Modalització i cortesia lingüística

En aquest article, s'hi presenta la modalització com una activitat a través de la qual el locutor manifesta la seva actitud respecte a allò que diu, a la persona a qui ho diu, al context immediat i al món en un sentit ampli. S'hi considera que la cortesia lingüística s'expressa també amb procediments de modalització i que saber modalitzar forma part de les habilitats que convé desenvolupar a les classes de llengua amb un enfocament comunicatiu.

La modalització permet a l'emissor, en una mesura diferent, implicar-se en la comunicació o distanciarse'n, segons la interpretació que fa del context. Això afecta sobretot la funcionalitat del text i les relacions entre els participants, el que Halliday anomena el tenor funcional i el tenor interpersonal. Per això, en la didàctica del text, l'estudi de la modalització ens procura recursos per interpretar el text amb més profunditat i per controlar-ne la subjectivitat i l'objectivitat, sense renunciar a un estil de parlar o d'escriure propi.

En aquest article, hi definim la modalització i hi proposem una classificació formal i funcional dels mecanismes que manifesten aquest fenomen de cohesió. Hi il·lustrem els conceptes a partir de textos principalment argumentatius i, en el darrer apartat, ens ocupem de la relació directa entre modalització i text argumentatiu.

L'article presenta els resultats d'un treball de camp en què s'analitza l'actuació comunicativa d'un grup de professors caracteritzats per ser ben valorats pels estudiants. Recull les creences i l'acció a l'aula de docents de diferents nivells educatius ûconsiderats com ½els millors professors+ pels alumnesû, per tal d'obtenir les constants en l'ús de determinades estratègies discursives i de localitzar els recursos que es constitueixen com a elements essencials d'una docència eficaç. Els resultats d'aquest estudi mostren que les relacions interpersonals a l'aula tenen un gran valor per als estudiants de qualsevol nivel educatiu i que constitueixen un requisit necessari per influir positivament en els processos d'aprenentatge.

En el discurs del mestre és tan important el dictus (el contingut del que es diu) com el modus (la manera com es diu). En aquest article, reflexionem sobre alguns aspectes del modus del discurs del mestre d'educació infantil a partir dels enunciats orals i dels rètols escrits en iniciar un projecte de treball globalitzat. Hi analitzem els efectes de la modalització del discurs de la mestra en la dinámica d'un grup d'alumnes de cinc anys i concloem que la sensibilitat per a les formes que usa la mestra en la interacció amb els seus alumnes esdevé rellevant per diversos motius: perquè la manera com es diuen les coses configura bona part del que es diu; perquè el discurs del mestre està amarat d'actituds, valors i judicis, i perquè exerceix efectes directes en la percepció que l'alumne té sobre què aprèn i sobre com aprèn.

L'article conté unes reflexions sobre la importància de la identitat d'estudiant en el procés d'accés al coneixement. La inscripció del subjecte i de la seva posició en els textos que produeix està estretament relacionada amb aquesta identitat, la qual implica la progressiva apropiació de coneixement i l'actitud reflexiva. La tesi de l'article defensa la necessitat de fer conscient l'estudiant dels recursos de què disposa per modular la presència o l'absència del subjecte en els seus textos, tractant de trobar el lloc propi per poder manifestar la subjectivitat raonada.

L'article presenta observacions sobre la subjectivitat absent de l'estudiant universitari en un dels tipus d'escrits que els demanem a segon cicle: la ressenya. Com que es tracta d'un text on es parla d'un altre text i d'un altre autor, la ressenya esdevé un text fonamentalment polifònic. Però també, a la vegada, és un text subjectiu, atès que, en una ressenya, s'hi fan comentaris i valoracions del text del qual es parla. Atesa la dificultat amb què es troba l'estudiant quan ha de separar la seua veu de la de l'autor de partida, proposo alguns exercicis per a anar reincorporant la subjectivitat a classe.

L'article presenta ½Llegim en parella+, un programa educatiu que utilitza la tutoria entre iguals (amb alumnes i famílies) per a la millora de la competencia lectora. La tutoria entre iguals és un mètode d'aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles, en les quals, fent de tutor o de tutorat, tots dos membres aprenen a través d'un guió d'interacció estructurat. L'article comenta les bases conceptuals del programa (tutoria entre iguals, implicació familiar i competència lectora), en fa una descripció detallada i en presenta uns primers resultats en una escola de primària.

Aquest article informa dels resultats d'un estudi sobre les estratègies autònomes i interactives que posen en funcionament els aprenents de llengua estrangera, mentre realitzen tasques de comunicació sincrònica per ordinador, en parelles. L'anàlisi revela que els informants, en el seu interès per mantenir la comunicació, van recórrer a estratègies similars a les descrites en la recerca sobre la comunicació oral cara a cara. També hi emergeixen algunes diferències, com ara la utilització que fan dels recursos en línia per resoldre problemes de comunicació relacionats amb la tasca que portaven a terme.

En aquest article, hi presentem una revisió breu de les competències que faciliten l'aprenentatge inicial de la lectura, i posem una atenció especial a les habilitats de processament fonològic i a les maneres d'avaluar-lo. Després d'una síntesi de la investigació sobre els programes de pràctica per a la promoció del desenvolupament d'aquelles habilitats, reflexionem sobre el paper dels mètodes d'alfabetització en aquest mateix desenvolupament.