Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Antecedentes fundamentales de la educación infantil. La pedagogia y la escuela maternal y familiar
El fonament de l’escola bressol és l’amor per l’infant i la seva necessària activitat i llibertat. Aquestes idees s’originen gràcies a uns antecedents fonamentals que se sostenen a partir de tres aportacions essencials per a la pedagogia: les de Comenius, Rousseau i Pestalozzi. Al llarg d’aquest capítol es mostrarà la importància que per a aquests autors té l’inici de l’educació a la primera infància i que s’ha d’ajustar durant les diverses fases del desenvolupament humà.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La educación infantil en Gran Bretaña. Modelos y debates.
Si parlem dels orígens de l’educació infantil no podem deixar de parlar del paper que va tenir la Gran Bretanya durant la primera meitat del segle xix, país que va originar les infant schools, una de les institucions pioneres destinades a l’educació infantil. En aquest capítol es presenta el model britànic com a referent europeu, s’assenyalen diverses institucions destinades a l’educació infantil i els seus fundadors i es destaquen les figures d’Owen i Wilderspin i la influència que van tenir per al desenvolupament dels jardins d’infància i les escoles bressol en altres països.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La escuela maternal francesa. La construcción de un modelo propio
Seguint el model britànic, França va anar configurant el seu propi sistema d’educació infantil amb unes característiques particulars i amb d’altres de més comunes. Al llarg del capítol s’aniran exposant els orígens i la història del model francès, a partir de la creació de les sales d’asil i el paper que van tenir les dones en el procés de convèncer sobre la conveniència d’aquestes institucions, entre les quals destaquen les figures de Marie Pape-Carpantier i Paulin Kergomard, que van contribuir activament en la construcció i la posada en pràctica de l’educació infantil a França.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Pablo Montesino y las primeres escuelas de párvulos en España
En el nostre país destaca la figura de Pablo Montesino en educació infantil. Volent arribar a formar part d’una de les nacions més importants d’Europa, Montesino va crear el primer model de centre en educació infantil a Espanya: les escoles de pàrvuls. Aquest capítol tracta dels orígens i l’evolució del model educatiu espanyol, des de les seves escoles d’amiga, les idees sobre educació de Pablo Montesino i les escoles de pàrvuls.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Un método educativo para la infància: el de Fröbel
Un nou mètode educatiu per a la infància es va començar a desenvolupar durant la primera meitat del segle xix, i va arribar a esdevenir el primer model formalitzat d’educació infantil en aquest període de temps. Aquest mètode el va impulsar un dels referents més importants de la història de la pedagogia: Fröbel. Aquest capítol presenta els principis bàsics del mètode educatiu froebelià, així com la introducció que va fer del joc com a recurs educatiu principal en el seu mètode i la seva proposta institucional: el Kindergarten o jardí d’infància.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La introducción de los jardines de infància en España. Aportaciones de Pedro de Alcántara García y Eugenio Bartolomé y Mingo
Durant la segona meitat del segle xix el mètode d’educació infantil de Fröbel utilitzat al Kindergarten o jardí d’infància va anar arribant progressivament al nostre país. La pedagogia froebeliana, basada en el joc educatiu i el desenvolupament integral de la personalitat infantil, es va anar difonent gradualment a Espanya fins a arribar a aplicar-se a les escoles de pàrvuls. Al llarg del capítol es presenta l’evolució de les escoles de pàrvuls a Espanya el segle xix i la introducció del sistema de Fröbel gràcies a Pedro de Alcántara García i Eugenio Bartolomé y Mingo.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La educación infantil en la Institución Libre de Enseñanza
Amb l’explusió d’alguns catedràtics de la Universitat per no haver ajustat els seus ensenyaments als dogmes establerts per l’Església catòlica, apareix una universitat alternativa, la Institución Libre de Enseñanza, on es podia desenvolupar el coneixement científic i la llibertat de consciència de professors i alumnes. Aquesta universitat, com veurem al llarg del capítol, es va convertir en una de les escoles més innovadores d’Europa amb un parvulari froebelià a càrrec de Franciso Giner de los Ríos, el seu fundador, de manera que va establir, així, la pedagogia institucionalista a Espanya.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Bases pedagógicas de la escuela nueva. El progresismo de John Dewey
Una de les figures més representatives de la pedagogia contemporània és, sens dubte, John Dewey. Per intentar comprendre’n el pensament educatiu, també cal posar la mirada en el moviment educatiu de l’Escola Nova, corrent que va posar les bases de la pedagogia contemporània. Aquest capítol se centra exclusivament en la pedagogia progressista de Dewey a través de la seva vida i obra, així com també les seves principals idees educatives, les quals recullen l’ideal educatiu de l’Escola Nova.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Maria Montessori y otras aportaciones italianas
L’aportació italiana més rellevant i original en el camp de l’educació infantil és l’obra de Maria Montessori, que va fundar la Casa dei Bambini (Casa dels Nens). No obstant això, aquest capítol no tan sols recull l’obra montessoriana, sinó que també fa un recorregut per les diferents aportacions referents a l’educació infantil a Itàlia, des de la primera escola infantil, les idees educatives de l’abat Ferrante Aporti a l’etapa preescolar i el mètode utilitzat a l’asil infantil de les germanes Agazzi, finalitzant, és clar, amb la figura i el pensament pedagògic de Maria Montessori i la seva influència al nostre país.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El método Decroly
La seva anàlisi crítica sobre l’escola tradicional situa Decroly en una de les figures més importants de la pedagogia universal. El seu estudi i l’acció educativa que va dur a terme a l’Institut d’Ensenyament Especial, destinat a nens amb discapacitats, va servir perquè, anys més tard, ho pogués aplicar a l’ensenyament normalitzat de l’École de l’Ermitage. Amb un mètode centrat en l’infant i fomentant una escola per i per a la vida, aquest capítol se centra en la pedagogia i el mètode Decroly, d’una gran influència també a Espanya.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La modernización de la escuela infantil en Cataluña
A Catalunya la sensació d’endarreriment i distància amb Europa es vivia amb intensitat des de finals del segle xix. Només l’impuls d’un projecte regenerador propi, i impulsat des de la mateixa Catalunya, aconseguiria la modernització i el progrés que reclamava el nou segle. Amb el noucentisme, moviment que pretenia la modernització política, cultural, social i educativa, es va aconseguir modernitzar l’escola infantil catalana. En aquest capítol veurem com els nous mètodes van aconseguir implantar-se i renovar l’educació a Catalunya a causa de la importància que la infància va començar a tenir per a la societat.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La escuela de Ginebra: Claparède, Piaget, Audemars y Lafendel
L’escola de Ginebra va constituir la repercussió científica més gran internacionalment durant el segle xx gràcies a la investigació psicològica i pedagògica que van impulsar Claparède, Piaget, Audemars i Lafendel, entre molts d’altres. Ells van posar en marxa el moviment psicopedagògic internacional conegut com a Nova Educació (Éducation Nouvelle). Aquest capítol en recull els antecedents contextuals, els centres de recerca i formació, i l’aportació científica dels pedagogs i psicòlegs que es van anar integrant a la comunitat científica ginebrina, així com les aportacions de les figures esmentades.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El constructivisme en la educación infantil: Ausubel, Bruner, Vigotsky
El constructivisme és un dels enfocaments que ha tingut i continua tenint més repercussions en l’aprenentatge escolar en tots els nivells educatius. El supòsit general en què es fonamenta és que “el coneixement no es descobreix sinó que es construeix”. Sota aquesta premissa comuna, tanmateix, es bifurquen les teories i els autors que defensen aquest enfocament, partint de diversos principis explicatius que els situen en posicions diferents. En aquest capítol incidim en tres de les figures més destacables del constructivisme: Ausubel, Bruner i Vigotski.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La teoria de las inteligencias múltiples de Howard Gardner
Amb motiu de l’avaluació que la Fundació Bernard van Leer va encarregar a l’Escola d’Educació de Harvard el 1979 sobre l’estat del coneixement científic pel que fa al potencial humà per ajudar en les pràctiques educatives a tot el món, Howard Gardner va donar a conèixer la seva teoria sobre les intel·ligències múltiples i les seves aplicacions pràctiques. Aquest capítol ens submergeix en el treball dut a terme per Gardner sobre les diferents intel·ligències de l’ésser humà i el seu projecte Spectrum com a model educatiu adreçat a l’etapa que va de preescolar als primers anys d’ensenyament primari.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Algunos modelos actuales de educación infantil
Hi ha moltes experiències interessants des del punt de vista pedagògic que es desenvolupen actualment en l’àmbit de l’educació infantil. En aquest capítol es detallen tres models educatius de gran trajectòria, els quals han aportat innovacions rellevants a l’educació infantil: el programa High Scope, dels Estats Units, les escoles infantils de Reggio Emilia i el programa preescolar na Casa, de Galícia.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La especialización del personal de los centros de educación infantil
Des de mitjan segle xix hi ha hagut una gran varietat de personal encarregat de l’atenció i la cura de la infància, des del naixement fins als sis anys, quan comença l’escolarització obligatòria a Espanya. Per això, al final del segle xx, les lleis regulen i perfilen la capacitació professional d’aquests treballadors. En aquest capítol es reflecteix com s’han anat configurant els professionals de l’educació infantil, la seva formació tenint en compte l’etapa o cicle en què treballen, així com la seva qualificació i competència d’acord amb les lleis orgàniques d’educació.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Políticas educatives de educación infantil en la España actual
L’educació infantil ha experimentat molts canvis legislatius en el nostre país. En aquest capítol es presenten els resultats d’un estudi quantitatiu sobre les taxes d’escolarització, el nombre de centres i la seva distribució en funció de la categoria de públic o privat i el desenvolupament autonòmic de l’educació infantil a Espanya. Anteriorment es parla de la implantació de l’educació infantil de 0 a 6 anys a partir del Llibre Blanc per a la Reforma del Sistema Educatiu el 1989 i la comparativa de diferents propostes politicolegislatives (LOGSE, LOCE i LOE).
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Panorama europeo de educación infantil
Per poder tenir una visió panoràmica de l’educació infantil a Europa, bressol dels centres i les institucions educatives adreçades a la infància, es presenten en aquest capítol els seus antecedents històrics, l’organització de l’educació infantil d’acord amb els països de la Unió Europea, les característiques de l’accés i el finançament per països, els models curriculars vigents i les característiques del professorat.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Organismos Internacionales sobre educación infantil
Vivim en un món totalment globalitzat, regit per diferents organismes internacionals encarregats d’ajudar i cooperar amb diversos països per millorar les condicions de la humanitat. A través dels seus informes ens mostren diferents camins, objectius i mitjans que contribueixen al desenvolupament humà. Hi ha molt pocs organismes específics per a l’educació infantil, com l’OMEP (Organització Mundial per a l’Educació Preescolar) o la UNICEF, i, en general, tots els organismes internacionals d’educació s’ocupen de la primera infància com els que es descriuen en aquest capítol.
Un compendi dels pedagogs, les corrents pedagògiques i psicològiques, les institucions i les pràctiques més rellevants en educació infantil al llarg dels segles XIX i XX, és a dir, des de que apareix a la gènesi dels sistemes educatius fins als nostres dies.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Un compendi dels pedagogs, les corrents pedagògiques i psicològiques, les institucions i les pràctiques més rellevants en educació infantil al llarg dels segles XIX i XX, és a dir, des de que apareix a la gènesi dels sistemes educatius fins als nostres dies.
