El portafolis

Els portafolis que cada dia omplen més les aules i els centres tenen un mateix origen, però tot sovint varien en les funcions, els àmbits i els plantejaments. La panoràmica sobre els portafolis comença amb l'adaptació del book o el dossier dels professionals liberals a l'educació i, sobretot, a l'avaluació de la producción escrita. Més recentment, el Consell d'Europa ha proposat el Portfolio Europeu de les Llengües i també s'han proposat portafolis per a la formació del professorat o per a unes altres matèries, més enllà de la llengua. Aquest article revisa aquesta tradició posant èmfasi en els portafolis analògics i electrònics per a aprenents de llengua i en l'actual Portafoli Europeu de les Llengües.

Un portafolis esdevé un instrument pedagògic potent només si l'aparell organitzatiu que dóna cos al portafoli contribueix decisivament que l'aprenent esdevingui progressivament més hàbil i autònom per identificar la qualitat de les seves produccions i les possibles àrees de millora. Els criteris d'avaluació dels productes, expressats mitjançant descriptors de qualitat, són un instrument essencial per desenvolupar la capacitat d'anàlisi de l'aprenent i ajudar-lo a afinar els judicis. Tanmateix, no està garantit que els alumnes joves i inexperts comprenguin el significat dels descriptors i això exigeix un considerable esforç conversacional per part d'aprenents i docents, a fi d'arribar a significats compartits. Aquest article identifica possibles àrees de dificultat en la comprensió de descriptors i suggereix estratègies docents que poden contribuir a trobar àrees de significats compartits entre professor i alumnes.

Finalment, reflexionarem sobre els avantatges i les possibilitats d'ús del portafoli en la formació de professorat de secundària, a partir d'algunes experiències.

Una de les innovacions més importants en ensenyament d'idiomes avui és la incorporació de la noció de ½pluriculturalitat+. L'objectiu d'aquest article és difondre aquest concepte i la seva possible posada en pràctica a l'aula a través de l'ús del Portfolio Europeu de les Llengües (PEL). Per aquest motiu, es mostren i s'analitzen diverses activitats del PEL relacionades amb la pluriculturalitat i el plurilingüisme.

Les classes de llengua de primària es veuen notablement enriquides amb la introducció sistemàtica del PEL a l'aula. Els alumnes s'inicien en una proposta en què ells mateixos han d'analitzar el que saben i, en conseqüència, decidir sobre les passes següents que cal realitzar en el seu procés d'aprenentatge. El mestre es converteix, vertaderament, en un guia de l'aprenent. A més, unifica l'ensenyament de les diverses llengües del centre, ja que el PEL està fonamentat en la descripció de les competències lingüístiques estructurades en els nivells A, B i C del Marc Comú Europeu de Referència.

L'article relata el camí seguit en la posada en pràctica del PEL en una aula de secundària d'un col·legi de Pamplona, des de la formació i l'organització del treball dels professors implicats fins a les vicisituds pròpies del dia a dia a l'aula. Les àrees de treball han estat llengua castellana, èuskar i anglès.

Parlar en públic és una de les situacions més temudes durant l'adolescència. La inseguretat personal i la manca de destreses comunicatives compliquen aquesta tasca. Al present article, s'hi proposa una pràctica de modelatge, anàlisi i interpretació per a alumnes de batxillerat, basada en l'interès que mostren pel cinema.

La presència de mitjans i suports nous derivats de la tecnologies han obert camins d'expressió inimaginables fins fa poc. Programes orientats a donar suport a læescriptura o plataformes virtuals a través de les quals es pot escriure i establir comunicació en línia ens han fet repensar les formes tradicionals d'escriptura i valorar les múltiples opcions expressives que tenim al nostre abast. Analitzem, en aquest article, tres eines que permeten fer usos diversos de la llengua escrita, com ara l'aprenentatge de continguts, la producció literària de contes o les diverses formes de comunicació escrita no presencial. L'ensenyament de la llengua té, en aquestes i en d'altres eines informàtiques, un bon suport per a diversos aspectes de l'aprenentatge.

Pressionats pels companys o per la pròpia experiència, els ensenyants senten, cada cop més, la necessitat d'incorporar noves tècniques d'ensenyament i aprenentatge a la seva docència. Al projecte descrit aquí, hi mostrem la incorporació de tècniques d'informació i comunicació mitjançant un portal d'Internet en una classe de llengües estrangeres de la carrera de mestre. El nostre objectiu no és només incorporar un ensenyament innovador per millorar la docència, sinó també fer que els futurs ensenyants se sentin compromesos amb les noves tecnologies per poder-les incorporar eficaçment en la seva vida professional. Un objectiu no menor és animar els docents a usar aquestes eines, i per això els oferim alguns consells que potser els seran útils.

En aquest article, l'autor hi ressalta la importància de treballar al llarg de tota la secundària la comprensió textual i de fer-ho utilitzant eines noves. Entre aquestes, recupera el tradicional comentari de text, però centrant-lo en el contingut i, pel que fa als aspectes formals, considerant tan sols aquells que col·laborin clarament en la construcció del significat textual. En aquesta direcció, la introducció del concepte de modalització esdevindrà una aportació especialment útil, com s'intentarà provar amb el comentari d'un text argumentatiu en concret.