Xarxes per aprendre llengua

L'objectiu fonamental de l'article és analitzar les noves formes de comunicació a través de la xarxa que afavoreixen els processos d'aprenentatge. L'educació ha estat un dels àmbits més beneficiats amb la irrupció de les tecnologies relacionades amb la web 2.0 i resulta fonamental conèixer i aprofitar el conjunt de nous dispositius digitals que obren potencials a l'educació. L'article és focalitza fonamentalment en l'ús educatiu de la tecnologia col·laborativa.

Els coneixements dels estudiants durant l'escolaritat obligatòria es diversifiquen si s'utilitzen els mitjans de comunicació i especialment Internet com a materials de treball. Fora del llibre de text, hi ha tot un món per descobrir, que ens acosta molt més a la realitat, que ens fa ciutadans més preparats i informats. En aquest article es reflexiona sobre les capacitats i habilitats que ha de tenir un estudiant per millorar l'autonomia en les recerques a Internet. S'hi inclouen exemples d'aula en què els estudiants han utilitat recursos tecnològics diversos per treure rendiment d'aquestes recerques.

Aquest article té com a tema central presentar el desenvolupament d'un projecte de treball anomenat Foro WQ, la finalitat del qual és animar el professorat de llengües perquè utilitzi les WebQuest en la seva pràctica didàctica, des del convenciment que constitueixen un recurs metodològic potent per afavorir el desenvolupament de les competències bàsiques de l'alumnat.

L'article descriu un treball sobre el llibre de lectura que, a més d'aproximar-se al text per quatre camins diferents i complementaris, pretén explorar diversos gèneres escrits (des de l'exposició fins a la ressenya, passant per la narració, la sinopsi o l'entrevista) i incidir en quatre àmbits de l'acció didàctica: la reflexió-acció per al docent, el treball cooperatiu per a l'organització d'aula, la metacognició per a l'alumne i la dimensió significativa de la matèria.

Es presenta un estudi de cas de tres alumnes de 2n d'ESO que avaluen webs que parlen sobre drogues. En aquesta experiència s'observa que en aquesta valoració utilitzen criteris i estratègies intuïtius i poc elaborats, sense una reflexió sistemàtica. No es qüestionen l'autoria dels webs i es fixen en altres aspectes més formals, com ara el disseny. El debat amb els altres companys millora els resultats de les conclusions a què arriben. Al final de l'article es dóna una llista d'estratègies per aplicar a l'aula de secundària.

L'arribada d'Internet als centres educatius i la facilitat d'accés a diverses comunitats digitals comporten que els continguts generats a les aules ûque abans eren un material intramursû siguin avui a l'abast de tothom. Hi ha tres formats bàsics de difusió: els blocs, els vídeos... i el podcàsting. L'experiència que volem compartir mostra la classe de llengua de quart d'ESO, on els alumnes produeixen col·laborativament versions radiofòniques d'una llegenda de Gustavo Adolfo Bécquer. El motor de l'activitat ha estat la novetat d'experimentar amb un nou mitjà de comunicació a través del podcàsting: enregistraments d'àudio que es publiquen a Internet per ser distribuïts i que qualsevol persona pugui escoltar-los o descarregar-los i emmagatzemar-los en un reproductor portàtil tipus iPod.

L'article reflexiona sobre com canvia la manera de llegir i escriure en la societat actual. Són dues accions que realitzem cada vegada més en pantalles de tipus diferents, on text, imatge i llenguatge audiovisual conviuen constantment. Hem d'aprendre a llegir (entendre) aquests missatges que utilitzen els mitjans de comunicació i a escriure (expressar-nos) mitjançant les noves tecnologies. La didàctica de la llengua pot aprofitar les potencialitats de la tecnologia ben usada per generar aprenentatges significatius i funcionals, obrint les portes a idees innovadores i al treball col·laboratiu.

A partir de l'experiència personal de l'autor, professor de secundària, en aquest article, s'hi exposa l'evolució ràpida dels usos de la informàtica a l'escola, des dels primers programes fins a l'ús generalitzat de la xarxa; des de l'aula d'ordinadors fins a l'ordinador a l'aula i, finalment, l'aula a l'ordinador. S'hi planteja també el paper del mestre en l'ús d'aquests nous llenguatges que generen maneres noves d'aprendre uns continguts, també canviants, i s'hi exposa l'experiència de la vida quotidiana en un context pluricultural i multilingüe.

Els autors plantegen la possibilitat d'emprar el Programa per a l'Avaluació Internacional de l'Alumnat (PISA) com un element de millora escolar a partir de la revisió de les pràctiques d'avaluació. Després d'extreure quins són els criteris que sustenten aquestes proves, es presenta la Guia per a l'anàlisi de les proves d'avaluació des de la perspectiva PISA (GAPPISA) i se'n mostra un exemple d'ús amb un professor de l'àrea de lingüística. El procés de reflexió i millora que la guia pot generar, fa pensar que pot ser un interessant mecanisme de formació reflexiva per al professorat.