El primer aprenentatge de la lectura i l´escriptura

Ensenyar a escriure és una activitat complexa, perquè la comunicació escrita implica processos cognitius i socials, com també processos afectius i evolutius, inseparables els uns dels altres, que el mestre ha de conèixer per poder-ne facilitar l'aprenentatge. En aquest article, ens proposem explorar les perspectives que hem seleccionat com a essencials per abordar aquest ensenyament I reflexionar sobre implicacions bàsiques que cadascuna comporta a l'hora d'ensenyar a escriure a l'aula, per adonar-nos finalment que deixar participar els infants en les activitats d'escriptura funcionals i significatives i acompanyar-los en aquest endinsament a la cultura lletrada és una bona manera d'ensenyar a escriure.

En aquest article, hi mostrem algunes de les línies fonamentals del nostre treball sobre la llengua escrita a les aules d'educació infantil i primer cicle d'educació primària. Els nens i les nenes se situen en contextos diversos d'ús de la llengua escrita, de complexitat creixent.

La segmentació dels textos en paraules és un aprenentatge que té a veure amb la identificació de les unitats lingüístiques que la normativa de cada llengua ha establert. Els errors més freqüents són els que presenten seqüències d'unitats agregades, formades majoritàriament per paraules gramaticals ûde baixa densitat lèxica i fònicament feblesû i una paraula plena ûnom o verbû. Aquest tipus de seqüències indiquen que els infants encara no distingeixen els diferents tipus d'unitats. Hi ha, al contrari, molt pocs errors d'hipersegmentació en què els segments aïllats corresponguin a paraules existents en català. L'anàlisi precisa dels errors indica que les decisions gràfiques que els infants prenen no són aleatòries, sinó que s'ajusten a un estadi de coneixement gramatical.

En el present article, s'hi presenta un conjunt d'eines elaborades amb l'objectiu d'apreciar el coneixement que els infants nouvinguts tenen dels materials escrits d'ús social i del funcionament del sistema d'escriptura alfabètic en els inicis de la seva escolarització al nostre país. A partir de l'aplicació d'aquestes eines (del tipus situacions entrevista) a infants de cinc a nou anys d'edat, parlants nadius de xinès, àrab i castellà no peninsular (llatinoamericans), s'hi detallen i s'hi comenten les aportacions que la informació obtinguda pot fer en la configuració d'estratègies d'ensenyament de la lectura i l'escriptura adequades per a l'alumnat nouvingut.

El coneixement del text implica un procés de diferenciació en el discurs lletrat de l'ensenyant. En aquest article, hi proposem una anàlisi pragmàtica del discurs d'una mestra durant l'activitat de lectura, els comentaris sobre el text, les citacions i el metallenguatge. També hi suggerim que les dificultats dels nenspoden relacionar-se amb la diferenciació entre discurs literal i paràfrasi.

En una exploració feta en una trentena d'escoles públiques del nostre país 1, s'hi constata que la biblioteca d'aula ûi més concretament el racó de bibliotecaû és present a pràcticament totes les aules del segon cicle d'educació infantil. Aquesta dada, en principi, ens hauria d'alegrar. Si anem, però, una mica més enllà, ens trobem amb una sèrie d'aspectes que ens fan dubtar de l'eficàcia i la rendibilitat d'aquest racó. Quins tipus de llibres hi ha? Qui els ha triat i amb quins criteris ho ha fet? Quines activitats literàries s'hi realitzen? A l'article, s'hi reflexiona, en primer lloc, sobre aquests aspectes i a continuación s'hi fan algunes propostes orientades cap a un treball més específic de lectura literària.

En aquest article, s'hi porta a terme una anàlisi de materials didàctics comercials dissenyats per a l'ensenyament inicial de la llengua escrita. Es pretén fer una aproximació a diferents models i orientacions existents en el mercat, a través de la reflexió i les referències teòriques que ajuden el professorat a prendre decisions per seleccionar i utilitzar els esmentats materials. En un moment històric en el qual les informacions són abundants i els mitjans per obtenir-les, variats, esdevé imprescindible establir criteris per organitzar la tasca escolar de forma autònoma. Els professionals estan obligats, cada vegada més, a decidir i a aprofitar els recursos disponibles per a incorporar-los a les aules. El treball pretén oferir algunes pistes en aquest sentit.

La discussió sobre els mètodes per a ensenyar a llegir ha entrat en una nova etapa, en haver-se adoptat decisions des del poder polític que afavoreixen uns mètodes determinats i en proscriuen uns altres. L'article examina la situación als Estats Units després de les conclusions del National Reading Panel, la del Regne Unit amb l'informe Rose i les aportacions del ministre d'Educació francés G. de Robien. Es pot trobar un seguit de coincidències en els tres països que pretenen encarrilar l'ensenyament inicial de la llengua escrita pels mètodes sintètics fònics o sil·làbics. Després de l'anàlisi de la informació recollida, s'hi reflexiona sobre les diverses dimensions del problema i sobre les tendències que s'hi detecten, que no són esperançadores per a qui no se situe en la línia única del discurs dominant en aquests països.

Aquest treball aborda un panorama general de l'ensenyament inicial de la llengua escrita en les darreres dècades a diverses zones de l'Estat espanyol. La pretensió és posar en relleu trets compartits i afinitats, així com especificitats que donen compte de la complexitat i varietat dels factors implicats en una activitat de tanta importància social i escolar.