JOCS DIGITALS I APRENENTATGE

Els videojocs són aquesta eina, tothom sap que els alumnes i les alumnes els tenen a l'abast, tothom sap que els fan servir, tothom sap que es passen hores davant de l'ordinador o de la consola per aconseguir passar a la pantalla següent, però no ens volem detenir a mirar què és allò que fa que hi dediquin tant de temps, tant, que en els últims anys s'han convertit en la joguina més utilitzada, no tan sols pels infants, si no també per les persones adultes.

Una gran part de les nostres experiències diàries tenen lloc al voltant d'un ordinador o de la tecnologia desenvolupada al seu voltant. Efectes especials de cinema i personatges virtuals donen lloc als videojocs més espectaculars, però també el correu electrònic o el fet de cercar informació per la xarxa són activitats diàries que ens fan participar d'aquest espai virtual.

En un capítol dels Simpson, la família se'n va a comprar al centre comercial. Allà, Bart troba en exposició una consola que pot utilitzar per provar el programa de demostració d'un nou videojoc. El joc, una mena de simulador de guerra nuclear, consisteix a destruir les capitals dels estats de la unió. A mesura que Bart va esborrant ciutats senceres del mapa, en va memoritzant els noms i l'estat al qual corresponen; s'adona, llavors, que es tracta d'un joc educatiu. Enfurismat, llença el comandament de la consola contra la pantalla tot dient: ½Maleït joc educatiu! Així n'aprendràs de no educar-me!+.

L'objectiu d'aquest article és presentar-vos les primeres dades sobre el funcionament del videojoc com a eina educativa dins l'educació no formal i dins el context escolar. Creiem que l'educació en el lleure pot aprofitar tot allò que una partida a la consola aporta als seus jugadors: plaer, socialització i necessitat d'explorar mons i habilitats nous.

En aquesta secció, hem seleccionat algunes publicacions recents sobre videojocs i educació. La bibliografia que tracta aquesta temàtica és bastant limitada, però en els últims anys podem percebre un interès més gran per parlar-ne, que s'evidencia en algunes col·leccions en les quals es publiquen traduccions d'estudis molt interessants sobre el tema. També hi incloem enllaços on es pot trobar informació específica sobre estudis i investigacions en l'àmbit dels jocs digitals.

El grup de renovació pedagògica El Calaix de les Paraules, del Col·lectiu d'Ensenyants de la Ribera, constatàrem, al llarg del nostre treball a les aules, la problemàtica de l'alumnat nouvingut quan entra en contacte amb la nova llengua. És per això que ens trobàrem en la necessitat d'elaborar materials específics que ens ajudaren en la nostra tasca diària. Vam voler plasmar les diferents paraules i imatges que ens eren necessàries per tal d'establir comunicació amb l'alumnat a partir de diversos centres d'interès (escola, cos, roba, aliments i sentiments).

En aquest article, s'hi presenten els resultats d'una enquesta realitzada a la ZER Mestral, a la comarca del Baix Ebre, dins del programa d'educació en comunicació audiovisual, convocat pel Departament d'Educació. L'objectiu és adonar-se de la quantitat de mitjans audiovisuals que té el nostre alumnat al seu abast, fer-ne una reflexió com a docents i realitzar un canvi posterior de metodologies.

En aquest article, us hi presentem el plantejament de treball de les ciències que hem fet a l'escola per millorar els coneixements i les capacitats de l'alumnat en aquesta àrea a través dels treballs pràctics. També volem assegurar que els nois i les noies hi participin activament i valorin la contribució de cada membre com quelcom imprescindible per aconseguir els objectius. Finalment, volem promoure l'autoreflexió sobre el treball en el si del grup, mitjançant la presa de decisions sobre diferents maneres de millorar-lo.

Fa més de trenta anys que em dedico a l'educació. He tingut la gran sort de poder treballar en allò que més m'agrada, aquesta feina apassionant d'ajudar el nostre alumnat a aprendre. En aquest article, hi repasso alguns fets significatius de la meva vida dæensenyant, trenta anys donen per a molt i normalment els mestres fem molt més del que escrivim. Trenta anys en què ha canviat o potser ha evolucionat la manera que tenia d'actuar a l'aula, perquè ha canviat la tipologia de l'alumnat i la societat no és igual que llavors. Amb tot aquest temps, encara no sé ben bé si sóc mestre o si faig de mestre. El que sí que tinc clar és que he viscut intensament com a mestre.

L'univers d'Hergé se'ns apareix com un immens intertext suggeridor d'una enorme quantitat de referències que ens connecten amb gairebé totes les àrees de coneixement. Els àlbums de Tintín són com una mena de mosaic de propostes transversals i interdisciplinàries que poden servir per interpretar i entendre millor el món del segle XX. Avui, al començament d'un segle que intuïm que també serà molt complex, ple de reptes inquietants, ens faria falta un altre Tintín.

La present proposta didàctica, al voltant de Catalunya, està adreçada principalment a l'alumnat de l'últim cicle d'ensenyament primari, tot i que es pot adaptar, en alguns dels seus aspectes, per ser treballada també al segon cicle d'ensenyament primari.

L'evolució tecnològica mostra la interacció constant entre la nostra manera d'actuar i de construir el saber. En la societat del coneixement, la tecnologia de la informació i la comunicació ha adquirit un protagonisme fonamental, perquè l'una no pot donar-se sense l'altra. La tecnologia és una dimensió fonamental del canvi social. Les societats evolucionen i es transformen a través d'una complexa interacció de factors socials, culturals, econòmics, polítics i tecnològics.