Qüestió de gènere

L’educació sentimental comporta molts dels trets que defineixen la divisió entre els gèneres. Hi ha sentiments, com ara la ràbia, l’enuig o l’agressivitat, que són permesos de manera més laxa en la relació amb els nens. Això no obstant, amb la por succeeix ben bé al contrari: són les nenes les que es poden expressar més sovint a través d’aquesta emoció. Així, un mateix sentiment, per exemple l’amor, es viu i s’exterioritza diferentment segons si es tracta de nenes o de nens.

Al present article, s’hi suggereixen un grapat de propostes coeducatives per al cicle 3-6, fonamental en la construcció de la identitat sexual i de gènere. Aquestes propostes van encaminades a eliminar el sexisme que perviu a l’aula.

La Lídia Puigvert Mallart, professora de la Universitat de Barcelona, és investigadora de prestigi i autora de diverses publicacions sobre feminisme. Pertany a SAFO (grup de dones de CREA1), ha dirigit l’estudi sobre gènere de la investigació internacional INCLUD-ED, com també l’anàlisi sobre l’impacte de la Llei contra la violència de gènere en la formació del professorat i moltes altres investigacions encaminades a detectar la violència contra les dones en diferents àmbits i a actuar-hi.

Avui dia, educar és molt complicat, perquè la canalla és molt diferent de la d’abans i sap molt bé què vol. La meva filla acaba de fer dos anys i tot el dia ens agafa el mòbil per jugar-hi. Hi té una traça! A més, a mi em costa molt dir-li que no. Llavors, sols vol anar lligada al cotxe si l’hi donem. És la manera que tenim d’aconseguir que es distregui i no protesti. Però això no és tot, quan anem a un restaurant, a comprar…, només la tenim entretinguda si hi pot jugar. És ben clar que, per a ella, no es tracta d’un telèfon, però, com que sovint rebem trucades, per a nosaltres és un problema, perquè ens costa molt que ens el passi i tota l’estona en vol disposar. Si no el té quan anem a casa d’altres persones, agafa els d’elles i ni tan sols s’adona que hi hagi més criatures o joguines. Ens estem plantejant comprar-ne un per a nosaltres i cedir-li aquest, però, quan ho hem comentat a la pediatra, ens ha contestat que no l’hi hem de donar, encara que protesti. A l’escola bressol, també ens han dit que no sap jugar gaire.

Ser mestre d’infantil i de primària continua sent vist com una feina fàcil i còmoda. Sembla que la tasca que realitzen els docents tan sols consisteix a mantenir l’ordre i a passar les lliçons d’un llibre de text.