Diversitat de llengües a l´aula

Les autores d'aquest article, mitjançant l'anàlisi d'un conjunt de seqüències de classes de matemàtiques enregistrades a diferents cursos en una escola de primària de Togo, investiguen la manera com la transmissió de coneixements en una llengua introduïda amb l'escolarització i utilitzada per a l'aprenentatge del conjunt de coneixements escolars contribueix a l'estructuració d'aquests coneixements per part dels nens. Han estat analitzades: 1) les situacions d'ús de la llengua en les seqüències de matemàtiques, en la seva dimensió interactiva: intercanvis de pregunta/resposta, reformulacions, ajuda; 2) l'evolució soferta pels conceptes matemàtics des del moment que el professor els introdueix fins que els alumnes els posen en pràctica; 3) la bifocalització de la llengua i els continguts d'aprenentatge. Aquesta bifocalització sembla resoldre's en profit de l'estabilització d'una llengua escrita normativitzada, moltes vegades en detriment de l'estructuració de coneixements.

En el món educatiu europeu, hi ha una consciència creixent de la necessitat de repensar els plantejaments per a l'ensenyament de les llengües a l'escolarització obligatòria. Els fenòmens lingüístics i culturals lligats a la globalització i a la consolidació progressiva d'un espai econòmic i social entre els països de la Unió Europea ha posat de relleu la necessitat que els sistemes educatius assegurin, a més d'un domini sòlid de la llengua del territori, un coneixement avançat de l'anglès, llengua global, i el coneixement d'una altra llengua estrangera. Aquest objectiu, a més, ha estat ben acollit per la majoria de la població.

L'article s'interessa pel paper que la cultura, a diferents nivells (nacional, escolar, lingüístic i metodològic) té en els processos d'aprenentatge de llengües a les aules on conviuen infants de diferents orígens i llengües i que estan aprenent francès. L'article, a través de l'anàlisi de situacions de confrontació entre representacions diferents en la interacció a l'aula conclou que en aquestes situacions és tot l'entorn social que incideix en l'adquisició d'una competencia que no es pot considerar només lingüística sinó sobretot social. Les implicacions que en treu de cara a la formació dels ensenyants fan referència a l'atenció que cal posar a la circulació de la paraula a la classe, a la diversitat de cultures que s'hi expressen i a la necessitat d'una aproximació reflexiva sobre l'aprenentatge dels infants i també sobre les formes d'intervenció dels mestres.

L'escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l'escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l'èxit escolar en els programes d'immersió lingüística. L'article discuteix aquesta qüestió a partir d'un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat.

En aquest article, s'hi justifica la importància de conèixer algunes de les propietats gramaticals de les llengües dels parlants que aprenen català i que són molt diferents de les que habitualment tenim més a prop. Aquest coneixement és bàsic per entendre moltes de les dificultats d'aquestes persones a l'hora d'aprendre el català i pot ajudar a elaborar materials didàctics més adequats i a plantejar les estratègies d'ensenyament més adients per a cada cas.

En aquest article, s'hi discuteix la idea de considerar les llengües com a compartiments estancs, la qual cosa es du a terme des de tres punts de vista: el sociolingüístic, el psicolingüístic i el lingüístic. Escrit tenint en compte una realitat escolar bilingüe o fins i tot trilingüe, s'hi defensa la necessitat d'abordar la reflexió metalingüística d'una manera relacionada, comparant els fenòmens a partir de les llengües que l'alumnat coneix. Amb això, es pretén aconseguir, en les persones que aprenen, cotes més altes de domini lingüístic, una distinció més aprofundida de codis i una reflexió més abs tracta, complexa i profunda dels fenòmens que no pas quan aquests s 'aborden des d'una sola llengua. La proposta potencia una actitud reflexiva i indagatòria, que porti a qui aprèn a revisar d'una manera conscient el seu propi coneixement lingüístic. Aquestes possibilitats s'exemplifiquen des del castellà, l'anglès i el basc.

L'alumnat nouvingut no ens arriba a les aules en blanc, sinó que té uns coneixements previs, ja que ha realitzat un aprenentatge de, com a mínim, una llengua. En aquest marc, s'ha realitzat una entrevista a dos alumnes d'ESO, una marroquina i un sahrauí, per conèixer quines estratègies lingüístiques havien desenvolupat a les escoles dels seus països d'origen. El coneixement d'aquestes és d'una importància vital per tal de poder partir dels coneixements previs en el complex procés d'aprenentatge lingüístic que han de realitzar aquests alumnes a les escoles de Catalunya.

L'observació del diàleg que es desenvolupa entre tres estudiantes de la diplomatura de Mestre d'Educació Primària permet de dur a terme algunes reflexions sobre les característiques dels seus processos de construcció del coneixement i sobre les creences i els valors que manifesten respecte de les llengües que són objecte d'ensenyament i aprenentatge a les escoles.