El binomi teatre-educació

L'objectiu d'aquest article és presentar els espais per a l'ensenyament del teatre en el currículum de secundària i conèixer quins tipus d'apropament a l'art dramàtic ofereixen els espais teatrals de Barcelona als joves d'aquesta etapa educativa. També es pretén observar si, en els plantejaments que es fan, tenen en compte els professionals del teatre. En aquest sentit, es realitza un recorregut per l'oferta d'activitats educatives dirigides a estudiants de secundària dels teatres i dels centres especialitzats en arts escèniques de la ciutat.

A través de la pràctica realitzada com a responsables de les guies didàctiques del Teatre Nacional de Catalunya durant més de deu anys, els autors analitzen les activitats possibles del currículum de llengua que es poden treballar a partir de l'assistència a una obra de teatre, des de diferents gèneres fins als elements paralingüístics i pragmàtics del discurs oral. Així mateix, es presenta la perspectiva didàctica en què els alumnes de secundària --i de primària-- poden desenvolupar les seves competències orals i escrites, productives i receptives, com també la interacció que poden establir.

La recepció del fet teatral necessita el coneixement i la formació respecte a les convencions que fan possible passar del text a la representació, a l'espectacle que percep el destinatari. La implicació d'un espectador competent --o en procés de formació-- requereix també un «ensinistrament» i un domini de les convencions d'aquest gènere. La implicació, la interacció i el gaudi d'un destinatari receptor davant una obra de creació en fan possible la valoració.

En aquest article, hi parlem d'espectacles poètics, n'hi presentem diverses modalitats i hi tenim en compte la funció educativa que exerceixen en la formació de l'espectador. També hi aportem orientacions per al professorat sobre la dinamització del gènere poètic a partir de la comunicació oral, amb el propòsit de motivar els equips docents perquè s'animin a aixecar el teló de la paraula poètica en actes de lectura, recitació i representació.

Entre la pàgina escrita i la representació dramàtica que es fa del text que hi ha en aquesta pàgina, s'estén una gran xarxa de camins ocults. Conèixer-los pot esdevenir una brúixola fiable per a molts joves lectors desorientats, que veuen les lletres nues com un paratge descoratjador. Sovint, ells, exploradors inexperts, abandonen abans i tot d'endinsar-s'hi. No hi ha discurs capaç de substituir l'experiència lectora personal: hem d'oferir als nois i a les noies les condicions idònies perquè ells mateixos s'adonin del meravellós poder que els atorga saber llegir.

Aquest article presenta l'aposta que fem de cinc anys ençà al nostre centre: la realització d'un musical que oferim tant al districte com a la ciutat de Barcelona. Hi participen alumnes d'edats diferents i també professors d'etapes i especialitats diverses. Aquest projecte afavoreix tant el desenvolupament transversal de les competències bàsiques, com la integració dels diferents agents educatius: alumnes, docents i famílies. Amb això, aconseguim que els alumnes aprenguin de les seves pròpies experiències i que esdevinguin persones compromeses i integrades a la societat a la qual pertanyen.

A través de la crònica d'un festival de titelles, en concret de la 23ena Fira de Titelles de Lleida de l'any 2012, es descriu una colla de representacions posades en escena per part de companyies molts diverses, per fer-nos adonar de la diversitat de formes, moviments, colors, sons, textures i veus que combinen actualment el teatre i la literatura infantil. S'hi analitzen també les capacitats educatives d'aquests tipus d'esdeveniments.

Durant vint anys, des de 1967, la revista catalana per a nois i noies Cavall Fort va fer de promotora de les activitats teatrals infantils, organitzant uns cicles de teatre cada tardor i cada primavera. Aquest document intenta donar una visió de conjunt del que s'esdevingué en aquests trenta-nou cicles, de quins en foren els objectius i els resultats que se'n van obtenir, de com s'iniciaren i s'acabaren, de les persones i dels collectius que en foren protagonistes, com també del paper que representaren per a la cultura del país.

L'aprenentatge de les llengües s'ha transformat enormement amb la irrupció de la digitalitat. Aprenents i docents han de seleccionar, a la xarxa, entre una gamma amplíssima i heterogènia de recursos que, utilitzats adequadament, els capaciten per aprendre i per ensenyar millor. L'article repassa algunes de les formes més destacades que adquireixen els recursos digitals per aprendre llengües, les illustra amb productes coneguts i de localització fàcil que conviden el lector a explorar i, finalment, focalitza l'atenció en dos fenòmens emergents: les comunitats específiques per aprendre llengües i les aplicacions per a dispositius mòbils.

Les activitats d'investigació al laboratori són una eina didàctica útil que multipliquen el rendiment que produeixen si s'apliquen estratègies que garanteixin una reflexió científica per part de l'alumnat. L'experiència realitzada amb nois i noies de segon d'ESO indica que el desenvolupament d'activitats d'escriptura d'articles científics associades a les investigacions al laboratori és útil en aquest sentit. Els documents de suport per utilitzar connectors gramaticals potencien el domini de formes textuals científiques (descripció, argumentació, etc.) i les habilitats cognitives que hi estan associades (observació, deducció, etc.).

El present article, basat en part del contingut de la tesi doctoral La lectura a secundària: Un cas pràctic de dinamització lectora a travès de la biblioteca de centre,1 recull les intervencions principals realitzades dins el marc d'un projecte de dinamització lectora portat a terme al llarg de tres cursos acadèmics des de la biblioteca escolar d'un institut de secundària de Badalona, així com una anàlisi breu dels resultats aconseguits.

Les TIC no han de ser vistes únicament com a eines o recursos per ensenyar llengua, sinó principalment com a tipus de comunicació nous que impliquen objectius educatius diferents dels que s'havien tingut fins ara en el terreny de les pràctiques socials de lectura i d'escriptura. Les xarxes socials, d'una banda, proporcionen contextos de comunicació on té sentit llegir i escriure i, d'altra banda, demanen aprenentatges lingüisticocomunicatius relacionats amb l'educació per a la ciutadania digital. En el present article, s'hi justifiquen aquestes afirmacions i s'hi mostren exemples de l'ús de les xarxes socials en l'ensenyament de les llengües i de la literatura.