Narracions breus per a fomentar la creació

Aquesta contribució presenta les línies fonamentals de treball del grup ARA (Aplicació de la Recerca a l’Aula) al voltant del disseny i de l’experimentació de seqüències didàctiques comunicatives que incideixin en la formació literària de l’alumnat de les diverses etapes de l’educació obligatòria. El nexe d’unió de totes aquestes experiències és l’exploració de les diverses possibilitats d’explotació d’un gènere literari que, actualment, viu una emergència extraordinària: el microrelat. En aquesta línia de treball se situa la reflexió sobre el contingut i sobre la forma dels textos com a base de les produccions de l’alumnat.

Aprendre a llegir i a escriure és aprendre a utilitzar la llengua escrita perquè ens pugui ser útil. I el text literari ens permet llegir per escriure i també escriure per llegir. Amb els relats curts, desenvolupem estratègies de comprensió, però també treballem l’estructura pròpia del text.

Aquest article mostra com el treball a partir del relat curt esdevé un material molt adequat en el procés d’escriptura.

La literatura postmoderna actual disposa d’una producció de relats breus que està marcant tendència. Les característiques de síntesi, ironia i suspens, entre d’altres, ofereixen un ventall didàctic potent per treballar-los a les aules i fomentar l’educació literària. La seqüència didàctica que es presenta en aquest article parteix d’aquests relats, amb la finalitat d’afavorir-ne la recepció i la producció per a primer i segon de secundària.

El desenvolupament de la capacitat de comprensió dels microrelats exigeix del lector la mobilització de diverses estratègies. L’article reflexiona sobre com ha de ser una didàctica per formar lectors estratègics a través d’aquests textos i a partir de l’experiència del treball a les aules. Al present article s’hi proposa una anàlisi en tres parts. La primera està dedicada al text, a les seves propietats i a les exigències comunicatives. La segona parla del lector i de l’escriptor estratègic com a punt clau que cal treballar. La tercera desenvolupa l’ajuda, el recorregut didàctic necessari per assolir una comprensió completa del text i, al mateix temps, l’apropiació de les característiques que li són pròpies.

L’experiència d’aula que presentem té com a eix vertebrador tres minificcions on el tema de la crueltat és bàsic per tal de captar l’atenció del lector i sorprendre’l. Partim de l’enfocament comunicatiu i proposem un treball que integra la comprensió del text, a més d’un seguit de tasques que afavoreixen les estratègies lectores i d’escriptura, així com el treball multimodal.

Aquesta experiència d’aula integra la comprensió i l’expressió oral i escrita a través del joc lingüístic, a més de la relació entre el sentit literal i el figurat d’una expressió. Hi plantegem diverses activitats, amb propostes que tracten l’humor, la ironia, el sadisme i el sentit de la justícia. Per treballar l’aspecte multimodal entre l’alumnat de secundària, partim de l’enfocament comunicatiu de la llengua des de diversos vessants, com ara el discurs audiovisual.

El present treball és el resultat d’actuacions formatives i d’assessorament extern dutes a terme en centres docents. Totes mantenen una constant: el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística com a resposta sistèmica per afrontar la millora educativa. S’hi estableixen tots els passos, amb els assoliments i les dificultats pertinents, a través dels testimonis dels propis agents implicats.

La seqüència didàctica plantejada es basa en la lectura del microrelat sobre l’observació d’una obra pictòrica, La nena obrera (1885), de Joan Planella i Rodríguez, que mostra la duresa del treball infantil a les fàbriques durant la Revolució Industrial a Catalunya. La proposta pretén que l’alumnat aprengui a visionar el quadre, connecti els seus coneixements sobre la història i les pròpies experiències i sigui capaç de crear un nou relat.

En aquest article s’hi explica com els nois i noies de cinquè de primària de l’escola Nostra Llar redacta, maqueta, il·lustra, exposa i narra el seu propi conte a partir d’un projecte d’escriptura anomenat El llibre nou. S’hi analitzen els punts forts d’aquest projecte i, conversant amb els alumnes, observem què els motiva i què els permet realitzar la feina amb tanta qualitat.

Es presenten tres activitats. A la primera, a partir de la pròpia experiència, es reflexiona a l’aula sobre la comunicació oral i els desacords comunicatius. A la segona, l’alumnat ha de recollir al seu mapa conceptual el més destacat del moviment cultural assignat. Per acabar, a partir del debat sobre quins aspectes condicionen l’èxit o el fracàs d’una taula rodona, es consensua la rúbrica d’avaluació.

Es valora la seqüència digital titulada Sumergidos en la literatura, que treballa continguts literaris i lingüístics diversos adreçats a segon d’ESO.