Aprender ciencias en educación primaria

L'ensenyament de les ciències en l'educació primària ha traçat un llarg camí. En aquest capítol es fa un breu recorregut històric per les diferents aportacions de la pedagogia i la psicologia, articulades a través de la didàctica de les ciències. S'analitzen les finalitats perseguides, la realitat de les aules, l'evolució de les concepcions sobre la ciència i la recerca sobre els processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta anàlisi ens permetrà entreveure com han anat canviant les propostes sobre els continguts, les estratègies metodològiques i els materials utilitzats. En definitiva, podrem contextualitzar més bé la situació i els plantejaments que avui dia són més destacats.

La nova ordenació curricular planteja que l'ensenyament de les ciències en l’educació primària ha de contribuir a desenvolupar el pensament científic dels nens i les nenes. En aquest capítol s'aborda la ciència com una activitat que genera coneixement, així com s’expliquen els processos generals de l'activitat acadèmica. A més a més, es comenta com s’han de fer les preguntes pertinents com a motor de qualsevol recerca i s'analitza l’àmbit de les dades, els fets, les evidències, l'experimentació, l'anàlisi de dades i l'establiment de conclusions finals com a habilitats relacionades amb la recerca. Així mateix, s'aporten una sèrie d'orientacions generals per a la introducció de la recerca en l'actuació a l'aula.

La idea clau que aborda aquest capítol és que, en realitat, no hi ha un coneixement per ensenyar sinó que hi ha un coneixement per desenvolupar. La dificultat de l’aprenentatge científic no prové del coneixement que els alumnes no tenen, sinó del coneixement que sí que tenen. Per aquest motiu, en aquest capítol s'explica com es pot canviar el punt de vista i situar els conceptes i els models explicatius dels nens com el punt de partida i la matèria primera amb la qual cal treballar a l'aula, de manera que es condueixi cap a la construcció del coneixement científic com a element que sempre comporta processos de canvi conceptual.

Els nens i nenes són pensadors teòrics i tenen maneres de raonar i coneixements bastant ben articulats, adquirits de manera intuïtiva i implícits, sobre molts fenòmens físics i biològics que també són explicats des del coneixement científic expert. En aquest capítol es resumeixen les aportacions que, des de la didàctica de les ciències i des de la psicologia cognitiva, s'han fet en els últims anys a la comprensió del coneixement intuïtiu dels nens i nenes sobre els éssers vius i sobre l'estructura de la matèria.