La formación de lectores de textos literarios

El present article sintetitza l’anàlisi contrastada de set currículums d’ensenyament de la literatura a l’educació primària pertanyents a tres tradicions internacionals diferents --l’anglosaxona, la francòfona i la hispànica--, amb la finalitat d’observar les concepcions pedagògiques que sembla que caracteritzen els distints dissenys, presentar els sabers i les pràctiques literàries prescrits i assenyalar els aspectes comuns i diferencials en relació amb les propostes d’ensenyament literari a l’escola.

En la formació integral de les persones, la competència lectora i la creació d’hàbits de lectura i d’escriptura són tasques fonamentals. El domini d’aquestes destreses esdevé un instrument imprescindible per accedir al coneixement i s’ha de convertir en l’eix del procés d’ensenyament i aprenentatge. Per això, hem d’aparcar la grandiloqüència dels programes escolars i el dictat del llibre de text, i dissenyar estratègies en les quals la lectura i l’escriptura tinguin el protagonisme que mereixen.

Gulliver, els tres mosqueters, Jàson i els argonautes i fins i tot la còlera d’Aquil·les formen part de l’imaginari compartit dels nostres estudiants, si bé ho fan com a personatges secundaris de títols o d’experiències genuïnament generacionals. Establir vincles entre la biblioteca interior dels adolescents i la gran biblioteca col·lectiva de la humanitat és un dels objectius dels dos itineraris que es presenten aquí, orientats als dos primers cursos de secundària. La renúncia a un recorregut exhaustiu per la historiografia literària nacional no ha d’implicar l’abandonament d’una de les responsabilitats de l’escola: la construcció d’un mapa de la cultura que tingui validesa més enllà de les aules.

En aquest text, amb el que conclou aquesta monografia sobre la formació de lectors literaris, s’ofereixen les respostes de diversos especialistes de l’àmbit de l’educació literària a les preguntes següents: Segons el seu parer, què definiria la lectura literària? Quines haurien de ser les característiques d’un bon lector literari? Quines pràctiques escolars contribueixen a formar el lector de textos literaris? Quines pràctiques dificulten que algú sigui un bon lector de textos literaris?

Uns quants anys després que comencés la introducció de les TIC a l’ensenyament de la literatura, aquestes no han aconseguit integrar-se de manera adequada als centres de secundària. Actualment, mentre molts dels docents que estan en exercici continuen mostrant-se reacis a incorporar-les-hi, els futurs professors, que conviuen amb les noves tecnologies a la seva vida diària, aposten obertament per utilitzar-les, però els manca l’experiència professional que els permeti emprar-les adequadament. La utilització de les TIC a la classe magistral i en la realització de comentaris de text pot ajudar tots dos tipus de docents.

Fa quinze anys que, al CEIP Juan Carlos I, d’Almenara (Castelló), es produeixen curtmetratges al voltant de la literatura o la investigació històrica i local, els quals estan integrats en el projecte curricular i persegueixen la finalitat de treballar, de forma vivencial, tant les competències lingüístiques com les socials, artístiques i comunicatives. Un projecte en què han participat més d’una dotzena de professores i professors del centre i uns sis-cents alumnes, i que, coordinat des de l’aula d’audiovisuals del centre, s’ha convertit en una eina habitual de treball a l’escola que es perpetua any rere any.