que n’obtenen. Els resultats indiquen que seria convenient afavorir el coneixement i l’ús de les TIC per tal de millorar les condicions de l’escriptura acadèmica.

En aquest article, s’hi descriuen els tipus de proves de competència lingüística (en català, castellà i anglès) que l’equip del projecte 2014 ARMIF 00017 va aplicar als alumnes de nou accés a la doble titulació de mestres de la Universitat de Barcelona, amb la finalitat de conèixer-ne el punt de partida. Se n’expliquen els resultats principals i se n’apunten unes propostes de futur, a fi de millorar-ne els nivells inicials.En aquest article, s’hi descriuen els tipus de proves de competència lingüística (en català, castellà i anglès) que l’equip del projecte 2014 ARMIF 00017 va aplicar als alumnes de nou accés a la doble titulació de mestres de la Universitat de Barcelona, amb la finalitat de conèixer-ne el punt de partida. Se n’expliquen els resultats principals i se n’apunten unes propostes de futur, a fi de millorar-ne els nivells inicials.

En el present article, es comparteix un projecte de treball realitzat a primer d’ESO al voltant del diari. L’activitat està orientada a potenciar les habilitats expressives de l’alumnat en el context de l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de la llengua. La inclusió d’un projecte de treball al voltant de tres eixos de continguts, al qual s’arribaria després de realitzar activitats prèvies, contribueix a potenciar l’esmentat enfocament, com també a estimular la capacitat creativa de l’alumnat i el seu interès per la matèria.

Els mecanismes per fomentar l’esperit crític de l’alumnat d’educació secundària no sempre són clars. Per acostumar els adolescents a plantejar-se preguntes amb cada acte comunicatiu, compartim una experiència basada a relacionar una llista d’arquetips universalment reconeixibles amb alguns aspectes concrets d’una popular pel·lícula infantil i d’obres literàries medievals. Les raons que permeten establir cada analogia han comportat la reflexió que estem cercant.

És vital arribar a un coneixement previ de les característiques del nostre alumnat i trobar amb ell una resposta recíproca amb activitats que ajudin a aconseguir els nostres objectius. Escrivim cartes i ens presentem a través del joc per treballar les emocions i propiciar una relació lúdica, experimental i estètica amb el llenguatge.

En aquesta activitat, s’hi valora la seqüència didàctica digital que porta per títol 'Al filo de la noticia' i que treballa diferents gèneres textuals per a segon cicle d’ESO.

Recurs multimèdia per a la creació d'un videopoema.