Innovar en el seno de la institución escolar

Aquesta obra mira d’identificar allò que en una institució escolar incrementa o redueix el seu potencial d’innovació. Distingeix els principals aspectes estratègics que cal considerar: l’organització de la feina, les relacions professionals, la cultura i la identitat col·lectiva, la manera d’exercir el poder o l’apertura a l’exterior. L’autora mostra que les característiques dels centres innovadors són les mateixes que trobem a l’«escola eficaç». Això, però, no és estrany, ja que les escoles eficaces són obertes a la modificació i no deixen de cercar respostes als problemes de l’alumnat, de les famílies i dels docents. D’aquesta manera, la innovació no apareix com quelcom reservat a alguns centres privilegiats, sinó com un mitjà que ajuda a evolucionar positivament tots els centres que desitgin iniciar un projecte de canvi. Innovar no ha de continuar sent l’excepció que oculta l’immobilisme general, sinó un moviment propi del sistema educatiu en el seu conjunt.