La formació del professorat de llengües

La renovació dels currículums d'infantil, primària i secundària, dels plans d'estudi per a la formació inicial del professorat d'infantil i primària, com també la controvertida ampliació de la formació del professorat de secundària són a l'origen de la programació del número monogràfic que presentem.

L'article és una exposició del punt de vista de l'autora sobre la situació dels documents elaborats per la Comissió de Formació del Professorat del Consell Assessor de Llengua Catalana (Departament d'Educació) els anys 2004 i 2006. S'hi passa revista als criteris proposats per a la planificació de la formació inicial i de la formació permanent del professorat dels nivells d'educació infantil i primària, i de secundària obligatòria i postobligatòria. I s'hi remarca, així mateix, les continuïtats entre aquests dos àmbits de formació i la recerca en didáctica de les llengües.

Læarticle analitza les necessitats educatives generades per læincrement de la diversitat lingüística i cultural de les nostres societats i pels profunds canvis provocats per la globalització en el tractament de læaprenentatge i læús de les llengües a læescola. També té en compte les resistències que frenen la capacitat dæinnovació dels docents en aquest àmbit. Partint de les aportacions dels estudis en aquest camp i de les iniciatives empreses pel Consell dæEuropa per adequar læeducació lingüística a les situacions presents i futures, læautora proposa no només la introducció de nous continguts de formació, sinó també canvis substancials pel que fa als enfocaments que els formadors haurien de cercar per tal de promoure canvis reals: cooperació, desenvolupament professional al llarg de la vida, restructuració dels sabers i representacions previs, constitució dæuna identitat plurilingüe, reflexió sobre la pràctica, autonomia i participación en la recerca.

L'objecte de l'article és analitzar el pes que el coneixement de la llengua i el domini de les habilitats lingüístiques tenen en el perfil professional dels mestres, detectar les necessitats de formació que se'n deriven i veure com els nous títols de grau de mestre poden contribuir a donar-hi sortida. Després de fer un breu repàs al model actual de formació inicial, la reflexió se centra en els efectes que els plantejaments derivats de læEspai Europeu dæEducació Superior tenen sobre læorganització dels ensenyaments universitaris. El fet dæenfocar el currículum com un projecte formatiu global al servei de læadquisició de competències, obre noves perspectives als aprenentatges lingüístics, que esdevenen un eix de transversalitat de les titulacions.

La finalitat de tota intervenció formativa en el professorat és, sens dubte, la incidència que en sobrevé en els processos que se segueixen a les aules per tal dæaugmentar læeficàcia de læacció docent en læaprenentatge dels alumnes. Les darreres aportacions de la recerca dins de læàmbit dels processos formatius del professorat advoquen, però, per un canvi o per un replantejament dels models de formació actuals. Això rau en la constatació que la ½bona formació+ sembla que és aquella que ajuda els docents a establir un vincle clar i directe amb les experiències pròpies tot fomentant læanàlisi crítica, tant de les pròpies representacions i maneres de fer, com dels coneixements que provenen de les diferents disciplines teòriques. En el nostre article, pretenem aprofundir en una modalitat de formació de base socioconstructivista que té com a objectiu fomentar, en el docent i la docent, processos de conscienciació i de reflexió sobre la seva pròpia pràctica a læaula, no únicament per tal de millorar-la, sinó també per fonamentar-la més.

El període de pràctiques als centres escolars constitueix læelement més decisiu en la formació del futur professorat, sempre que es tinguin en compte un conjunt de característiques en el moment de planificar-les i dæorganitzar-les. Així mateix, el seguiment que seæn faci basat en instruments que se sustenten en læús de la llengua, especialment la llengua escrita, afavoreix la reflexió en i sobre læacció i promou la interacció entre la formació epistemològica en læàrea de llengua i les creences i les representacions que proporcionen un marc de referencia per a læacció.

Aquest text de Martin Nystrand és la traducció del capítol 4, el darrer, del llibre Opening Dialogue. Understanding the Dynamics of Language and Learning in the English Classroom, publicat el 1997 (Nova York, Teachers College) juntament amb Adam Gamoran, Robert Kachur i Catherine Prendergast. Aquest capítol constitueix una síntesi de les principals idees que els autors han elaborat a través de diversos treballs empírics sobre el diàleg a l'aula que exposen en els tres primers capítols. La idea central tant de les recerques dutes a terme com de les propostes de reflexió que plantegen als ensenyants en aquest capítol és que la paraula compartida, el diàleg a l'aula en totes les seves formes, és imprescindible per crear la zona de desenvolupament pròxim en la qual pugui créixer la capacitat d'aprenentatge dels aprenents.

curriculars bàsiques per tal de passar de curs i integrar-se, doncs, plenament al centre educatiu i a l'entorn? Per tant, un repte sociolingüístic i un repte pedagògic. I vet aquí una proposta per fer camí en la vida quotidiana de l'escola o de l'institut integrant llengua (lèxic català de les parts del cos) i contingut (currículum de ciències naturals: els aparells del cos humà).