PER QUE PLORA?

En el camp de la psicologia i de l'educació és molt conegut un autor, Lawrence Kohlberg, que va descriure una sèrie d'estadis de desenvolupament moral. Bàsicament, ell descrivia el recorregut que va des d'una moral molt infantil basada en el propi interès - rebre un premi o evitar un càstig - fins a la moral adulta de qui és capaç de buscar el bé comú i, més enllà, integrar uns principis ètics universals.

Per què el fet d'aprendre a compartir obsessiona tant alguns pares i educadors? De què els servirà, als nens, aprendre una cosa així? Els adults no compartim pràcticament res.

En moltes trobades de pares i mares, el plor és un dels temes més recurrents i que més els preocupa, sobretot quan els infants encara no poden expressar verbalment què els neguiteja o incomoda. Alguns dels dubtes més habituals són: «l'he d'agafar si plora?», «no el malacostumaré?», «i si m'està prenent el número?»...

En els darrers temps, només sentim a parlar del mateix: crisi per aquí, crisi per allà. De ben segur que cadascú de nosaltres ha pogut viure d'alguna manera algun dels seus matisos, o n'hem parlat a casa en més d'una ocasió. A nosaltres, als grans, ens ha preocupat, sens dubte, i molt probablement ha estat un tema central en les nostres converses. Però, i els nostres infants? Què n'han sentit? Com viuen tot això de la crisi? Com se senten, amb tot això?

La civada és el cereal més complet. Per les seves qualitats energètiques i nutritives ha estat la base de l'alimentació de pobles i civilitzacions durant segles.

Sens dubte, com diu una bona amiga, tenir fills és el gran viatge de la teva vida. Nosaltres ignoràvem tot això, simplement érem una parella urbanita sense fills que volíem recórrer el continent americà en una ruta viatgera d'uns quants mesos que teníem entre cella i cella.

Els temps moderns -i sovint vertiginosos- en què ens movem ens han dut a desterrar tota la roba que ja no fem servir, i a comprar-ne de nova. Però si mirem enrere, podrem veure com fins fa quatre dies no només era habitual fer-se la roba a casa, sinó també reutilitzar-la, re-aprofitar-la, readaptar-la, redissenyar-la, i tot un seguit de re's que ens ajudaven a estalviar i re-estalviar moltíssim.

D'un temps ençà, vivim una certa recuperació o si més no, una major curiositat i interès pel joc popular i tradicional. El joc, divertir-se tot aprenent o aprendre tot divertint-se, forma part del desenvolupament dels cadells dels mamífers.

La familia es la principal fuente de los buenos tratos infantiles y la promoción de la resiliencia, que a su vez son garantías para asegurar el desarrollo sano de los hijos e hijas.