Pràctiques d'escola

En aquest article d'opinió, Cristina Llinares reflexiona sobre la necessitat de polítiques que possibiliten una conciliació realment ajustada a les necessitats de la infància.

Amics, coneguts i saludats. En aquesta secció, m’atreveixo a aixecar la mà per preguntar, dubtar i opinar en veu alta sobre les coses que més m’inquieten, m’interroguen i em fan perdre el son. No sé què en sortirà. Això sí, puc garantir que serà una secció sincera i compromesa amb l’escola i amb el món.

Teniu la necessitat de buscar una nova eina de comunicació amb les famílies? No arriba la informació a aquelles persones que no vénen a recollir els infants? Heu visitat blogs d’altres escoles i us agradaria tenir-ne un? No sabeu per on començar? No és tan difícil com sembla! Si teniu la il·lusió i gaudiu de la implicació de tot l’equip educatiu, només és qüestió de trobar-se, debatre, arribar a acords i organitzar-se.

El projecte tracta d’acostar l’art contemporani als infants de 2 i 3 anys. Si bé en aquestes edats es treballa d’una manera globalitzada, el projecte se centra en l’àrea i les activitats estan encaminades, d’una banda, a aconseguir que les criatures gaudeixin de l’acostament a l’art i, de l’altra, a presentar a les criatures conceptes que emanen dels mateixos quadres, com ara el color i les formes bàsiques.

La necessitat de comunicar-nos entre nosaltres provoca que, a l’escola, els docents fem un plantejament per tal que la didàctica sigui més motivadora i dinàmica. Per aquest motiu, al centre Joan Maragall i mitjançant el projecte La competència comunicativa com a eix de canvi metodològic, es vol donar resposta a aquesta necessitat i també a la gran diversitat del seu alumnat.

Aquesta proposta és una aplicació de l’ecologia emocional en un grup d’infants d’educació infantil. Les activitats presentades els permeten prendre consciència de les persones que els acompanyen en el camí de la vida i conèixer una mica més la casa emocional dels companys i companyes, un pas imprescindible per relacionar-se i construir espais compartits.

Per tal d’ensenyar els xiquets i les xiquetes a reflexionar i a pensar creativament, la nostra proposta és posar en pràctica el primer programa del Proyecto Noria, el qual es basa en el desenvolupament d’habilitats de pensament creatiu,actituds ètiques i valors per conviure d’una manera reflexiva i creativa a través d’una sèrie d’activitats i de recursos com ara l’art,els jocs i la narrativa.

Existeixen evidències sòlides que les interaccions socials són a la base del desenvolupament humà. Però no totes les interaccions ni tots els diàlegs fomenten aquest procés educatiu òptim des de la primera infància. El present article en mostra algunes de les que sustenten una educació infantil d’alta qualitat que conduirà a un impacte substancial positiu al llarg de la vida en referència a l’èxit educatiu, social i econòmic posterior.

A la teva classe, has tingut alguna vegada un nen o una nena que pateixi una malaltia greu que hagi requerit una llarga hospitalització? Com has abordat aquesta qüestió amb l’alumnat? Heu mantingut el vincle entre els companys i les companyes i l’infant malalt? Us heu proposat acompanyar-lo d’alguna manera? L’heu fet present a l’aula? Com heu viscut aquesta situació emocionalment? Com ho han viscut els seus companys i companyes?...

La Maria i el Joan estan vivint una situació realment dolorosa. Malgrat els intents que han realitzat per salvar la seva relació de parella, tenen clar que viure junts els és difícil des de fa temps i han pres la determinació de separar-se. Ara, la seva màxima preocupació és saber com poden organitzar-se per tal que aquesta situació afecti el mínim possible els fills. Tenen un nen de 3 anys i una nena de 9.

En aquesta secció presentem fragments breus de diàlegs d’aula aparentment simples, però tots ells espontanis i reals. Uns diàlegs que permeten apreciar la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els donem l’oportunitat d’expressar-se.

Per afrontar els nous reptes, sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.