Plaer i educació

El context d’una ciutadania més activa i conscient dels seus drets comporta considerar les escoles com a institucions clau de socialització i formació inclusiva de persones plenes, estudiants integrats i responsables amb els drets humans.

A la mitologia grega, Aquil·les va ser un heroi de la guerra de Troia. Llegendes posteriors afirmen que l’única part vulnerable de tot el seu cos era el taló.

Es va interessar per la màgia als 7 anys, quan li «van treure» una moneda de darrere de l’orella. Això el va deixar meravellat i, a partir d’aquí, va començar a fer trucs a tot arreu on anava. No se separava de la seva baralla de cartes i llegia sobre màgia sense parar. «Admirava Juan Tamariz», m’explica amb orgull. Coses de la vida, va ser el propi Tamariz qui, uns quants anys després, va redactar el pròleg del seu llibre, titulat Educando con magia.

El plaer és un aspecte clau en el procés d’aprenentatge. A nivell de circuits neuronals i de neurotransmissors, la dopamina es relaciona de manera molt estreta amb la sensació de recompensa, amb la motivació, amb l’esforç i amb el joc. En aquest article s’hi exposa la importància que tenen aquestes relacions en els aprenentatges, com ens en podem servir i per què les hem d’aprofitar en benefici de l’alumnat.

Des dels serveis de suport a les institucions docents i al professorat que constitueix la xarxa dels centres d’ajut a la formació i a la innovació educativa del Departament d’Educació del País Basc, s’ha pretès actuar d’acord amb una preocupació de les direccions escolars sobre la cohesió i la unió professional i formativa en base al Projecte educatiu de centre, per oferir i materialitzar un desenvolupament millor de l’alumnat gràcies a una tasca conjunta i complementària de l’equip de professionals.

L’experiència que presentem està centrada en l’ús del vídeo com a recurs didàctic per a l’estímul i la potenciació de les emocions en el context educatiu. L’efecte que comporta crear una producció audiovisual i veure-s’hi reflectit genera l’empatia necessària perquè l’alumnat sigui capaç d’identificar les seves pròpies sensacions. El curtmetratge i la videoproducció es transformen en l’eix que vertebra l’ensenyament i l’aprenentatge conjuntament.

Promoure el pensament científic de l’alumnat implica desenvolupar-ne la capacitat d’investigar, de raonar i de comprendre en profunditat el món des del punt de vista de la ciència. En aquest procés esdevé clau la creació, l’avaluació i la revisió de models teòrics mitjançant processos d’investigació. Amb aquest objectiu hem proposat als infants de cinquè que realitzin un projecte d’investigació per respondre les preguntes plantejades sobre els turons que envolten la Plana de Vic.

Cicle mitjà. Grup interessant i reflexiu segons la mestra. Quan entro a l’aula, ja iniciada la classe, estan fent un exercici del manual i parlen de si una intervenció, que no he sentit, conté una bona raó o no.

L’educació no es pot trobar al marge de tot el que ens envolta, d’aquest món globalitzat. Cal incorporar a la nostra manera d’ensenyar aquesta realitat, aquesta «globalitat». Per tant, hem d’intentar treballar amb el nombre més elevat possible de metodologies actives, sempre cercant la interacció i la filtració entre elles per millorar la nostra pràctica docent.

A La ciudad de los niños, Tonucci (2014) ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tothom i ens remet a nombroses experiències que es realitzen arreu. Des de la biblioteca de l’escola també s’hi col·labora oferint lectures que ajudin les criatures a entendre el seu entorn.

La nostra proposta sorgeix de la necessitat de crear entorns d’aprenentatge respectuosos amb l’infant tot vinculant la cognició i l’emoció. L’objectiu final que persegueix és fer volar la imaginació de les criatures deixant de banda les creences rígides sobre les formes i les expressions artístiques, a més d’extrapolar aquesta actitud a la vida quotidiana.

La nostra proposta sorgeix de la necessitat de crear entorns d’aprenentatge respectuosos amb l’infant tot vinculant la cognició i l’emoció. L’objectiu final que persegueix és fer volar la imaginació de les criatures deixant de banda les creences rígides sobre les formes i les expressions artístiques, a més d’extrapolar aquesta actitud a la vida quotidiana.

Sabem que hi ha accions que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.