Narratives gràfiques.

Més sovint del que ens pensem, veure equival a saber. Per aquest motiu, des del segle XVII, s'insisteix en la conveniència d'illustrar els llibres adreçats als lectors menuts. Però el llibre illustrat no pot ser contemplat només des de la perspectiva de la utilitat que té dins la iniciació lectora. A l'era de la imatge, quan tots els mitjans audiovisuals que ens envolten quotidianament constitueixen una aportació molt rellevant a la comprensió del món i dels seus fets, la illustració i, més especificament, l'àlbum com a modalitat bibliogràfica, ens ofereix una magnífica oportunitat, no solament per aprendre a llegir text, sinó, i sobretot, per aprendre a llegir imatges, a visualitzar-hi d'una manera competent la relació entre significat i significant de pantalles i llibres. Com també a transmetre el resultat i l'aprenentatge d'aquesta visualització reflexiva i deductiva als nostres alumnes.

Els àlbums sense text mostren possibilitats i limitacions comunicatives de les narratives visuals. Els processos mentals com ara percebre, pensar, desitjar, recordar i sentir requereixen una representació lingüística. Això no obstant, les narracions visuals troben maneres de representar aquests processos mentals fent ús dels espais d'indeterminació perquè els elaborin els lectors. En aquest article, s'hi explora com un grup de lectors omplen aquests espais al llarg de converses al voltant de l'àlbum Emigrantes, de Shaun Tan.

L'aplicació d'una intervenció didàctica basada en l'acte de compartir percepcions, desconcerts i valoracions sobre àlbums illustrats facilita l'adquisició d'aprenentatges metaliteraris i permet desenvolupar la capacitat de formular els propis judicis sobre les obres. Les característiques específiques dels àlbums, com ara la interrelació de codi visual i textual, esdevenen un element essencial en el desenvolupament de la competència literària i la capacitat crítica dels primers lectors.

La utilització d'àlbums a les aules d'acollida és un bon recurs per treballar tant les competències literàries com les competències comunicatives en la llengua d'aprenentatge. En aquest article, hi presentem el resum i els resultats d'una recerca l'objectiu de la qual és analitzar la competència lingüística i discursiva en català d'un grup d'alumnes d'una aula d'acollida de primer cicle d'ESO a través de la lectura compartida d'un àlbum sense text.

Aquest article proposa fer una reflexió sobre la lectura de la imatge narrativa centrada en el còmic. S'hi defineixen conceptes, s'hi exposen característiques, s'hi cataloguen gèneres, temes, formats i estils. Un apropament a la lectura de la historieta --a les possibilitats que té dintre de l'aula i fora --, en la qual, per sort, tant professors com alumnes trobaran obres que consideraran interessants.

En aquest article, s'hi reflexiona al voltant de la formació del professorat, tant la inicial com la permanent, s'hi justifica la necessitat de promoure un aprenentatge del professional de secundària que s'allunyi de la formació estrictament disciplinària i s'hi aposta per un sistema curricular en la formació inicial que tingui com a eix els temes psicopedagògics, en el qual els docents puguin adquirir una visió holística i crítica de les matèries a partir del coneixement i la reflexió sobre la teoria i la pràctica. Així mateix, la formació permanent s'hauria de dur a terme a partir de la reflexió dels docents sobre la seva pròpia acció, de manera que això permetés examinar les teories implícites, els propis esquemes de funcionament, les actituds, etc., realitzant un procés constant d'autoavaluació que orientés el desenvolupament professional. Tot això sobre la base de la consideració que el professorat és constructor de coneixement pedagògic a través de la pràctica educativa de manera individual i collectiva.

A continuació, destaquem algunes publicacions que considerem especialment útils per a les persones interessades en les narracions gràfiques i la relació que tenen amb l'educació visual i literària dels lectors infantils i juvenils.

En aquest article, s'hi reflexiona al voltant de la formació del professorat, tant la inicial com la permanent, s'hi justifica la necessitat de promoure un aprenentatge del professional de secundària que s'allunyi de la formació estrictament disciplinària i s'hi aposta per un sistema curricular en la formació inicial que tingui com a eix els temes psicopedagògics, en el qual els docents puguin adquirir una visió holística i crítica de les matèries a partir del coneixement i la reflexió sobre la teoria i la pràctica. Així mateix, la formació permanent s'hauria de dur a terme a partir de la reflexió dels docents sobre la seva pròpia acció, de manera que això permetés examinar les teories implícites, els propis esquemes de funcionament, les actituds, etc., realitzant un procés constant d'autoavaluació que orientés el desenvolupament professional. Tot això sobre la base de la consideració que el professorat és constructor de coneixement pedagògic a través de la pràctica educativa de manera individual i collectiva.

L'objectiu de l'article és el de donar les idees clau que configuren la didàctica de la llengua i la literatura com un àmbit de coneixement i de recerca diferenciat d'àmbits afins com ara la lingüística, la pedagogia i la psicologia. El contingut del text s'articula en tres apartats: l'explicació del procés d'emergència i consolidació d'aquesta àrea del saber, la definició de l'objecte sobre el qual treballa i la presentació de les finalitats del seu estudi.

L'article descriu un treball indagatori sobre les representacions gramaticals dels alumnes de secundària, concretament sobre la categoria adverbi, i sobre les dificultats amb què es troben a l'hora de conceptualitzar-lo. S'hi analitzen també fragments d'entrevistes que permeten observar els moments en què els nois i les noies posen de manifest la consciència metalingüística a partir de la interacció i l'ús de la llengua privada com a reguladora del pensament.

En aquest article, hi descrivim una experiència d'ensenyament gramatical portada a terme en una aula de quart d'ESO inspirada en les idees provinents de la investigació en didàctica de la gramàtica. El punt de partida bàsic és el següent: si parlar i escriure són instruments privilegiats d'aprenentatge, haurem de dissenyar dispositius d'intervenció basats en la parla i l'escriptura.