Didáctica de las Matemáticas

Qui determina les finalitats del currículum de matemàtiques? Amb quins criteris? Quina funció tenen aquestes finalitats en el desenvolupament pràctic del currículum? Quina relació guarda aquesta qüestió amb la funció professional dels docents i amb la seva preparació? En aquest capítol es parla de tots aquests aspectes. A més, s’hi inclouen activitats, exemples i recursos sobre el tema.

Aquest capítol se centra en el paper que les tasques matemàtiques exerceixen en els processos d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques a l’educació secundària. També es posen de manifest les diferents característiques que es poden considerar pel que fa a l’activitat matemàtica, caracteritzant la noció de tasca i l’activitat matemàtica que poden arribar a generar els estudiants. S’hi inclouen activitats, exemples i recursos sobre el tema.

Aquest capítol aborda el tema dels recursos que cal fer servir a l’àrea de matemàtiques, fent un èmfasi especial en les possibilitats que les tecnologies de la informació ja estan suposant en aquest camp. Amb aquest objectiu, es parla dels llibres de text, els materials manipulatius, les exposicions, el material audiovisual, els jocs matemàtics, etc., i es presenta una classificació i un tractament diferenciat d’aquests i altres recursos. S’hi inclouen activitats i exemples sobre el tema.

Què vol dir avaluar més enllà de comprendre? Per què és important tenir finalitats/objectius educatius per avaluar? Per què avaluar i avaluar-se és un tipus de pràctica? La intenció d’aquest capítol és respondre a aquestes i a altres preguntes que es fan els docents davant l’avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge en les noves visions competencials, concretament pel que fa a les matemàtiques. S’hi inclouen activitats, exemples i recursos sobre el tema.

Aquest capítol se centra en com s’ha de planificar l’acció docent, així com la manera de dur a terme i organitzar aquesta planificació. Així doncs, s’incideix en els nivells de planificació, el projecte curricular de centre (PCC) i les programacions d’aula o unitats didàctiques. Així mateix, s’hi inclouen activitats, exemples i recursos sobre el tema.

En aquest capítol es reflexiona sobre el procés d’aprenentatge de les matemàtiques i les seves característiques i s’incideix en la relació entre el pla conceptual i el pla procedimental, els processos de simbolització i representació i el desenvolupament de conjecturar i argumentar com a elements clau de l’aprenentatge de la matemàtica. S’hi inclouen activitats, exemples i recursos sobre el tema.

Aquest capítol consta de dues parts principals. La primera part està dedicada a la reflexió sobre qüestions d’interacció comunicativa a la classe de matemàtiques (amb i entre estudiants com a base de l’acció didàctica), mentre que la segona tracta algunes de les relacions més significatives entre aprenentatge matemàtic i tipus de llenguatge usats a l’aula (el llenguatge geomètric i els gràfics). S’hi inclouen activitats, exemples i recursos sobre el tema.

Desenvolupa els apartats següents des de la lògica de les accions professionals unides a la pràctica docent en el procés d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques: finalitats, proposta de tasques, avaluació, planificació curricular, processos d'aprenentatge i acció comunicativa.