Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
¿Por qué hablar de cultura moral?
En aquest capítol es pretén mostrar de manera intuïtiva el que s’entén per cultura moral. Per assolir plenament aquest objectiu, el capítol s’inicia assenyalant els requisits pedagògics imprescindibles per parlar amb propietat de cultura moral, concretant-los amb l’ajut d’una reflexió sobre les pel·lícules de gènere escolar i sobre les idees de Makarenko i Dewey. Després de la descripció d’un conjunt de diverses pràctiques escolars, que mostren com es manifesta la cultura moral en la vida quotidiana d’un centre educatiu, es presenta, finalment, una aproximació al concepte de cultura moral.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La cultura moral en la pedagogía escolar contemporánea
Totes les escoles tenen i han tingut sempre la seva pròpia cultura moral. Els grans pedagogs escolars, i també els bons mestres, han conegut i coneixen l’existència del que ara anomenem cultura moral, concepte que es mirarà d’explicar amb profunditat en aquest capítol. Així, es recullen algunes pedagogies escolars contemporànies anteriors al mateix concepte de cultura moral, concretament quatre: una de llarga durada, la pedagogia tradicional, i tres més, amb noms i cognoms, que en el seu moment van representar les alternatives a l’anterior, les de Neill, Makarenko i Freinet.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Teorías sobre la cultura moral
El concepte de cultura moral aplicat als centres educatius no és totalment nou ni sempre s’ha utilitzat de la mateixa manera. En aquest capítol es presenta una aproximació teoricoconceptual a la idea de cultura moral, en què s’ofereix una síntesi de les principals línies d’anàlisi i investigació sobre els conceptes de clima i cultura a les organitzacions i la seva aplicació en les de caràcter educatiu. Així mateix, es destaquen les aportacions teoricopràctiques d’alguns dels autors que en els últims temps s’han aproximat a aquest tema des de l’àmbit de l’educació moral.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La cultura moral como sistema de prácticas y mundo de valores
La cultura moral és una qualitat global de les institucions complexes que resulta del seu sistema de pràctiques educatives i del món de valors que creen. Per analitzar cadascun dels elements essencials d’aquesta manera d’entendre la cultura moral, aquest capítol mira de mostrar que la cultura moral és una qualitat de les institucions complexes, i la presenta com un sistema de pràctiques. Així mateix, s’analitza el món de valors que creen els sistemes de pràctiques i, finalment, es mostra el paper de la cultura moral a l’interior d’una comunitat de pràctiques.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Relación y encuentros cara a cara
En aquest capítol s’aborda un dels dinamismes més presents i transversals de la cultura moral, l’àmbit més íntim del reconeixement: les relacions interpersonals. Tots els nivells d’intervenció educativa (personal, transversal, curricular i institucional) depenen en gran mesura de la qualitat de les relacions que estableixen els membres d’una comunitat. En aquest sentit, convé prestar una atenció especial a les trobades cara a cara que experimenten els seus membres per analitzar i millorar la cultura moral d’una institució educativa.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Normas, rutinas y ocasiones
Tots els grups socials disposen d’un conjunt de mecanismes que els permeten regular la conducta dels seus membres i garantir una convivència més o menys harmoniosa. En l’àmbit educatiu, els recursos que fa servir una institució per regular la conducta dels més joves representen una preocupació fonamental que es manifesta al voltant de l’autoritat i la disciplina. Aquest capítol mostra la importància que tenen les pràctiques normatives en la construcció de la cultura moral en les institucions educatives, centrant-se en tres elements: les normes, les rutines i les ocasions.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Clases y tareas
Les trobades, les normes, les rutines i les ocasions són pràctiques educatives disseminades, és a dir, no apareixen en un espai o en un temps delimitats a l’interior de les institucions escolars, sinó que sorgeixen en qualsevol moment i lloc. Malgrat això, no es pot entendre la cultura moral de les institucions escolars sense analitzar abans el que passa en el seu principal moment de treball, ben delimitat en espai i temps: les classes. Per tant, aquest capítol se centra en la importància de fixar- se en el que passa a les classes per entendre la cultura moral de les institucions escolars.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Actividades y medio educativo
Entre els elements més visibles en el recorregut escolar hi ha les activitats, un tipus de pràctica amb una gran varietat de modalitats que cada institució ofereix als joves amb la voluntat de facilitar-los l’adquisició de coneixements, el desenvolupament de competències i l’aprenentatge de valors. En aquest capítol s’estableixen els trets que diferencien les activitats de la resta de pràctiques, mostrant i classificant diversos exemples d’activitats i analitzant, amb més detall, una activitat típica d’aprenentatge: el treball per projectes. Finalment, el capítol es tanca amb un apartat dedicat a proposar idees que permetin dissenyar bones activitats.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Evaluación de la cultura moral
Entendre la cultura moral d’un centre com un sistema de pràctiques que concreten un món de valors permet explorar les possibilitats per a la seva anàlisi i avaluació. En aquest capítol, es presenta un procediment per a l’avaluació de la cultura moral; per fer-ho és necessària la seva descripció prèvia, és a dir, la detecció, sistematització i representació gràfica de totes i cadascuna de les pràctiques morals que la configuren. A partir d’aquí, és possible l’avaluació d’algunes de les qualitats de la cultura moral, com a sistema de pràctiques i com a món de valors.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
¿Cómo mejorar la cultura moral de los centros educativos?
En aquest capítol es presenta un procediment per avaluar, optimitzar i innovar la cultura moral d’un centre, subratllant com de pràctic i suggeridor pot ser per als seus professionals un estudi detallat i un procés de reflexió en aquest sentit. Emmarcada en les bases de l’aprenentatge organitzatiu, la proposta exposa les fases principals del procediment d’avaluació, millora i innovació de la cultura moral, destacant les tècniques i estratègies utilitzades per a cadascuna d’elles. Així mateix, s’il·lustren algunes de les possibles aplicacions i intervencions pedagògiques resultants de l’estudi de la cultura moral d’un centre.
Una de les qualitats més omnipresents i a la vegada menys
conegudes a les institucions educatives és la cultura
moral. Una atmosfera que envolta i influeix els seus
membres, que envaeix tots els racons del centre i que es
nota des del mateix instant de creuar el seu vestíbul.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Una de les qualitats més omnipresents i a la vegada menys
conegudes a les institucions educatives és la cultura
moral. Una atmosfera que envolta i influeix els seus
membres, que envaeix tots els racons del centre i que es
nota des del mateix instant de creuar el seu vestíbul.
