EDUCACIO PER A LA CIUTADANIA I DRETS HUMANS

El CEIP públic Mosteiro-Bembrive, situat a la zona rurourbana de Vigo, província de Pontevedra, disposa actualment de 256 alumnes distribuïts en tretze unitats, quatre d'educació infantil i nou d'educació primària. Des de l'any 1982, en què es comença a treballar en un inventari de recursos humans, pretén portar a l'escola ½els sabers i les habilitats+ del col·lectiu de pares i mares. S'hi han assajat diferents alternatives, sempre amb la intenció de propiciar la participació de l'entorn dintre de l'escola. Actualment, una fitxa enquesta que es passa a l'època de matriculació, pretén inventariar aquests recursos susceptibles de ser utilitzats dintre del centre.

Pot una escola, realment, modificar els pressupostos generals de l'Estat? La pregunta, sens dubte presumptuosa, no és, en aquest cas, gratuïta. La rebel·lió que representa enfrontar-se al destí de les escoles unitàries ûuna possible i propera desaparicióû es basa, en aquest cas, en la idea de lligar la realitat del context amb les tasques noves de l'aula, en aquest cas relacionades amb el desenvolupament social de la pròpia zona. La nostra hipòtesi inicial pressuposa que, des d'aquestes propostes, podrem fer un salt que ajudi a millorar la desmotivació acadèmica i les expectatives d'èxit, basant-nos en la millora social i econòmica de la pròpia zona, la qual cosa representarà acostar-nos a noves cotes d'èxit social i acadèmic. El projecte que descrivim breument mira de respondre aquestes intenses qüestions.

L'IES Isabel de Villena és un dels antics instituts de BUP. La incorporació del primer cicle d'ESO i l'obligatorietat de l'ensenyament fins als setze anys hi va produir una mena de ½tsunami+. La nova composició de l'alumnat del centre i els canvis socials, que han afectat les relacions entre les persones adultes i el jovent en les darreres dècades, van comportar un canvi quantitatiu i qualitatiu en el tipus de problemes, davant dels quals les concepcions tradicionals respecte a l'ordre i el saber es mostraven ineficaces.

La idea d'aquest article, tal com em va ser sol·licitat per la revista, no és la de presentar un llarg i exhaustiu catàleg de materials, sinó més aviat fer una guia seleccionada d'aquells que considero més bàsics. Per facilitar-ne la utilització, atesa la diversitat de recursos que existeixen, he decidit presentar-los de la manera següent.

L'adquisició de la llengua materna es produeix escoltant una gran quantitat de llenguatge ric i variat en situacions de comunicació amb les persones que ens envolten. A les societats bilingües com la nostra, els nens i les nenes senten els sons i els models lingüístics de les dues llengües des que neixen i, tot i que l'una acostuma a dominar sobre l'altra en els primers anys, les acaben assolint i utilitzant totes dues per comunicar-se.

Aprofitant els recursos que ofereix l'entorn i les necessitats que presenta un grup d'alumnes, s'elabora un projecte tenint en compte tota la comunitat educativa mitjançant la coordinació i la implicació docent del psicopedagog.

Al llarg dels darrers anys de la vida educativa dels centres de secundària, els mitjans de comunicació han fet palès el conflicte com un fenomen nou dins les aules d'ESO. S'ha dit que, en els darrers temps, els enfrontaments i la violència han esclatat a les classes dels joves adolescents i que aquest és un factor que, entre d'altres, cal tenir en compte a l'- hora d'avaluar l'estès ½fracàs escolar+.

En aquest article, hi presentarem les experiències d'aprenentatge i servei que estem portant a terme al nostre municipi com a projecte educatiu i social de ciutat. Inicialment, s'hi farà una definició i una descripció sobre les activitats d'APS a Mataró, i, posteriorment, intentarem trobar la relació directa que aquestes activitats tenen amb l'educació per a la ciutadania.

Les persones construïm la nostra identitat individual fent un autorelat, que no constitueix pas solament un record del passat, sinó també una manera de recrear-lo en un intent de descobrir un sentit i inventar el jo, de maneres que puguin ser socialment reconeixibles. Per això, narrar-se un mateix o narrar-ne uns altres, el que ha estat o serà el projecte personal de vida és una estratègia identitària, quant a apropiació del que s'ha viscut, per donar sentit a les condicions de treball.

La sisena hora incideix plenament en l'horari escolar. Les combinacions i les solucions que es podien adoptar eren múltiples. A l'article, s'hi fa una radiografia de la situació actual, alhora que s'hi convida a iniciar una reflexió entorn de les possibilitats i les condicions necessàries per dur a terme canvis que afectin els aspectes estructurals bàsics del sistema.

Les activitats que segueixen nasqueren del desig d'intervenir en les rutines que teixeixen la vida col·lectiva del centre. D'aquesta manera, s'elimina el màxim possible de burocràcia i d'inèrcia i es van incorporant pràctiques democràtiques vives entre l'alumnat.

L'assignatura d'educació per a la ciutadania i els drets humans (ECDH), aprovada democràticament per les Corts espanyoles mitjançant la Llei Orgànica d'Educació (LOE), s'ha començat a impartir a Catalunya en aquest curs i en cinc comunitats autònomes més1. Per a moltes persones, entre les quals ens situem nosaltres, és un fet sense precedents i un clar avenç en l'educació en valors democràtics, malgrat que tampoc no està exempta de perills, com ja hem comentat en altres llocs (Jares, 2005a i 2007). Ara bé, hem d'insistir que l'educació per a la ciutadania i els drets humans (ECDH) no és cap novetat històrica ni se circumscriu a cap assignatura.