Donem veu a les mestres: experiències d'escola

El que sempre dic i penso que faré si tingués temps... I ara que ens hem hagut de parar en sec..., aprofitem l'ocasió per pensar el quefer?

Resumir la vida d’aquesta barcelonina nascuda l’any 1937 ha estat una tasca molt complicada per a mi. I és que, gràcies a la feina desenvolupada per la Rosa Vidiella, les escoles bressol municipals de la ciutat de Barcelona són, en part, el que són. La seva manera d’entendre la infantesa va fer que el mobiliari d’aquests espais s’adaptés a les necessitats dels més menuts, sempre des del respecte i l’estima.

El canvi de bolquers no ha de ser mai una feina mecànica, sinó que pot convertir-se en un moment social, de joc, de complicitat, de somriures. Només pel fet de situar el canviador a terra, a la nostra escola vam experimentar un canvi abismal: seure tots junts o només alguns, poder conversar, continuar jugant tranquil·lament, etc. Aquest moment pot ser dels més gratificants del dia.

L’espai somiat és un projecte de transformació de l’espai exterior de l’escola en un ambient pedagògic. La transformació, però, no és solament física, sinó que té també una vessant emocional, una estima per la natura, una creença que els infants són capaços de fer moltes coses, una seguretat en els canvis i la implicació de l’equip educatiu. Un projecte que creix amb el treball conjunt de tota la comunitat educativa, perquè creiem en una escola de tothom, en una escola participativa, en un espai somiat.

El tractament de l’educació ambiental a l’etapa d’infantil passa necessàriament pel coneixement de l’entorn. En el present article reflexionem sobre les propostes realitzades en uns contextos formatius diferents dels habituals i la seva reconsideració respecte a les emocions i al desenvolupament de la intel·ligència ecològica.