El professor emocionalment competent

Des del precís instant en què el professor es presenta a l’aula davant dels alumnes es desencadena una successió de relacions interpersonals que impliquen un contagi inevitable d’emocions. Aquestes relacions comporten uns intercanvis d’influències que convé conèixer i regular, ja que en cada moment de l’aula hi ha somriures, preocupacions, desencants o il·lusions, tant en el professor com en els alumnes. Competències socioemocionals com l’autocontrol, la resiliència, el control del nivell d’ansietat o l’equilibri emocional són avui dia eines indispensables tant per prevenir problemes propis com per optimar la capacitat d’influència sobre els alumnes i mantenir un bon nivell de satisfacció professional i personal. Quan recordem els que en el passat van ser els nostres millors professors i els motius pels quals els hi considerem, gairebé sempre els associem a qualitats socials i emocionals, com ara la proximitat, l’empatia o la disponibilitat emocional; mentre que, en canvi, els més mal considerats ho són per les seves mancances socials i emocionals.