Ensenyar i aprendre llengua i literatura en temps de pandèmia

El confinament va plantejar nous reptes als docents, com ara adaptar les nostres propostes a les condicions que el mitjà digital ofereix i requereix, sense renunciar a alguns principis didàctics fonamentals. A continuació s’analitza com es va acompanyar l’escriptura d’un episodi del Quixot a tercer d’ESO per atendre necessitats produïdes per l’aïllament i potenciar aprenentatges essencials.

El present article posa l’accent en la lectura de comprensió i en l’anàlisi de textos literaris, específicament en el conte. S’hi pretén emfasitzar la importància d’interrogar el text de ficció: com s’organitza un relat i amb quin propòsit i com es construeixen uns altres mecanismes narratius que donin suport a la comprensió dels textos literaris amb eines visuals i audiovisuals.

Del desconcert sorgit després del cessament de les classes presencials a causa de la irrupció de la pandèmia provocada per la covid-19, es va passar a mirar de continuar l’atenció educativa a l’alumnat de manera no presencial. Calia un canvi metodològic en què les TIC tinguessin un paper fonamental. Així, va sorgir un projecte basat en l’elaboració, per part de l’alumnat, d’una exposició virtual amb infografies sobre l’holocaust per provocar la reflexió dels seus destinataris.

En aquest article s’hi plantegen alguns reptes comunicatius de la docència en línia, posant el focus en la mirada dels estudiants. En concret, s’hi analitza el discurs del docent, la relació social amb l’alumnat i la gestió de la interacció oral. S’hi conclou que el context virtual té unes condicions de funcionament pròpies sobre les quals caldrà investigar per saber què i com cal innovar perquè no esdevingui una mera translació de les classes presencials. 

L’actual situació de pandèmia ha posat a prova la capacitat del sistema educatiu per donar resposta als reptes d’un món que es troba en canvi constant. A l’institut Montgròs ens hem adaptat a un context d’aprenentatge híbrid gràcies a un projecte curricular consolidat, una comunitat ben cohesionada, una cultura de reflexió pedagògica i la competència digital de docents i alumnat.

L’any 2020 les pràctiques d’aula es van convertir en processos de formació a distància realitzats a casa. Davant del caos ocasionat per la pandèmia, mestres de la Institució Educativa Agroecològic Amazònic Buinaima, de Florencia (Colòmbia), van bastir el pont cap a l’educació remota a través de pràctiques discursives dialògiques.

En aquest article volem reflexionar sobre els usos didàctics de la llengua oral en entorns virtuals i sobre els reptes i les possibilitats que planteja l’oralitat, tant en l’ensenyament de llengües com en altres matèries de l’educació a distància. Per aquest motiu analitzarem alguns exemples sobre com s’aborden aquestes qüestions a l’Institut Obert de Catalunya (IOC) i en mostrarem els beneficis i les limitacions.

La pandèmia ha difuminat les fronteres entre l’aula i la llar, ha dificultat la compartició de l’espai i el temps, ha multiplicat les iniquitats, ha generat confusió i frustració vers les tasques acadèmiques i ha obligat a utilitzar recursos desconeguts. Com s’ho fan les docents i els docents per continuar ensenyant lectura i escriptura en aquestes circumstàncies? Quins aprenentatges i quines oportunitats ha habilitat la crisi?

En el present article s’hi planteja el final de les distòpies pel fet que sembla que es compleixen de manera real en aquests temps. És allò que alguns textos literaris van anomenar mons ficticis indesitjables. En el context de la pandèmia, la pràctica de l’ensenyament travessa desafiaments que esdevenen més complexos a causa de les condicions de desigualtat per accedir a les TIC i a la connectivitat.

La covid-19 ha modificat les pràctiques lletrades. Revisem algunes de les conseqüències que ha provocat l’allau de discursos sobre aquest virus en la lectura quotidiana, la informació científica i la divulgació, l’aparició d’ideologies confrontades i la desinformació o l’emergència d’artefactes informatius nous (gràfics, estadístiques dinàmiques, mapes sensibles). Acabem amb recomanacions per aprofitar aquest context per formar el lector del futur.

La proposta que us presentem inclou activitats per a treballar les quatre habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) a través del relat. L’alumnat desenvolupa aquestes habilitats mentre aprèn a diferenciar entre llegenda i història mitjançant el treball cooperatiu i la ludificació, amb la finalitat de reforçar la cohesió del grup. L’activitat està dissenyada per poder ser adaptada a qualsevol curs de primària o de secundària.

Valorem el projecte De visita al museu. Aquest material forma part del projecte de treball CREO per a la creació de recursos educatius oberts. Es presenta en suport digital i pot ser descarregat, modificat i reutilitzat pels docents. Està dirigit al primer cicle d’ESO i treballa continguts de la matèria de llengua castellana i literatura relacionats amb diversos blocs curriculars.

Presentem una proposta didàctica basada en diverses històries curtes de països d’arreu del món. Es tracta d’una activitat dintre de l’assignatura d’anglès que mira de promoure les habilitats lingüístiques de l’alumnat a través de la literatura i la cultura, al mateix temps que intenta fomentar l’aprenentatge col·laboratiu.