La interacció verbal
Revista Articles - Número: 6 (octubre 95)
4,99€ IVA incluido
Producte digital sense despeses d'enviament
Per aprendre ciències cal aprendre a parlar sobre les experiències i sobre les idees.
Ensenyar i aprendre és, básicament, un procès de comunicació entre l'alumnat i el professorat.
Els estudiants, quan observen un fenomen, elaboren les seves propies explicacions que son cohérents des deis seus punt de vista. El professorat, sobre el mateix fenomen, dona explicacions diferents que són cohérents des del punt de vista de la ciencia actual. Per apropar les diferents maneres d'explicar les observacions és necessari parlar i escriure sobre les idees, sobre les emblances i diferéndes entre elles, sobre les relacions amb els fets obsetvats, sobre les causes i els efectes, sobre les analogies que s'utilitzen, etc. A través d'aquest procès comunicatiu que sorgeix des de la diversitat, cada estudiant pot anar construint el seu nou model explicatiu.
Tanmateix, el llenguatge científic és un llenguatge específic, diferent del que s'utilitza en situacions quotidianes. Per parlar i escriure sobre ciencia cal anar aprenent a utilitzar aquest llenguatge per tal que s'afavoreixi la comunicació entre els diferents individus. Aprendre a utilitzar els substantius, els verbs, els connectors, és aprendre ciéncies. Aprendre a diferenciar entre descriure, explicar, argumentar, és aprendre ciéncies.
Parlar per escriure
A partir de la caracterització de l'activitat d'escriure com a tasca que requereix planificació i reflexió, l'article planteja la necessitat de la interacció oral per acompanyar i guiar el seu aprenentatge i destaca tres tipus d'activitats que la requereixen:l'Telaboració d'instruments d'escriptura, la lectura i discussió mútua de textos i la redacció col·lectiva. A partir de l'anàlisi de les interaccions durant l'escriptura de textos de tipus divers s'observa: (1) que els alumnes es concentren en els problemes d'escriptura, (2) que fan coses diferents quan produeixen gèneres diferents i (3) que duen a terme activitats metalingüistiques diferents segons les edats. (4) La planificació del text es també diferent i es constata que la independència entre l'elaboració del contingut i la de la forma augmenta amb l'edat.
De l'entrevista al reportatge periodístic (o de la llengua oral a l'escrita).
Aquest article planteja que, en l'àmbit acadèmic, la llengua oral i l'escrita s'interrelacionen i es complementen en la major part de situacions d'aprenentatge. Parteix de la necessitat que els alumnes aprenguin a passar, progressivament, dels usos informals del llenguatge als usos lingüístics formals.
Amb la intenció d'aportar elements per donar resposta a aquesta necessitat, presenta una seqüència didàctica que ha estat experimentada amb alumnes d'ensenyament secundari, on s'explica el procès que s'ha seguit per tal que els alumnes transformin una informació que han obtingut a través d'un diàleg oral i informal, al monòleg escrit formal, passant per la fase intermèdia del monòleg oral. En la descripció de l'experiència s'explica la gestió de l'aula, aspecte que considerem bàsic per dur a terme les activitats col·lectives de llengua oral. També es posa de relleu la influència que té el context en l'elaboració dels textos.
L'aula com a escenari comunicatiu.
L'objectiu d'aquest article és presentar una proposta, inspirada en l'etnografia de la comunicació i la sociolingüística interaccional, l'interès de la qual és múltiple: aporta instruments per observar i analitzar els diferents tipus de discurs que es donen a l'aula entre ensenyant i aprenents; suggereix procediments per establir el diagnòstic de l’ús comunicatiu oral dels estudiants; permet la posada en funcionament d'una acció didàctica reflexiva i crítica encaminada a ampliar el repertori comunicatiu del nostre alumnat, i dóna orientacions per a l'avaluació dels usos verbals orals. Jo em centraré en els dos primers aspectes: com es pot observar, descriure i analitzar el que fem a les nostres aules amb la presentació, com a exemple, d'una seqüència d'una activitat mitjançant una transcripció.
Aproximacions a l'oralitat per a les classes de llengües
En la seva primera part, aquest article apunta algunes de les característiques bàsiques de l’oralitat que poden ser objecte de reflexió a l'escola. A la segona part, es presenten exemples de pràctiques lingüístiques a l'aula, l’estudi de les quals pot ajudar ensenyants i aprenents a explorar les relacions entre ús verbal i aprenentatge.
Compartir significat mitjançant l’activitat conjunta a l’escola infantil
Quan Ies professionals i els professionals implicats quotidianament en l’educació infantil reconeixen a Ies criatures el seu dret i Ies seves habilitats per participar realment en situacions d'activitat conjunta, troben els mitjans per implicar els infants en situacions no artificioses de participació social. En aquestes situacions les persones adultes aguditzen Ies pròpies competències per fer-se entendre per la mainada, com també per copsar el significar de les seves actuacions i produccions, tenir-Ies en compte i encaixar-les en una matriu cultural que els impel·leixi a reconstruir significats i habilitats. Tot això malgrat els esculls que el context en col·lectivitat presenta, i malgrat la distància existent entre els significats, les experiències i els instruments de què disposen infants i adults.
Activitat conjunta, activitat discursiva i construcció del coneixement a l'aula.
El valor del treball oral a l'escola: el "National Oracy Project".
Ús lingüístic i reflexió metalingüística en l'ensenyament i l'aprenentatge de segones llengües.
El llenguatge i la informática.
Exchanging Writing, Exchanging Cultures: Lessons in School Reform from the United States and Great Britain / Gramàtica i lexicografía catalanes: sínte
La interacció verbal.
Personalització del contingut
Autors
Gordon Baddeley, Toni Badia, Anna Camps Mundó, Cèsar Coll i Salvador, Oriol Guasch Boyé, Lourdes Molina Simó, Luci Nussbaum Capdevila, Javier Onrubia Goñi, Neus Sanmartí Puig, Bernard Schneuwly, Amparo Tuson Valls, Montserrat Vilà Santasusana
Col·leccions
Paraules clau del producte