LA DIDACTICA ALS MUSEUS

Els museus dels infants constitueixen espais rics en estímuls i dirigits principalment a fomentar l'aprenentatge mitjançant un entorn lúdic. Els nens i nenes hi són convidats a dur a terme gran varietat d'activitats en què els sentits i l'experiència directa són les dues vies principals a partir de les quals es deriva nou coneixement. És curiós observar com els objectius d'aquests museus en gran part encaixen amb molts dels objectius dels dissenys curriculars europeus, i en aquest sentit és interessant fer notar la coincidència amb el currículum català.

El present article està dedicat als Children's Museum o Museu dels Infants, una iniciativa que té un gran èxit a Amèrica i que a poc a poc es va expandint arreu del món. Són oci, diversió, però sobretot educació i cultura, combinació perfecta per a les estones lliures de les nostres criatures i sobretot com a alternatives idònies a l'oci centrat en el consumisme.

El Museu de les Mines de Cercs, situat a la colònia minera de Sant Corneli (Cercs, Berguedà), és un museu de tècnica i d'història que té com a objectius conservar, investigar i donar a conèixer el patrimoni miner. Des de la seva inauguració, l'any 1999, ha apostat per desenvolupar un programa didàctic que ara, després de gairebé quatre anys de treball, comença a donar els seus fruits. El mateix projecte museogràfic va partir de criteris didàctics, perquè es tenia molt clar que calia fer comprensible el complex, desconegut i poc valorat món de la mineria del carbó.

Els museus d'avui, tothom hi està d'acord, tenen una clara funció ùi vocacióù educativa. Aquesta educació, entesa en sentit ampli, no es redueix a una instrucció erudita o intel·lectual, sinó que, cada vegada més, els museus busquen estimular la curiositat, la imaginació i, sobretot, l'experimentació, per tal que siguin els mateixos visitants qui obrin les portes del coneixement i seleccionin uns continguts en funció dels seus interessos i del seu perfil.

Malauradament cada cop més, els membres de les famílies disposen de menys temps per gaudir junts. Les llargues jornades de treball i les distàncies, en el cas de les grans ciutats, comporten que, darrerament, pares i fills només puguin compartir el seu temps durant el cap de setmana. Aquest fet ha propiciat una nova oferta d'activitats familiars per part dels museus, que es duen a terme especialment els dissabtes i diumenges o també durant les vacances escolars. Des d'aquí volem encoratjar els pares i les mares perquè aprofitin aquesta recent proliferació d'activitats.

L'experiència que us volem presentar forma part dels tallers duts a terme durant el segon trimestre del curs 2002-2003 del cicle superior de primària, a l'escola N-1 de Pràctiques de Barcelona. Bàsicament, es tracta de la realització d'una presentació Power Point, a partir d'imatges obtingudes amb una càmera digital, per una banda, i de fotos antigues, per una altra. El tractament de les imatges s'ha fet amb el programa Paint Shop Pro.

L'activitat que us presentem sorgeix com a iniciativa dels especialistes d'educació musical i física d'una ZER de l'Alt Empordà. Aquesta es concreta en la realització d'una unitat de programació vinculada al concepte de ritme que es pretén aplicar des de l'etapa d'infantil fins al cicle superior de primària. Com a cloenda de l'activitat, es realitza una dansada.

En aquest article es presenta l'organització per racons com a metodologia de treball en l'àrea de matemàtiques en una escola d'educació especial. Un dels objectius d'aquesta experiència és el de fomentar la col·laboració entre els membres de diferents grups sense tenir en compte el seu nivell previ de matemàtiques.

Sembla que els tres eixos de treball del Fòrum 2004 (la ½pau+, la ½sostenibilitat+ i la ½interculturalitat+) hagin estat triats a mida, tant per a les escoles de primària com per als instituts de secundària. Tant a les primeres com als segons, aquestes tres línies entren en el que en diem ½eixos transversals+, és a dir, objectius que es treballen en totes les matèries, i, especialment, en les tutories i en el tutoratge constant que fa cada un dels professors als alumnes.

L'escola que treballa per atendre bé la diversitat és aquella que té clares les seves finalitats ètiques. Des d'aquest punt de partida, en el present article es valoren el Pla d'Acollida o el Projecte d'Educació Cívica Intercultural de Centre, perquè faciliten l'acceptació de la diversitat, entenent que aquests dos termes són equivalents a acolliment i a riquesa. Això no obstant, hi ha uns altres models de treball, com ara el projecte didàctic en valors cívics que ha estat desenvolupat per les autores del text. Selenga Basi, per una educació en valors cívics per a una ciutadania intercultural neix a l'escola, però ultrapassa els seus murs i permet que les persones implicades exerceixin com a ciutadanes actives, responsables i compromeses amb la societat.

"Actualment, als centres educatius es parla de violència no tant en relació amb abusos de poder vertical, sinó com a intimidació i victimització prolongada entre companys i companyes. Aquest fenomen, denominat mobbing en l'àmbit dels països escandinaus (Olweus, 1998) i bullying en entorns anglosaxons (Besag,

Cada any s'avança més la campanya de Nadal i Reis! Encara no hem menjat les castanyes i els panellets, que des dels mitjans de comunicació ens bombardegen amb tot tipus de proposicions consumistes, tant per als grans com per als petits. Aquestes festes han esdevingut la celebració del consum i la desmesura.

Des de fa un parell d'anys, el CEIP El Viver participa, més o menys directament, en experiències lligades al coneixement i a la relació entre diferents llengües del món, a través de les idees, els projectes i els materials dels grups de treball europeus Ja-Ling i EVLANG, coordinats des del Departament de Didàctica de la Llengua de la UAB, a través del professor Artur Noguerol. El nostre darrer projecte, que ara presentem, és el Memory de les llengües i dels animals o Memory lingüístic dels animals. L'hem treballat al llarg del curs 2002-2003 amb els nens i nenes de tercer i quart curs de primària.

El text planteja la necessitat que, en el marc del segle XXI, els museus esdevinguin autèntics col·laboradors de la institució escolar mitjançant l'oferta de propostes adequades a les característiques del nostre alumnat. Una de les vies més idònies per aconseguir-ho és la incorporació de la didàctica per tal d'evitar tant la infantilització com la vulgarització o l'erudició.