Neurociència, neuroeducació

Quan la mirada de la persona adulta és atenta i reflexiva, quan l’espai i els materials han estat pensats per provocar l’acció intencionada dels infants, quan es té en compte el temps per poder actuar i es permet que els iguals es relacionin lliurement, apareixen aprenentatges que faciliten que tingui lloc el desenvolupament de les capacitats i de les habilitats dels infants, com també processos que els permeten entendre el món que els envolta.

L’espai Lab 0_6 està pensat per afavorir l’acció autònoma i intencionada dels infants sobre diversos fenòmens físics, per tal d’afavorir la descoberta científica a les primeres edats. Aquesta proposta pedagògica respon a les característiques d’un cervell preparat per aprendre gràcies al fet de viure experiències noves, de resoldre reptes i d’establir estratègies noves de conducta ja des de les primeres edats.

Sembla que s’incrementa la pressió sobre l’educació per assolir resultats satisfactoris mesurats en proves internacionals. Això sol comportar reformes en currículums, organització i polítiques de professorat, centre de les crítiques d’aquests reformadors. Les tendències dominants reclamen un docent obedient i submís a dictats externs, enfront d’una realitat educativa que reclama uns ensenyants compromesos amb el seu entorn.

Al llarg d’un curs escolar, l’equip educador d’una escola de Vitòria de l’etapa 0-2 es va formar en coeducació, va analitzar la seva relació amb les criatures i hi va introduir diversos canvis, amb la finalitat de no tractar de manera diferent els infants únicament per raó de gènere. Així mateix, va transformar els materials de treball (contes, cançons, etc.) per acostar-se a una coeducació entesa en el sentit de llibertat, respecte, valoració i autoestima.

Era l’hora de plegar de l’escola. El tutor de la Martina es va acostar a la seva mare, com moltes vegades, massa simpàtic, envaint el seu espai corporal i cercant generar conversa. Per a la mare, era incòmode i, per al tutor, representava la manera de relacionar-se amb les famílies: ser amable, conversar i generar confiança. Tant el tutor com la mare de la Martina van notar aquest desacord i es van quedar pensant què havia passat. La nena té tres anys i mig, quan es comunica, mostra algunes dificultats articulatòries i és molt tímida amb les persones adultes de l’escola. D’acord amb això, la seva mare es pregunta si el tutor serà capaç de respectar i comprendre el procés de la seva filla, mentre que el tutor es pregunta què li passa a aquesta família, què necessita.

En aquesta secció presentem fragments breus de diàlegs d’aula aparentment simples, però tots ells espontanis i reals. Uns diàlegs que permeten apreciar la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els donem l’oportunitat d’expressar-se.

Per afrontar els nous reptes…, sabem que hi ha accions que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt vista individual com col·lectiu.

Hem construït una societat que no vol el dubte, que no admet la discrepància, que no estima la incertesa, que anul·la el dèbil, que menysté el frágil.

La neuroeducació es considera una nova transdisciplina que neix de la interacció i de la interrelació entre tres àmbits de coneixement diferents (les neurociències, la psicologia i l’educació). El seu objectiu principal és integrar els coneixements neurocognitius en l’àmbit educatiu per ajudar a millorar la pràctica pedagògica de mestres i docents.