Parlar i escriure sobre obres literàries i artístiques

Des de fa dècades, la didàctica de la literatura ha anat assenyalant el paper clau que acompleixen la lectura compartida i la conversa literària com a pràctiques dialògiques que ajuden a potenciar en els participants diversos aprenentatges literaris. Aquest article pretén descriure breument alguns d’aquests aprenentatges per entendre, així, com contribueixen a l’enriquiment personal i comunitari dels lectors.

L’article presenta una experiència d’educació poètica desenvolupada en una escola xilena al voltant de l’obra d’Alejandra Pizarnik. A partir de la visualització tant d’alguns moments de la seqüència com d’una selecció dels seus productes finals, van emergint certes línies de reflexió sobre l’ensenyament de la poesia a l’escola.

La literatura és una forma de diàleg, perquè travessa fronteres i permet sentir les veus que provenen d’altres temps i indrets. I quan la lectura és oral i col·lectiva, la comunicació s’expandeix i la veu creadora connecta amb una comunitat de lectors. En entorns escolars és necessari crear contextos en què, al voltant d’un text compartit, els lectors intercanviïn experiències. Les tertúlies literàries estableixen vincles emocionals, reforcen processos d’interpretació i esdevenen estratègies imprescindibles en l’educació literària.

Aquest article comenta el desenvolupament d’un projecte que prepara els alumnes de tercer d’ESO per esdevenir mediadors en converses literàries. Parlar sobre les lectures ajuda a enriquir l’experiència a molts nivells. Al llarg de l’article es veu la necessitat de treballar explícitament els diferents aspectes que afavoreixen les discussions, així com d’integrar aquestes dinàmiques en els centres.

Treballar la minificció a l’escola no suposa desplaçar la lectura d’obres literàries de gran extensió, ni minimitzar esforços en el desenvolupament dels processos de comprensió de text literari; es tracta d’una proposta i una aposta cap a la lectura d’un tipus de discurs d’acord amb el moment cultural. En aquest cas, s’intenta establir un diàleg entre la minificció i l’astronomia en l’àmbit d’un projecte escolar.

Aquest article és un text híbrid en què dialoguen el registre, la reflexió sobre la pràctica i la planificació a partir de recorreguts de lectura com a dispositiu de formació de lectors. Se centra en la importància del registre de l’oralitat i de la potència de les converses literàries i els intercanvis durant la trobada de lectura.

Possiblement és en els últims vint anys que les directrius curriculars de l’educació inicial, primària i secundària, en molts països de parla hispana, han situat en un lloc de més rellevància la literatura com a objecte d’ensenyament. Podríem atribuir, en part, aquest fenomen a la gran expansió que ha reconegut, també en els últims vint anys, la literatura infantil i juvenil com a objecte cultural i del mercat editorial i com a part dels fons bibliogràfics presents en el marc de les polítiques de lectura, de les biblioteques escolars i d’aula en els programes dels ministeris de cultura o d’educació de diversos països. Els inicis de la dècada del 2000 es reconeixen com els temps d’expansió d’una xarxa iberoamericana de plans de lectura impulsada per les polítiques públiques dels respectius països i per organismes internacionals com ara la CERLALC-Unesco i l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI). En tots els casos, la literatura infantil i juvenil i la literatura en general és reconeguda com un bé cultural significatiu.

Aquest article consisteix en la presentació d’un diari d’aprenentatge desenvolupat, com a estudiant, al màster en Formació del Professorat de Secundària en l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana. A partir d’aquest, que va consistir en un conjunt de cartes autoficcionals, es proposarà treballar amb l’escriptura creativa, i els gèneres íntims, com un recurs alternatiu per a l’aprenentatge.

Sovint es qüestiona la utilitat de l’estudi de la poesia en comparació amb altres matèries educatives. Per això, en aquest article, fem un repàs dels valors del gènere poètic per tal de justificar que és un contingut digne d’estudi. Poesia a l’aula per imaginar, per no ser esclaves, perquè hi tenim dret, perquè ens dona plaer i perquè ens connecta amb la vida.

En aquest article s’hi analitzen de manera crítica les possibilitats d’utilitzar els videojocs com a recurs educatiu per a fomentar la lectura des de la didàctica de la llengua i la literatura; s’hi plantegen alguns criteris didàctics per a seleccionar videojocs en secundària (nivell de participació lectora, relacions intertextuals amb altres gèneres i mitjans, qualitat estètica), i s’hi realitza una proposta inicial de cànon de videojocs en català.

La inclusió necessita un context afavoridor i propostes educatives motivadores que captin i mantinguin l'interès de l'alumnat fins al final.

Proporcionar a l'alumnat experiències lectores vivenciades i integrades en contextos flexibles i inclusius fa augmentar la seva motivació i implicació.

Aquesta situació d’aprenentatge següent pretén fomentar el pensament crític i contrastar el diari personal i la novel·la psicològica, amb la finalitat de millorar els sabers bàsics relatius a l’elaboració de l’expressió escrita i la mediació oral. Una anàlisi d’una de les obres europees més representatives de la novel·la psicològica com és La plaça del Diamant ajudarà l’alumnat a entendre els contextos literari i lingüístic de la narrativa de postguerra.

Valorem una situació d’aprenentatge (en endavant SdA) adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO. Es tracta d’una seqüència inspirada en el REA (recurs educatiu obert) que forma part dels recursos de Llengua i Literatura «Hacemos cosas con palabras», del projecte EDIA, del CEDEC. Forma part de la col·lecció Somos Literatura, publicada al web del CEDEC (Centre Nacional de Desenvolupament Curricular en Sistemes No Propietaris). Es tracta d’un recurs obert en què es treballa el període literari del segle xix i s’aproxima l’alumnat a les perspectives del moviment romàntic i realista a través de la lectura i la creativitat literària i lectora.

Una de les metodologies actives recomanades pels plantejaments competencials d’ensenyament en educació secundària i batxillerat és la del pensament computacional, que té com a objectiu familiaritzar l’alumnat amb estratègies de pensament derivades de la programació informàtica, però que es poden aplicar en qualsevol àmbit.