Les xarxes socials en l'ensenyament de la llengua i la literatura

Les xarxes socials han esdevingut omnipresents i estan modificant moltes de les característiques de les relacions interpersonals. L’ensenyament de les llengües no en pot quedar al marge i les ha d’incorporar a les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta incorporació ha de tenir en compte que les xarxes generen escenaris nous i formes comunicatives noves, i això requereix plantejaments metodològics que els proporcionin sentit i propostes clares d’avaluació.

Valencianada 2015 és un exercici de geolocalització que, amb l’ajuda de les noves tecnologies, ha fet possible l’educació des d’una dimensió cooperativa, interactiva, constructiva i multidimensional. Usem aplicacions de mòbil al servei del coneixement i de l’aprenentatge dins i fora de l’aula: llegim imatges, textos i mapes per desenvolupar l’autonomia de desplaçament i observem i reconeixem art, literatura, història o ciència als museus d’una ciutat i als seus carrers.

L’article analitza la tertúlia @llegimipiulem i mostra les possibilitats de la xarxa social Twitter com a espai per a conversar sobre literatura i aprofundir l’educació literària.

Dóna compte de les característiques de Twitter i de la forma com han estat aprofitades per la iniciativa per a fomentar la lectura i per a parlar-ne. També reflexiona sobre la manera de fer-ne la transposició a l’aula.

L’article fa una proposta de tertúlia digital per tal d’aprofundir la formació literària dels estudiants de batxillerat i, puntualment, de l’últim curs de l’educació secundària obligatòria. Es tracta d’una seqüència didàctica de lectura i d’un comentari posterior a la xarxa de dues obres literàries per part d’un col·lectiu que tot just es forma com a lector i que aprén a fer un ús formal i acadèmic de la xarxa i a gestionar la pròpia identitat digital.

El present article analitza les potencialitats de les xarxes socials en la formació inicial i contínua del professorat. Aquests contextos de formació informal es caracteritzen pels aspectes següents: la representació del professor com a agent actiu en la seva pròpia formació, i el sentiment de pertinença a una comunitat d’aprenentatge, la qual facilita la interacció entre iguals, la compartició d’experiències i recursos amb altres docents i la reflexió sobre la pròpia pràctica educativa.

Malgrat que, a les darreres dècades, l’adjectiu ha estat objecte d’estudi de la gramàtica, les aportacions emanades de la investigació no han impactat en la transposició didàctica que es du a terme a l’escola secundària. Encara es continua ensenyant com ho proposava la gramàtica tradicional en un sentit ampli, incorporant determinants i quantificadors dintre d’aquesta classe.

En l’abordatge d’aquesta categoria, se sol fer un retall que consisteix a considerar els adjectius com a qualitats que modifiquen un substantiu. Això implica no tenir en compte la capacitat de predicar, aportant al substantiu significats variats i la particularitat dels relacionals.

El present treball conté algunes reflexions respecte a l’ensenyament de l’adjectiu en el nivell mitjà i inclou propostes didàctiques per tractar-lo com a classe de paraula i com a recurs que produeix determinats efectes de sentit en textos de gèneres discursius diferents.

L’article descriu les bases conceptuals del programa Llegim en parella i presenta breument les dades obtingudes sobre els resultats en comprensió lectora dels centres durant el curs 2012-2013 i 2013-2014, tenint en compte cadascun dels objectius principals del programa. Aquests resultats constaten una millora del nivell de comprensió lectora en tots els centres implicats. Mitjançant el desenvolupament del programa a les aules, també s’ha aconseguit un augment del treball cooperatiu entre alumnes, amb les famílies i entre el professorat, a través de la tutoria entre iguals en el cas dels dos primers i del treball col·laboratiu entre el professorat. Tot això portant a terme un programa inclusiu a les classes, fent un ús positiu de les diferències i amb l’objectiu que perduri en aquests centres.

L’ARANos és un sistema d’anàlisi d’oracions simples adreçat als alumnes de l’ESO. Ha estat provat per 30 estudiants de quart d’ESO, que havien d’identificar la funció de 20 sintagmes subratllats en diverses oracions. Els resultats s’han comparat amb els obtinguts pels mateixos alumnes sense l’ús de l’ARANos en 20 oracions més. S’ha observat un augment dels encerts quan s’empra l’ARANos. Aquesta proposta té una versió en línia (www.aranos.cat).

En el present treball, hi relatem una experiència didàctica duta a terme durant el curs acadèmic 2013-2014 a l’IES David Buján, de Cambre (la Corunya), per part d’un grup d’alumnes de quart d’ESO. Hi mostrem, d’una banda, els procediments posats en marxa durant el procés d’adaptació del text i, d’una altra, els beneficis que aporta aquesta activitat al registre oral i escrit de l’alumnat.