Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción: La práctica reflexiva, clave de la profesionalización del oficio
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
De la reflexión en la acción a una práctica reflexiva
La major part dels practicants qualificats estan formats en la reflexió per actuar, però encara no existeix la figura del practicant reflexiu tal com s’entén aquí, capaç de decidir la seva pròpia manera d’actuar, prenent els seus propis coneixements, els seus propis habitus professionals, com a objectes de reflexió. Aquest capítol aborda aquesta qüestió juntament amb els conceptes bàsics que es vinculen a la pràctica reflexiva, com la reflexió en l’acció, la reflexió sobre l’acció i l’epistemologia de la pràctica, entre d’altres, defensant la reflexió com a recurs d’autoformació i d’evolució de les competències i dels coneixements professionals de tot ensenyant.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Saber reflexionar sobre la propia práctica: ¿es éste el objetivo fundamental de la formación de los enseñantes?
Per què cal formar els ensenyants per reflexionar sobre la seva pràctica? Aquest interrogant és el punt de partida d’aquest capítol, a partir del qual s’aborda el tema de la reflexió i la importància de tot el que comporta en la formació dels i les ensenyants. Concretament, s’enumeren i expliciten les raons per les quals la formació inicial dels ensenyants pot i ha de deixar un espai ampli a la pràctica reflexiva, alhora com a mètode i com a objectiu de formació.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La postura reflexiva: ¿cuestión de saber o de habitus?
En formació professional, tots els coneixements són en última instància d’ordre «pràctic», si s’admet que la pràctica també és una reflexió en l’acció i sobre l’acció. Per a què serviria un saber al qual no ens poguéssim referir en el moment adequat? Aquesta concepció exigeix la cooperació dels diferents formadors i l’evolució de les estructures de formació inicial en el sentit d’una obertura dels compartiments de les disciplines i d’un treball sobre les competències que permeti fer front a múltiples situacions complexes. En aquest capítol s’aprofundeix sobre tot això.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
¿Es posible formar para la práctica reflexiva mediante la investigación?
Aquest capítol examina la qüestió de la iniciació a la investigació en educació com a estratègia de formació en la pràctica reflexiva, analitzant quatre il·lusions (la il·lusió cientificista, la il·lusió disciplinària, la il·lusió objectivista i la il·lusió metodològica) que cal abandonar per instaurar una formació alhora universitària i professional fidel al paradigma reflexiu: la il·lusió científica, la il·lusió disciplinària, la il·lusió objectivista i la il·lusió metodològica.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La construcción de una postura reflexiva a través de un procedimiento clínico
Aquest capítol sintetitza una concepció del procediment clínic que li assigna un objectiu doble: d’una banda, treballar, mitjançant la confrontació de casos complexos, en el desenvolupament de competències mobilitzant els coneixements adquirits i, de l’altra, contribuir, amb altres propostes —des de l’ensenyament clàssic fins al treball per situacions-problemes—, a l’extensió de la formació teòrica dels practicants, mitjançant la densificació, diferenciació i coordinació dels conceptes i dels coneixements adquirits. Llavors veurem com el saber analitzar és a la vegada una competència desitjada i una forma de construir nous coneixements.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El análisis colectivo de la práctica como iniciación a la práctica reflexiva
L’anàlisi col·lectiva de la pràctica pot constituir un entrenament per a la pràctica reflexiva solitària o en equip pedagògic. Partint d’aquesta idea, aquest capítol aborda la situació d’un mètode de formació que parteix de la pràctica i proposa un retorn reflexiu; tot en un esforç els efectes de formació del qual s’esperen per a la transformació de la identitat de l’ensenyant, així com de mobilització en una dinàmica de canvi cap a la pràctica reflexiva de la mateixa acció docent.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
De la práctica reflexiva al trabajo sobre el habitus
Tota reflexió sobre l’acció pròpia o dels altres comporta una reflexió sobre l’habitus que la sustenta. Partint d’aquesta idea, aquest capítol esbossa un mètode de formació que treballa explícitament i directament sobre l’habitus professional i especialment sobre els seus components «menys conscients», com la memòria, la identitat, el saber fer i les actituds; tot amb l’objectiu de fomentar la pràctica reflexiva de l’ensenyant i l’anàlisi de les seves pràctiques.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Diez desafíos para los formadores de enseñantes
No es pot pretendre formar practicants reflexius sense incloure aquest propòsit en els plans de formació i sense mobilitzar formadors d’ensenyants amb les competències necessàries. Aquesta és la premissa clau d’aquest capítol, a partir de la qual es plantegen deu desafiaments perquè el cos de formadors, en el seu conjunt, contribueixi a formar ensenyants reflexius i facilitar, així, la professionalització de l’ofici d’ensenyant.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Práctica reflexiva e implicación crítica
Aquest capítol considera la pràctica reflexiva i la implicació crítica com a orientacions prioritàries de la formació del professorat. Partint d’això, es planteja la necessitat d’intensificar la preparació dels i les docents per a una pràctica reflexiva, per a la innovació i la cooperació, a partir de les transformacions socials que provoquen l’evolució de l’escola i, per tant, de la formació dels seus professionals. Així mateix, es proposen i analitzen els punts clau per arribar a aquesta transformació de l’ofici d’ensenyant, com la responsabilitat ciutadana i aprendre a cooperar i funcionar en xarxa, entre d’altres.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La práctica reflexiva entre la razón pedagógica y el análisis del trabajo: vías de comprensión
La reflexió constitueix l’essència de tota professió i de les pràctiques d’aquells que, en cada ofici, prefiguren una professionalització. Partint d’aquesta idea, aquest capítol aborda el fet de la pràctica reflexiva a través d’una obertura doble: En primer lloc, cap a la tradició pedagògica i, posteriorment, cap als corrents més recents —tant propis com aliens a l’àmbit educatiu. Amb això, simplement es pretenen suggerir certes connexions entre professionalització i pràctica reflexiva, així com proposar noves línies de treball al voltant del desenvolupament de la pràctica reflexiva en l’ofici d’ensenyar.
La pràctica reflexiva té per objectiu conciliar la raó científica amb la raó pràctica, el coneixement de processos universals amb els sabers de l'experiència, l'ètica, la implicació i l'eficàcia.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La pràctica reflexiva té per objectiu conciliar la raó científica amb la raó pràctica, el coneixement de processos universals amb els sabers de l'experiència, l'ètica, la implicació i l'eficàcia.
