Noves estratègies didàctiques

Aquest article explica l’experiència del Pla Ceibal de l’Uruguai amb Letrapaluza, un videojoc que dona suport a l’ensenyament de la gramàtica i l’ortografia des d’un enfocament lúdic i innovador. Com es va crear? Com se’n va incentivar l’ús a les aules? Quina opinió en tenen els docents? A continuació mostrem l’experiència que va captivar milers d’estudiants i que va ser un èxit al llarg de tres anys consecutius.

Quan els estudiants de Didàctica de la Llengua i la Literatura realitzen les pràctiques, tornen a les aules de secundària amb una nova perspectiva. En el present article es proposa organitzar una sèrie de classes centrades en l’alumnat que ajuden a construir una mirada renovada sobre l’escola i el que té lloc a les aules.

Aquest article presenta algunes característiques del joc com a activitat sociocultural encreuada amb el llenguatge, amb els llenguatges, i com a «cercle màgic» per afavorir situacions d’ensenyament que permeten experimentar amb la llengua i reflexionar sobre la seva materialitat, seguir-ne les regles o transgredir-les i descobrir la creativitat que s’amaga darrere dels usos quotidians de la parla.

El material presentat, realitzat en un suport digital, desenvolupa una proposta metodològica basada en els principis de l’ABP, però alhora s’enriqueix amb l’aportació d’estratègies metodològiques com ara la ludificació, la classe inversa, l’aprenentatge cooperatiu, aprendre a aprendre, etc. Tots aquests elements s’articulen en una proposta didàctica coherent i realista.

Fa un temps que treballem l’aprenentatge basat en projectes (ABP) i l’aprenentatge cooperatiu. En aquest context, per aconseguir una millora educativa, hem cercat estratègies diverses, una de les quals és la ludificació. Partint d’aquí, hem utilitzat la idea en un projecte de literatura.

La construcció d’un lector adolescent està subjecta a molts factors de tipus social i cultural. Què mou els nois i les noies adolescents a optar per certes lectures on es tracta el tema de la mort? Com accedeixen a aquesta literatura fora de l’aula? Com la reben? Aquestes són algunes de les preguntes que guien aquest treball amb joves entre 14 i 17 anys de tres institucions educatives de la ciutat d’Ibagué, a Colòmbia.

Aquest article posa de manifest la importància que els infants intentin comprendre com funciona el llenguatge escrit, les regles i les idiosincràsies bàsiques que el regeixen, per gaudir de l’adquisició de l’escriptura i aprendre’n de manera significativa. Exposem una investigació d’aula en una classe de P5 en què el mestre crea una unitat didàctica amb diverses propostes de lectura i d’escriptura que volen suscitar la reflexió metalingüística compartida.

L’article següent presenta una sessió didàctica amb l’objectiu de fomentar la lectura dels clàssics a l’aula. Per fer-ho, proposem un joc d’escapada en viu, una metodologia innovadora basada en la ludificació, els grups col·laboratius i la participació.

Un repte de l’educació és saber com, partint de les competències plurilingües de l’alumnat divers, es pot aconseguir que aquest adquireixi els sabers necessaris per utilitzar les llengües curriculars. Al present text es mostra un projecte col·laboratiu en què les estudiants i els estudiants de quart d’ESO es van convertir en investigadors de les pròpies pràctiques plurilingües i van presentar la seva anàlisi i els resultats obtinguts als estudiants universitaris, amb la qual cosa van mostrar el seu apoderament i aprenentatge.

En el present text valorem el projecte de treball realitzat en suport digital i titulat Frankenstein: El monstruo de Mary Shelley, que treballa continguts literaris diferents i propis de la matèria de literatura universal dintre del primer curs de batxillerat.