Un libro para resguardarnos
En el context del sisme que va sacsejar Mèxic el dia 19 de setembre de 2017, en el present article es recupera l’experiència del treball comunitari del col·lectiu Històries que Abracen, en el qual les tasques d’organització popular i d’elaboració del dolor social estaven mitjançades per la lectura literària. A més a més, s’hi sistematitza un exercici construït pel col·lectiu a partir del llibre Camino a casa,de Jairo Buitrago.
La escritura en la escuela primaria: las voces del profesorado
L’article mostra, a través d’entrevistes a docents, possibles camins de la didàctica de l’ensenyament de l’escriptura a l’escola primària. El nostre paper dintre de l’activitat realitzada va consistir a organitzar i contrastar les veus dels docents que van participar en una investigació més àmplia que va analitzar les representacions socials i les pràctiques d’escriptura en llibres de text. Al final s’hi afirma que amb la pràctica sorgeix també una didàctica de l’escriptura situada socioculturalment.
La enseñanza de la oralidad en la clase de lengua
L’oralitat, la lectura i l’escriptura són pràctiques a partir de les quals el coneixement circula pel centre, alhora que són objecte d’ensenyament. Treballar l’oralitat a l’aula implica aclarir diverses qüestions, perquè de parlar se n’aprèn fora de l’escola. El present article planteja aquestes qüestions a les quals es fa front durant l’ensenyament de l’oralitat i ofereix propostes per treballar-ne els nuclis problemàtics principals.
La enseñanza de la morfología desde una perspectiva sociocultural
Al present article s’hi relata una experiència sobre l’ensenyament de la morfologia a secundària des d’una perspectiva sociocultural. S’hi descriu l’anàlisi morfològica realitzada sobre la varietat andina del castellà d’una regió de l’Argentina. S’hi exposa també com el coneixement morfològic s’articula amb una noció de llengua que atén les variables històriques, polítiques, econòmiques i socials del context on tenen lloc els esdeveniments lingüístics.
Imaginación literaria y conflicto
Al present article s’hi proposa una activitat per aprofitar el potencial de la narrativa de ficció a l’aula no com a mitjà per resoldre conflictes, sinó per aprendre a plantejar-los d’una manera racional. Es treballa a partir del concepte d’imaginació literària, del qual no ens n’interessa tant la definició teòrica com les implicacions pràctiques que pugui tenir.
Rescate de leyendas urbanas
L’experiència que presentem es basa en una seqüència didàctica sobre el tema de les llegendes treballada amb el professorat de llengua i literatura de Córdoba (Argentina), a qui se li va proposar recuperar llegendes clàssiques, regionals, actuals o urbanes, a fi de treballar l’oralitat i la memòria per construir identitats.
Investigar la lengua en uso
L’article mostra una proposta formadora de docents de lletres que va tenir lloc a la Universitat Nacional de San Martín (Argentina). Després de posicionar-nos respecte a la falsa disjuntiva entre investigar i ensenyar, i respecte a les maneres de construir coneixement des de la noció de «comunitat de pràctica», l’experiència cerca col·locar en un lloc central la producció col·lectiva i situada de sabers com una alternativa a pensar-nos com a educadors.
Educación literaria basada en canciones
La proposta presenta quinze unitats interactives que exploten els continguts literaris de cançons actuals (temes, tòpics, vocabulari, recursos, mètrica, rima, etc.) per introduir-hi obres clàssiques de l’edat mitjana, el Renaixement i el barroc. Aquesta metodologia aprofita l’intertext lector de l’alumnat i la dimensió emocional de la música.
Mikrotextos para el desarrollo de la expresión escrita
Dins l’àmbit acadèmic no és fàcil proposar tasques d’escriptura sense atabalar l’alumnat, ni que el professorat corregeixi sense veure’s desbordat. L’escriptura de microtextos i la lectura posterior a l’aula constitueix una proposta realista que impulsa l’aprenentatge reflexiu, les competències comunicatives, aprendre a aprendre i a pensar, com també a assimilar continguts i conceptes.
De châtaignier a castañazo
Què passa quan realitzem un taller de traducció de còmic plurilingüe amb estudiants que no coneixen la llengua original del text? Quines estratègies s’adopten per adaptar aquesta complexa tipologia textual? A partir d’aquestes preguntes, el nostre taller pretenia demostrar al jovent el potencial de la intercomprensió lingüística, a més de la importància del domini del component cultural associat a una llengua.
En contexto: El poder de las palabras
En el marc d’una seqüència sobre el valor emocional del llenguatge, la primera activitat se centra en la comprensió de dos anuncis publicitaris; la segona, en l’escriptura d’un text argumentatiu, i la tercera, en l’avaluació d’exposicions orals.
Materiales a examen: Enciclopedia literaria básica
Al present article s’hi valora el recurs educatiu digital titulat Enciclopedia Literaria Básica: Temas constantes de la Literatura, que treballa diferents aspectes relacionats amb els continguts literaris propis de quart d’ESO.
Recursos para el aula: Rory´s Story Cubes: narración de textos creativos
Aquesta aplicació consisteix en un joc narratiu compost per nou daus amb imatges dissenyades per Rory O’Connor que incentiven la producció i la narració d’històries creatives a partir dels estímuls visuals que ens aporten les cares dels daus a través de les tirades que en fem.
Reseña: Com s´aprenen les llengües en secundària
Crónica: XVI Taller Nacional para la Transformación de la Formación Docente en Lenguaje
Información: Pedagogía de la palabra
