EDUCACIO LENTA

El moviment Slow (slow food, slow cities, slow sex i ara slow education, l'educació lenta) creix des de fa vint anys a un ritme imparable. Domènech i Honoré són els principals responsables del fet que també l'educació i la vida dels infants es mirin a la llum d'aquesta filosofia. Els hem proposat una conversa en forma d'intercanvi de correus electrònics, i s'hi han prestat encantats. Aquest n'és el resultat.

El present article fa una reflexió sobre una pedagogia que té com a punt de partida la condició humana amb els límits i les possibilitats que comporta, en un moment educatiu en el qual el discurs sobre l'«excellència» podria distanciar aquesta visió del debat sobre els fins, els mètodes i tots els altres elements educatius. També relaciona aspectes de l'educació lenta amb aquesta reflexió.

A continuació, presentem una proposta educativa on s'exposen estratègies didàctiques per a la ralentització, que, de manera metafòrica, anomenem pedagogia del caragol.

A partir de l'observació dels nostres fills i filles petits, han sorgit moltes preguntes i algunes reflexions que ens han portat a repensar la vida quotidiana de les nostres famílies i a recuperar l'alè per viure més feliçment.

Com dèiem a la presentació d'aquest monogràfic, els dubtes, els debats i les reflexions que s'han produït a l'entorn de la proposta sobre «educació lenta» no s'han centrat en els plantejaments generals, sinó en les possibilitats que, en els àmbits concrets de l'escola o personals, puguem realment dur a la pràctica alguns dels principis que proposem.

La reflexió sobre el temps en la societat actual ens remet a autors d'altres èpoques que ja feien referència a la idea de donar la durada necessària a cada acció. Avui sembla que, en educació i a nivell social, la falta de temps sigui un valor. L'autor ens mostra i ens demostra la conveniència de donar el temps que cal a cada fet i a cada persona, també ens recomana argumentadament una sèrie de pellícules on es reflecteix aquesta qüestió.

La vida diària atrafegada de l'escola a voltes ens fa oblidar la capacitat que podem tenir de gestionar el temps. Aquest temps, ocupat en gran part per la docència, també pot oferir moments per a les persones: per a l'atenció individual, per crear vincles, per compartir aprenentatges, per escoltar, per acompanyar, per riure, per formar-se plegades. Aquest és un temps que, invertit en els docents, repercuteix en totes les parts implicades en el centre (infants, famílies i mestres) i les ajuda a créixer.

El que pretenem amb aquest article és realitzar un petit recorregut entre el que l'alumnat du a terme a l'escola, la manera com reflexiona sobre el propi aprenentatge davant del repte de fer una conferència a la universitat i com tot això té a veure amb el projecte educatiu del centre i amb la mirada d'aquest cap a l'educació.

L'escola El Martinet, de nova creació des del 2004, parteix d'uns principis educatius fonamentats en el concepte de coneixement i de la creença del fet que tot procés d'aprenentatge necessita ser acompanyat del benestar. Entén l'acció com la forma natural d'aprenentatge de l'infant i que el temps d'aprenentatge és únic en cada persona. Consegüentment, els temps i els espais de l'escola han estat projectats assumint el desig de fer realitat tota aquesta ètica. Un exemple d'això seria l'activitat de «l'espai buit», entès com un espai-temps per decidir allò que un vol fer a partir d'una estructura creadora de possibilitats.

El municipi de Callús ha realitzat un projecte collectiu relacionat amb la tecnologia que ha abastat diferents àmbits ciutadans i educatius. La proposta sorgeix a mitjan dècada de 1990 de la collaboració entre l'escola i l'Ajuntament de la població. L'article descriu els diferents projectes realitzats en xarxa amb diferents entitats, universitats i administracions que han fet que Callús sigui un referent en aquesta temàtica i continuï afrontant els nous reptes amb illusió i esperit de millora.

L'article que presentem té dos objectius importants: d'una banda, mostrar com es desenvolupa la competència matemàtica en una aula on es realitzen processos d'indagació per donar resposta a preguntes importants que ens fem per poder entendre el món, i, d'una altra, evidenciar com un marc curricular de qualitat orienta i dóna sentit a les diferents accions matemàtiques que es porten a terme al llarg d'un procés d'indagació. Com a conseqüència, veurem com el desenvolupament de la competència matemàtica enriqueix el recorregut d'un procés d'indagació.

Entre el professorat, es parla habitualment de la necessitat de coordinar-se, de prendre acords de forma. Quan parlem de treball en equip, ens referim a un procés força complex en el qual entren en joc moltes opinions i moltes maneres de veure les coses. La nostra aportació pretén descriure i analitzar estratègies que donin als docents i a les docents bases per avançar de forma realment compartida.

L'expectació i els debats generats després de la publicació del llibre Elogi de l'educació lenta (Domènech, 2009) ens porten a presentar aquest primer monogràfic, en el qual intentarem obrir un primer ventall de reflexions i camps d'experiències a l'entorn d'aquesta proposta.