La lectura i l´escritura al cicle inicial. Propòsits i reptes

Els canvis socials i tecnològics de les últimes dècades, les informacions sobre els processos cognitius que gestionen les activitats de lectura i escriptura i el pardigma socioconstructivista que és a la base del currículum escolar actual són factors que influencien la manera d'entendre l'alfabetització. La tasca de l'escola en aquest procés ha de considerar tant aquests canvis com les aportacions de la investigació, per tal que la seva funció social respongui als reptes actuals.

Moltes de les idees que tenim sobre com aprenen els infants a llegir i a escriure són tòpics profundament arrelats, però no per això són inamovibles. En aquest article, hi abordem tres d'aquests tòpics, amb la finalitat de mostrar-ne el desfasament i oferir alternatives per millorar l'ensenyament de la lectura i l'escriptura al cicle inicial.

En aquesta contribució, es dóna compte d'una recerca que ha abordat les condicions de l'ensenyament de la llengua escrita. És producte d'un esforç compartit entre diferents universitats de l'Estat espanyol. L'objectiu principal era comprendre la influència relativa de les pràctiques docents vigents en les aules i els coneixements previs dels alumnes en el moment en què s'inicia l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua escrita (P5 i primer de primària). S'hi presenten alguns dels resultats obtinguts, rellevants per als docents en el cicle inicial.

La pràctica de la conversa adquireix un paper fonamental, tant en la construcció del coneixement com en la gestió i el desenvolupament de la vida de l'aula. En aquest article, hi proposem reflexionar sobre el sentit i l'ús de la conversa a través d'una mirada que va més enllà d'interpretar-la com una situació de comunicació, d'interacció i, sobretot, d'aprenentatge. En el marc dels projectes de treball, i concretament en aquest espai de conversa, els processos de llegir i escriure s'hi donen amb sentit, i ajuden a avançar en el procés de comprendre.

L'objectiu d'aquest treball ha estat comprovar que els àlbums illustrats, si són mediats adequadament pels mestres, esdevenen productes literaris que permeten desplegar --amb molt d'èxit-- les competències lingüístiques infantils relacionades amb la llengua oral, la comprensió i la interpretació lectores. Aquest article pretén estimular-ne l'ús a les aules de cicle inicial.

L'article reflexiona al voltant de com entenem les dificultats per aprendre a llegir i a escriure. Presenta un seguit d'adquisicions que els alumnes de cicle inicial poden realitzar, proposa un conjunt d'ajudes que se'ls poden proporcionar en relació amb els diversos objectius d'aprenentatge i acaba plantejant breument la temàtica de l'organització de l'atenció a la diversitat.

L'article explica com es treballa a l'escola Riera de Ribes. Com s'organitzen i es pensen els aprenentatges perquè interessin i motivin els nens i les nenes. Per garantir-los que siguin competents, capaços d'actuar i de collaborar en la societat que els espera. Sabent la necessitat de comptar amb les famílies per obtenir un grau d'èxit alt.

A l'article, hi defensem la necessitat de desenvolupar la capacitat dels alumnes per expressar-se oralment en una diversitat de registres i, en especial, els formals, perquè són els que faciliten la negociació i la construcció del coneixement. Aquesta capacitat es pot ensenyar i es pot aprendre amb una intervenció didàctica que, entre altres aspectes, equilibri la creació de situacions comunicatives a l'aula, amb la reflexió sobre l'ús de la llengua oral. Aquesta afirmació ens allunya dels plantejaments exclusivament espontaneistes del procés d'aprenentatge, segons els quals només cal crear situacions comunicatives perquè els alumnes, pel sol fet de parlar, millorin la seva competència oral. I també deixem de banda la idea que «parlar bé» depèn bàsicament d'un estil personal i d'unes habilitats innates que algunes persones posseeixen i d'altres, no.

Aprendre a escriure és una activitat extraordinàriament complexa que no finalitza a la primària, sinó que ha de continuar al llarg de tot el procés d'escolarització de l'alumnat. L'objectiu d'aquest article és abordar-ne aspectes clau de l'ensenyament a l'etapa de secundària i, en especial, el rol del docent. S'hi proposa un replantejament de les tasques d'escriptura que inclogui un seguiment continuat al llarg de tot el procés de la seqüència didàctica i es revaloritza la importància de la interacció entre els integrants de l'aula.

L'article presenta un estudi de cas que analitza la interacció oral entre mestre i alumnes en una aula d'educació primària. L'objecte d'estudi són les qüestions que formula un mestre novell en una classe de llengua a quart de primària atenent la doble funció que exerceixen: la gestió de l'aula i la construcció del coneixement. S'hi analitzen els tipus de preguntes que fa el docent i el seu rendiment com a estratègia didàctica per aprendre llengua. Els resultats mostren que la interacció oral per se té un valor relatiu de cara a l'aprenentatge. Per això s'hi proposen reflexions didàctiques sobre les condicions que haurien de garantir que les preguntes funcionessin com a estratègia de construcció de coneixement.