El corpus lingüístic

La lingüística de corpus és un enfocament metodològic per a l’estudi de les llengües. Per mitjà de la compilació i el processament de corpus lingüístics, ofereix la possibilitat de treballar amb dades reals i exhaustives que permeten acostar-se tant com sigui possible a la manera com els parlants usen la seva llengua o les seves llengües. Definirem les característiques principals dels corpus lingüístics i mostrarem alguns dels recursos informàtics orientats a processar-los, com també les maneres directes i indirectes d’utilitzar-los en el treball didàctic de l’ensenyament de llengües primeres i segones.

En aquest treball, hi mostrarem usos lingüístics autèntics d’adjectius registrats al corpus GRERLI-CAT1, amb la finalitat de veure’n la utilització en textos expositius i narratius, orals i escrits, realitzats per infants, adolescents i adults. Esbrinant les maneres que tenen els aprenents d’utilitzar els adjectius en diferents tipus de text, els docents copsaran com, de les interaccions a l’aula o de les activitats de lectura o de les produccions escrites, se’n pot extreure informació útil per saber quin és el domini que tenen els seus alumnes de la llengua. Observant, reflexionant i interpretant aquests usos lingüístics en diferents circumstàncies, els mestres podran adaptar-se millor a les necessitats dels seus alumnes i així millorar la qualitat de la comunicació oral i escrita que realitzin.

La traducció no s’utilitza gaire com a recurs didàctic a l’escola, però, presa com a mitjà per fomentar la reflexió sobre la llengua, pot donar molts beneficis. Els acudits tampoc no entren amb facilitat a les aules, malgrat que són una escola informal de llengua que val la pena aprofitar. Proposem la trobada entre el món dels acudits i el de la traducció com a font d’informació del desenvolupament lingüístic d’infants i joves, a més de com a recurs didàctic divertit que impulsa les habilitats metalingüístiques. Al present article, hi examinem les definicions del mot traducció que el corpus CesCa ens ofereix per conèixer la idea de traducció dels participants i hi analitzem les traduccions imperfectes que ens ofereix l’apartat d’acudits del mateix corpus, per veure què es pot aprendre a partir dels problemes que planteja la traducció d’acudits.

En el present article, hi analitzarem l’ús de recursos no verbals de textos del corpus ARBUC (Articles de Recerca de Batxillerat i d’Universitat en Català), el primer corpus en llengua catalana de treballs de recerca de batxillerat i de màster universitari en les disciplines de biologia i història. Examinarem com funcionen els recursos no verbals per augmentar la comprensió del tema desenvolupat en el text i quines estratègies didàctiques es poden mobilitzar a l’aula perquè els estudiants aprenguin a utilitzar-les en els seus treballs de recerca.

L’aparició de la lingüística de corpus ha obert vies noves d’informació a partir de les TIC que cal aprofitar. Una primera tasca dels educadors és conèixer les possibilitats didàctiques a partir de la consulta i el maneig dels corpus principals i, després, desenvolupar metodologies, reflexions i eines per fomentar les actuacions dutes a terme dins el procés d’aprenentatge dels seus alumnes. Aquí n’hem volgut desplegar una breu mostra general d’aplicacions didàctiques. Ho hem fet a partir de l’ordre de les estructures bàsiques de la llengua.

Es fa absolutament necessari reservar un pupitre a l’aula per al cinema i, per extensió, per a l’alfabetització múltiple. És una qüestió de coherència i de responsabilitat educativa, com també una via necessària perquè l’alumnat progressi en l’assoliment de totes les seves competències bàsiques. El potencial motivador del cinema, acompanyat d’un aprenentatge previ sobre la seva història i la seva gramàtica, és capaç de generar dinàmiques de diàleg, de debat, de confrontació i de reflexió entre l’alumnat i el professorat, la qual cosa ens pot ajudar a formar-nos com a espectadors, a tenir criteri i capacitat crítica.

El cànon per a la formació literària i l’educació literària a primària són alguns dels continguts principals de l’assignatura Didàctica de la Literatura Infantil i Juvenil que s’imparteix al grau d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona. La proposta d’innovació educativa que presentem consisteix en el disseny i la implementació d’una seqüència formativa adreçada a aquests alumnes per ampliar l’intertext lector mitjançant la lectura i l’anàlisi d’un corpus de minificcions hipertextuals relacionades amb la literatura de base folklòrica i d’autor del cànon d’educació primària de primeres llengües. El corpus triat pertany al llibre Catàleg de monstres (Masó, 2012), minificcions que apel·len a la intertextualitat mitjançant la combinació de recursos literaris múltiples.

La puntuació és un tema complex en el qual intervenen factors sintàctics i discursius, a més de prosòdics. Aquesta interrelació crea un bon grapat de dificultats a l’hora d’abordar-ne l’ensenyament. En el present article, s’hi mostra una experiència duta a terme en un institut d’ensenyament secundari, amb l’objectiu d’observar la utilització que fan els estudiants dels signes de puntuació, quines variables incideixen en els errors més freqüents que cometen i com es pot contribuir a millorar-ne l’ús. Per acabar, s’hi fan algunes propostes d’aplicació pràctica.