Metodologías y herramientas inclusivas en contextos educativos
Análisis y Estudios / Ediciones universitarias - Número: 16 (abril 20)
ISBN / EAN : 9788418058400 - ISBN / EAN EPUB: 9788418058424
ePremium Llibres
32,00€30,40€ IVA incluido
Aquest producte té enviament gratuït
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Nota de los coordinadores
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El aumento del imput lingüístico en la comunicación aumentaviva y alternativa
L'estratègia del modelatge dels símbols de comunicació augmentativa i alternativa (CAA) és una estratègia d'intervenció que està basada en l'evidència científica. De l'examen de la recerca es desprèn la necessitat d'instruir els companys de comunicació dels nens i les nenes que necessiten la CAA, mentre són els seus interlocutors freqüents, perquè aprenguin a donar models d'ús del llenguatge alternatiu. Quan l'alumnat està exposat a models freqüents de l'ús correcte dels símbols es veu afavorit l'aprenentatge dels diferents aspectes implicats en el desenvolupament de la competència lingüística –la comprensió del significat i l'ús dels símbols amb diferents intencions comunicatives– la qual cosa repercutirà en la competència comunicativa global dels alumnes.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Implicaciones para la práctica y la investigación en la comunicación aumentativa y alternativa
L’objectiu d’aquest capítol és ajudar els professionals que utilitzen els mètodes i sistemes de comunicació augmentativa i alternativa des de l’àmbit de la pràctica o des de l’àmbit de la recerca. S’analitzen les aportacions més rellevants en comunicació augmentativa i alternativa partint de les evidències oposades durant les diferents fases del projecte AAC@school for social inclusion.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación inclusiva: una visión europea
Un dels objectius principals dels projectes Erasmus+ és crear espais per a l’aprenentatge i la reflexió entre els països de la Unió Europea. En aquest capítol, analitzem la visió i les pràctiques educatives de vuit països europeus dins del marc del projecte AAC@school for social inclusion, que té com a objectiu afavorir la inclusió educativa d’estudiants en situacions desfavorides per mitjà de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC) i altres tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Com a punt de partida d’aquest projecte, es va realitzar una anàlisi de la visió general dels sistemes educatius respecte a la implementació de l’educació inclusiva a fi d’identificar les semblances i les diferències entre els països. L’anàlisi posa en relleu les diferències a l’hora de definir conceptes com ara inclusió o necessitats educatives especials i la necessitat d’establir una visió més unificada d’aquests conceptes en l’àmbit europeu.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
SAAC y bigh-tech en España: un horizonte de posibilidades
En les últimes dècades, els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC) han anat fent-se un lloc en l’àmbit de la recerca en ciències socials i educació. Així, són diversos els estudis que han analitzat la seva viabilitat i el seu impacte en diferents contextos i amb diferents necessitats de comunicació. Una revisió permet observar que els SAAC d’alta tecnologia o high-tech estan guanyant terreny i substitueixen progressivament els de baixa tecnologia o low-tech. En aquest marc, aquest treball presenta una revisió dels principals estudis que s’han desenvolupat en els últims deu anys a Espanya, amb la finalitat de conèixer quines són les característiques de les pràctiques en què s’estan aplicant aquests SAAC high-tech, quines són les principals línies d’acció i els beneficis que comporta el seu ús. Aquesta revisió proporciona als investigadors un panorama de la complexitat dels treballs d’aquesta naturalesa, i també una reflexió sobre els beneficis que podria comportar l’ús d’aquestes pràctiques en altres contextos.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
¿Qué necesidades tienen los profesionales en torno a los sistemas de comunicación aumentativos y alternativos?
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación no formal: Dislexia on: un proyecto colaborativo de pedagogía inclusiva para Tolosaldea (Gipuzkoa)
Es presenta l’origen i la justificació de la marca de qualitat «Dislexia On» dins del marc d’una escola inclusiva de la comunitat autònoma basca. Un projecte resultat de la col·laboració entre dos camps socials de Guipúscoa, l’industrial i l’educatiu, que ha estat promogut des de l’Associació de Dislèxia de Guipúscoa «Dislegi», Ner Group i dotze centres educatius de la comarca de Tolosaldea (Guipúscoa). S’exposa el marc pedagògic del projecte, basat en la marca Dyslexia Friendly School (DFS) de la British Dyslexia Association i en el disseny universal d’aprenentatge (DUA). Es mostren les evidències científiques de la recerca sobre la dislèxia i sobre les seves necessitats pedagògiques que fan que aquest projecte sigui apropiat.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación no formal: Técnicas de teatro aplicado en la enseñanza de español a migrantes chinos residentes en Madrid (identidad y emoción)
En aquest capítol, es presenta un estudi de cas en què s’analitza la implementació i l’impacte de l’aplicació de tècniques provinents del món del teatre a l’ensenyament de l’espanyol com a llengua de migració. L’estudi es va dur a terme en un curs inicial d’espanyol per a migrants xinesos residents a Madrid, amb focus en l’expressió de la identitat i l’emoció. Seguint una metodologia qualitativa, es descriuen i analitzen els diferents elements i eines dramàtiques i el seu impacte en la comprensió i producció en L2, i també en la creació d’un espai afectiu. Les conclusions apunten a l’eficàcia de la tècnica del Drama in Education com a eix vertebrador de les sessions, a més de la importància de la seqüenciació de les sessions, a partir d’estructures del teatre aplicat i la centralitat de la creació d’un espai afectiu
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación no formal: Proyecto ARVICO: Arte, Vínculo y comunicación. Metodologías artísticas para el aprendizaje y mejora de habilidades de la comunica
En aquest capítol, el lector trobarà l’avanç d’un projecte interdisciplinari encara en fase de desenvolupament, el Projecte ARVICO: Art, Vincle i Comunicació, que proposa una possible solució per mitjà de les pràctiques artístiques als problemes comunicatius de les persones amb trastorn mental greu (TMG). Fa un recorregut pel context del projecte, el seu naixement, els objectius concrets que es proposa aconseguir i la metodologia mixta (quantitativa, qualitativa i artística) necessària en un projecte emmarcat en dos camps tan dispars com són la salut mental i l’art. Es descriuen les accions i pràctiques dutes a terme al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia i al Museu Pedagògic d’Art Infantil al llarg de les sessions principals del projecte. Finalment, s’ofereixen els resultats i les conclusions obtingudes fins a la fase actual del projecte.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación no formal: Comunicación guiada como estrategia de intervención entre adolescentes bajo tutela y sus relaciones familiares
Aquest capítol se centra en l’ajustament personal i les relacions familiars dels adolescents que es troben en acolliment residencial, concretament sota la tutela de la Diputació Foral de Guipúscoa. Per a això, es fa un test abans, durant i després de ser tutelats, que utilitza la comunicació guiada com a procés per analitzar a fons si les situacions de dolor tendeixen a oblidar-se o, per contra, s’accentuen. La metodologia emprada és mixta, amb la qual cosa s’utilitzen dades quantitatives i qualitatives. Finalment, s’arriba a la conclusió que, després de donar-se una comunicació guiada, es reaviven o es perceben de manera més realista els processos familiars, fins i tot els que estan institucionalitzats. De la mateixa manera, es pot apreciar que la presa de decisions en el nucli familiar d’aquests adolescents és escàs. Per això, futures recerques en l’àmbit sota acolliment residencial haurien de preveure diferents estratègies en relació amb la comunicació entre familiars i adolescents sota tutela.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación no formal: Didáctica inclusiva para la mejora de la empleabilidad de personas con discapacidad
Aquest capítol mostra algunes de les estratègies i bones pràctiques recollides per mitjà del projecte de formació per a l’ocupació Lan Eskola posat en marxa per Lantegi Batuak. Es tracta d’un projecte de formació distribuïda, diversificada i adaptada orientat a la millora de l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat. El projecte està orientat a facilitar i fomentar la inclusió de les persones amb discapacitat en entorns laborals i compta amb la participació d’equips multidisciplinaris encarregats de la identificació de bones pràctiques en països com ara Espanya, Alemanya, Finlàndia, Itàlia o Portugal. Durant el procés d’implementació de la iniciativa formativa Lan Eskola, s’han proposat, analitzat i testat diferents metodologies didàctiques. Es descriu, aquí, el procés de disseny en clau d’innovació didàctica i es destaquen diverses de les conclusions avalades pels equips de treball que han participat en el seu disseny i execució com a part d’una metodologia innovadora per a la inclusió del col·lectiu estudiat mitjançant la formació i l’ocupació.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación infantil: Patrones interactivos para el desarrollo del lenguaje oral en educación infantil con el uso de TAC: sinergias escuela - familia co
El domini de l’expressió oral és un factor d’inclusió social. L’expressió oral per comunicar-se i per pensar s’aprèn. La gestió de l’espai comunicatiu i com elaborar textos orals determinen el desenvolupament d’aquesta competència. Les famílies inicien aquest ensenyament i després l’escola comparteix aquesta responsabilitat amb característiques diferencials no excloents. Al llarg del capítol, es presenta el programa HAPECO (Parlar: per pensar, per aprendre, per comunicar-se) des de l’ús de tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC), concretament la plataforma ClassDojo. Es pretén crear amb aquesta sinergies famílies-escola per al mutu coneixement del treball de classe i de casa en relació amb l’ensenyament del llenguatge oral. Es mostra el disseny del programa i la seva aplicació pilot al CEIP Pérez Galdós (Requejada, Cantàbria). Els objectius són: definir el concepte de comunitat d’aula; conèixer, definir i interioritzar les estratègies d’ensenyament de l’expressió oral; familiaritzar-se amb les TAC i el procediment que cal seguir en tallers presencials; mostrar el treball d’aula mitjançant el ClassDojo; compartir experiències i reflexionar sobre la pròpia actuació, i rebre avaluació formativa per millorar l’actuació educativa en expressió oral.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación infantil: El uso educativo de canales de YouTube para personas con transtorno de la comunicación social
El projecte descrit en aquest capítol proposa utilitzar vídeos per treballar amb persones que pateixen el trastorn de la comunicació social (TCS), que es caracteritza per les limitacions en la competència comunicativa. Aquest dèficit pragmàtic afecta el desenvolupament de les relacions socials i el rendiment acadèmic. El comportament d’aquestes persones sovint no es correspon amb el context social, ni s’adequa segons la tipologia de cada persona o situació que se li presenti. El concepte és relativament nou; anteriorment, aquestes persones s’enquadraven dins d’altres trastorns que mostren símptomes similars. L’experiència aquí descrita té un doble objectiu: d’una banda, pretén descriure el comportament d’un individu perquè en el futur el diagnòstic sigui més precís; de l’altra, descriu el procediment que s’ha dut a terme perquè pugui usar-se com a base per a una intervenció més àmplia. S’ha intervingut des de diverses disciplines i s’ha creat ad hoc un canal de YouTube. Per a una persona que té dificultats de comunicació, un canal d’aquest tipus representa una oportunitat per repassar conceptes, paraules i moviments. El resultat ha estat un desenvolupament substancial en la capacitat fonològica i semàntica, i també comunicativa.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación primaria: Metodologías inclusivas para la mejora de la comprensión lectora del alumnado con necesidades específicas: leemos en pareja
Aquest capítol recull una experiència educativa basada en el projecte Llegim en parella orientat a la millora de la compressió lectora en alumnes de 2n. d’educació primària amb necessitats específiques.
El projecte educatiu Llegim en parella ofereix un escenari que, d’una banda, reuneix les condicions per arribar a la comprensió lectora i, de l’altra, empra metodologies cooperatives i inclusives orientades a l’ensenyament-aprenentatge. Més concretament, ofereix un espai d’aprenentatge individualitzat amb la tutorització entre iguals com a eix central de les sessions d’aula i amb la participació de les famílies des de casa. Els estudis realitzats fins al moment ratifiquen l’èxit de l’aplicació d’aquesta metodologia a l’aula, ja que es constata que s’aconsegueix millorar els resultats acadèmics de l’alumnat amb necessitats específiques i que la motivació cap a les classes de lectura augmenta, la qual cosa repercuteix, a més, en la millora de la pràctica docent
El projecte educatiu Llegim en parella ofereix un escenari que, d’una banda, reuneix les condicions per arribar a la comprensió lectora i, de l’altra, empra metodologies cooperatives i inclusives orientades a l’ensenyament-aprenentatge. Més concretament, ofereix un espai d’aprenentatge individualitzat amb la tutorització entre iguals com a eix central de les sessions d’aula i amb la participació de les famílies des de casa. Els estudis realitzats fins al moment ratifiquen l’èxit de l’aplicació d’aquesta metodologia a l’aula, ja que es constata que s’aconsegueix millorar els resultats acadèmics de l’alumnat amb necessitats específiques i que la motivació cap a les classes de lectura augmenta, la qual cosa repercuteix, a més, en la millora de la pràctica docent
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación primaria: La lengua minoritaria en los primeros pasos como facilitadora de la inclusión
En aquest capítol, s’ha analitzat l’ús del basc d’una estudiant mentre es realitzava una intervenció pedagògica basada en translanguaging. L’enfocament teòric adoptat ha estat el focus on multilingualism, el concepte central del qual és el translanguaging, i el qual qüestiona posicionaments anteriors com ara el fet d’estudiar diferents idiomes aïlladament. L’objectiu ha estat analitzar en profunditat el rol del basc com a mitjà d’inclusió per a una alumna d’origen estranger, centrant-se en l’ús i les actituds cap al basc. La recerca s’ha realitzat en un entorn en què el coneixement del basc és del 48,9 %, encara que la xifra de parlants és del 22,7 %. L’actuació s’ha dut a terme en una escola de primària del model D de la comunitat autònoma basca. S’ha monitorat el grup d’estudiants al qual pertanyia aquesta alumna durant dos anys escolars, començant a 5è. de primària i seguint amb les observacions a 6è. curs. La recerca s’ha basat en l’etnografia de l’aula i les dades obtingudes per mitjà d’observacions, qüestionaris i documentació han estat categoritzades i analitzades. Els resultats mostren el desequilibri de l’ús dels tres idiomes a l’hora de buscar la inclusió de l’alumna d’origen estranger, encara que, al principi, el basc fos una eina clau per a això. D’aquesta manera, la falta d’ús del basc per part de l’alumnat local també influeix en la inclusió de l’estudiant.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación primaria: Las prácticas pedagógicas educomunicativas en la integración de la escuela con la glocalidad
El tema abordat en aquest capítol és l’educomunicació, entesa com un enfocament epistemològic destinat a promoure la ciutadania i enfortir els ecosistemes d’educomunicació oberts i democràtics. Busquem aclarir el paper de les pràctiques de comunicació educativa en la integració de les agències de capacitació en l’espai institucional educatiu. Els nostres objectius van ser: revisar la literatura sobre educomunicació, reflexionar sobre les pràctiques i inventariar el coneixement col·lectiu dels participants. La revisió de la literatura va caracteritzar l’educomunicació com una epistemologia meridional, va indicar l’aparició d’una teoria de la comunicació educativa i va proporcionar un mètode de diagnòstic i anàlisi sociocomunicacional. L’enfocament metodològic va ser l’estudi de cas qualitatiu sobre un programa d’extensió realitzat el 2015 per una universitat brasilera. El programa va oferir tallers de producció audiovisual per a voluntaris d’organitzacions locals i estudiants de sisè a novè grau en una escola municipal de la ciutat de Florianópolis (el Brasil). Les dades provenen de la realització de dos grups focals amb nou estudiants i quinze entrevistes amb professionals involucrats en el programa. L’anàlisi es va realitzar a partir de sis categories ontològiques de socioanàlisi. Els resultats van assenyalar com a paper central de les PPE l’emancipació dels subjectes com a baules fonamentals d’articulació de les diferents agències de formació a l’escola.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación Secundaria: El apoyo del profesorado y el rendimiento en la asignatura de lengua castellana y literatura
La inclusió educativa implica valorar la presència, la participació i el rendiment de l’alumnat. El suport docent contribueix al rendiment acadèmic, per la qual cosa un major suport podria assegurar el principi d’equitat i igualtat d’oportunitats. L’estudi recollit en aquest capítol s’emmarca en un centre amb un alt percentatge d’estudiants en situació de desavantatge socioeconòmic i amb dificultats relacionades amb l’adquisició de la llengua. Es realitza una intervenció dirigida a millorar el rendiment per mitjà del desdoblament i l’actuació de dos docents en l’assignatura de llengua. L’objectiu consisteix a analitzar la relació entre el suport docent percebut i el rendiment. És un estudi quasiexperimental realitzat en un grup experimental (model A) i un altre control (model B/D). Es realitzen mesuraments a l’octubre (pretest) i maig (posttest). Per a l’avaluació del suport, s’administra el qüestionari HBSC-2006, i per al rendiment s’utilitzen les qualificacions. Participen 90 estudiants (model A) i 129 (model B/D) de 1r. d’ESO. L’alumnat que rep la intervenció percep un major suport i el seu rendiment en llengua millora. Es conclou que el suport influeix positivament en el rendiment de l’alumnat en situació de desavantatge.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación secundaria: Las terturias literarias dialógicas como estrategia de intervención en alumnado con dificultades comunitarias
Aquest capítol pretén descriure la implementació d’una experiència pilot desenvolupada en un programa de qualificació professional inicial (PQPI) de la província de Bizkaia (comunitat autònoma del País Basc). Els PQPI tenen la finalitat de facilitar una formació bàsica i professional a l’alumnat que no ha aconseguit les competències bàsiques de l’educació secundària obligatòria, amb la qual cosa es garanteix l’oportunitat de prosseguir els estudis en els ensenyaments reglats, es fomenta una inserció laboral de qualitat i es contribueix en la seva inclusió social. A fi de facilitar i fomentar aquesta inclusió, específicament entre l’alumnat amb dificultats en la comunicació i l’expressió, s’ha dut a terme una experiència pilot d’implementació de tertúlies literàries dialògiques (TLD). Així doncs, durant un any acadèmic, s’han dut a terme TLD amb alumnat amb dislèxia, comunicació agressiva a l’aula, falta d’expressió i desconeixement de l’idioma vehicular del centre. Els resultats preliminars ens indiquen que, després de la intervenció, els nivells de solidaritat, empatia i autoconfiança han millorat, si bé hi ha una certa variabilitat entre l’alumnat. En relació amb la comunicació, s’ha observat una clara millora en la comprensió lectora i l’expressió oral, un augment de vocabulari, i també una clara millora en el desenvolupament de la capacitat argumentativa.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Enseñanza universitaria: Planificación y reflexión colaborativa de prácticas inclusivas: aprendizaje-servicio y diseño universal para el aprendizaje
Construir escoles basades en l’equitat i la qualitat és el primer pas per garantir que totes les persones aconsegueixin la inclusió educativa i social. Per aconseguir-ho, tres alumnes del grau d’Educació Primària de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), juntament amb la seva tutora, es van comprometre a desenvolupar els seus treballs de fi de grau (TFG) basant-se en una proposta d’aprenentatge-servei (ApS). Va consistir a respondre a una demanda d’un centre educatiu de Vitòria-Gasteiz que volia analitzar les seves pràctiques educatives i fer-les més inclusives. Juntament amb l’equip d’inclusió del centre, les alumnes van dissenyar dues propostes basades en el disseny universal d’aprenentatge (DUA). Una alumna de la UPV/EHU va gravar les sessions amb la finalitat d’utilitzar els vídeos per reflexionar sobre la proposta desenvolupada, les característiques i les necessitats de l’alumnat. Es va reflexionar de manera col·laborativa sobre com millorar la pràctica de l’aula perquè sigui més inclusiva. Entre els resultats d’aquest estudi de cas, es va observar el desenvolupament de les competències de reflexió sobre la pràctica per respondre a la diversitat i el foment dels aprenentatges implicats amb la realitat que van experimentar les alumnes per mitjà de l’ApS.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Enseñanza universitaria: El impacto de las tecnologías sobre las personas con discapacidad visual en la educación universitaria
La visió juga un paper essencial en l’aprenentatge de les habilitats necessàries per a l’autonomia de les persones i serveix per obtenir informació sobre el nostre entorn. Aquesta falta d’informació visual cal suplir-la per mitjà del desenvolupament d’altres sentits i les noves tecnologies ajuden en aquesta tasca. Es pretén analitzar, aquí, l’impacte de les noves tecnologies en les persones amb discapacitat en general per, posteriorment, estudiar la realitat de les persones amb discapacitat visual. Així mateix, s’analitzaran les dificultats d’aquestes persones en l’educació universitària, i també les eines facilitadores que tenim en cas de trobar-nos amb alumnat amb deficiència visual. A més, observarem quins són els comportaments adequats que haurien de seguir tant el professorat com l’alumnat de la Facultat de Dret a l’hora de tractar aquest col·lectiu. En aquest marc educatiu, també serà substancial l’elaboració de materials docents accessibles per als alumnes i les alumnes que estudiïn el grau de Dret, per la qual cosa s’analitzaran les directrius que hauria de seguir el professorat per elaborar els seus recursos docents. Finalment, analitzarem quines són les noves tecnologies i apps de les quals disposa aquest col·lectiu i que resultaran útils en el seu aprenentatge universitari.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Educación universitaria: Creación de un instrumento dirigido al alumnado para analizar la actitud y la aptitud de su profesorado universitario online
La matriculació de persones amb discapacitat visual a la universitat online fa imprescindible garantir la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat web, per minimitzar les barreres que aquest alumnat pugui trobar. En aquest context, la pràctica docent és un dels elements més destacats en el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest col·lectiu. La recerca que es presenta en aquest capítol se centra en l’estudi de l’actitud i l’aptitud del professorat universitari online, en matèria d’inclusió i accessibilitat, davant l’alumnat amb discapacitat visual, per mitjà de la creació i la validació per judici d’experts d’un qüestionari dirigit a l’alumnat universitari amb discapacitat visual.
Pretén compartir i difondre les experiències de la pràctica educativa dels professionals que treballen en el dia a dia amb la població amb necessitats especials o que es trobi en risc d'exclusió social.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Pretén compartir i difondre les experiències de la pràctica educativa dels professionals que treballen en el dia a dia amb la població amb necessitats especials o que es trobi en risc d'exclusió social.
Personalització del contingut
Resum
Aquest llibre recull diverses experiències de recerca del camp de les pedagogies inclusives, d’una banda, i de la comunicació augmentativa i alternativa i les TIC com a mètode d’intervenció, d’una altra. Els diversos autors aporten la seva frescor i el seu coneixement científic en el camp de la recerca que ens ocupa a través de treballs nous i inèdits orientats a cobrir les necessitats de la població amb dificultats en l’expressió i la comunicació proporcionant vies d’anàlisi i propostes de millora en la intervenció educativa amb la intenció d’una inclusió socioeducativa real.
Autors
Nere Amenabar Perurena, Dorleta Apaolaza Llorente, Claudia Azcona Gómez, Maria Gracia Ballester Vila, Elena Barredo Hernández, Itsaso Biota Piñeiro, Mari Mar Boillos Pereira, Iratxe del Palacio Totorikaguena, Maria Dosil-Santamaria, María Eugenia Flores, M. José Galvan-Bovaira, María Luisa Gómez Tabio, Mikel González Rodríguez, Eider Goñi Palacios, Rafael Gué Martini, Nahia Idoiaga Mondragon, Enea Ispizua Dorna, Argia Langarika Rocafort, Arkaitz Lareki Arcos, Oihana Leonet Sieso, Ana Luisa López Vélez, Jon Martin-Etxebeste, Iratxe Meléndez Martínez, Jugatx Menika Cornejo, Julia Morales Martínez, María Orcasitas Vicandi, Elizabeth Pérez-Izaguire, Arantzazu Rodríguez Fernández, Gorka Roman Etxebarrieta, José Sánchez Santamaría, Eider Saragueta, Amaia Septién Santos, Maite Suso Pérez de Eulate, Miren Urquijo Arregui
Etapes
