EL TABU DE LA MORT: PARLEM-NE

A l'escola infantil Es Poriol, de Ciutadella (Menorca), conjuntament amb l'Equip d'Atenció Primerenca, vam decidir cercar eines que ens ajudessin a parlar de la mort, un tema encara força tabú.

Estructurem les que entenem com a propostes metodològiques adequades en dues categories: d'una banda, activitats per a les persones educadores (membres de la comunitat educativa) d'introducció al tema, d'innovació i formació permanent; d'una altra, activitats per a l'alumnat que ajudin els infants a elaborar, naturalitzar i no contaminar el procés. Totes són vàlides per integrar en el currículum i s'han dut a la pràctica. (A aquestes últimes caldria afegir-hi les pal·liatives ùque aquí no abordemù, destinades a donar resposta educativa planificada a un període i elaboració del dol.)

Aquest any, el curs començava com els anteriors, amb la tranquil·litat habitual per als pares i les mares dels nivells de parvulari. Però, al cap de pocs dies, ens va arribar la notícia que ho canviaria tot: la Maria, una de les millors amigues del Ramon, el nostre fill, tenia càncer!

Són eines. Les eines mai no fan la feina soles. La destresa és de qui les utilitza. Destresa per triar el moment, destresa per triar la més adequada a les pròpies circumstàncies i intencions. El conte no té a veure amb les notícies que s'encalcen les unes a les altres. El conte possibilita la màgia de la narració. Exigeix deturar les presses i mastegar el sentit de cada frase. En el conte, l'eix és la reflexió, el sentit, perquè permet tornar una vegada i una altra a allò que ens convoca cercant petites variacions, redescobrint sentits, possibilitant l'escolta. El conte permet a l'infant retrobar, sol, el sentit d'allò que s'ha construït en col·lectivitat.

Immediatament després del moment tan fascinant de portar al món dos infants alhora, s'instaura en els pares i les mares de parts múltiples una obsessió: com podrem arribar a temps a tots i mantenir les forces per atendre les necessitats de cadascun?

No tots els infants viuen la festivitat de Reis de la mateixa manera. Mentre per a uns és un moment de reivindicació consumista, per a uns altres es manté aquella màgia que pot arreglar els seus problemes i els de casa seva.

Les vivències emocionals i afectives són el motor de la nostra vida i de les nostres relacions, per tant, també ho haurien de ser de l'educació. Per reflexionar sobre què entenem per educar a partir de les emocions, haurem de tenir presents quines són les peces clau d'aquest motor emocional i fer-nos conscients del paper que desenvolupen les actituds dels contextos afectius de l'infant: des de la família fins als educadors i els grups de companys i companyes.

Les activitats aquàtiques actualment es plantegen com a complement important de les tasques que desenvolupen els infants als centres docents.

A l'escola, sovint ens trobem que els nens i les nenes es desorienten pel que fa al temps. Dubten sobre si és l'hora de dinar, de plegar, de sortir al pati... Igualment, se'ls fa difícil situar-se en el dia de la setmana en què es troben. Des del naixement, les rutines diàries els són un bon punt de referència per situar-se. La successió, l'ordre i la durada d'aquestes els seran un factor determinant en l'elaboració de la noció de temps. Per tant, l'horari, com a organització del temps a la classe, és fonamental per aprendre regularitzar-lo.

Observar la realitat més propera en diferents manifestacions artístiques ha permès als infants sensibilitzar-se i conscienciar-se de la importància del patrimoni que ens envolta.

Quan vam començar a plantejar-nos el monogràfic que ara us arriba a les mans, algú va dir: ½Potser són qüestions massa tristes per a una revista que tracta sobre el món infantil+. Pocs segons després, però, va continuar: ½El cert és que, per difícil que sigui, no ho podem amagar+.