CREATIVITAT I EDUCACIO

Les societats líquides presenten reptes inèdits en el terreny de l'ètica, però també de la creativitat, especialment en l'àmbit educatiu. Aquest article reflexiona des d'aquests pressupòsits i aposta per un enfocament de l'educació que ofereixi oportunitats perquè el subjecte es vegi capaç de transformar les seves condicions de vida.

L'educació artística és una de les tres àrees centrals, juntament amb la filosofia i l'aprenentatge lingüístic, que constitueixen la zona de servei de l'edifici educatiu, ja que proporcionen l'equipament general per a les necessitats que puguin sorgir en qualsevol camp concret, sobretot per afrontar com som i com podem millorar i ser més feliços. L'art com a instrument per comunicar-se amb un mateix, per expressar, per anar descobrint i descobrint-se.

Un grup de nens i nenes de quatre anys que, juntament amb la seva mestra, s'aventuren a explorar sobre la cultura de la pau, dialoguen sobre qui són ells mateixos, sobre les seves pors i sobre com els faria sentir ser algú altre. Se submergeixen, doncs, en una indagació sobre ells mateixos i sobre les altres persones del món com a iguals i, alhora, diferents. Aquesta inestigació té lloc en el marc de l'escola Serralavella, situada a Ullastrell i amb un llarg camí recorregut per la perspectiva educativa dels projectes de treball.

Aquest projecte es va plantejar amb l'estructura bàsica dels projectes de treball on es proposà als pares i a les mares què volien saber sobre educar, i es va finalitzar amb una reflexió sobre el que havien après. Es va dur a terme a la localitat de Xeraco (València), a l'Escola Joanot Martorell i amb els pares i les mares de la classe d'educació infantil cinc anys, amb un plantejament diferent i en llocs tan innovadors com una cisterna, el saló d'un restaurant i la casa d'un xiquet, entre altres.

La pràctica de l'adopció internacional a Catalunya ha tingut un creixement molt ràpid en l'última dècada. Hem anticipat la praxi als estudis teòrics que puguin donar suport a aquestes actuacions. Cal reflexionar sobre què significa adoptar i les implicacions inherents d'aquest acte, tant pel que respecta als infants com als pares i mares adoptius.

Generalment, pensem que la física i el laboratori són una activitat i un espai reservats per a l'alumnat de cursos superiors. En aquest article, pretenem animar a experimentar a l'educació infantil i oferir recursos per gaudir de la pràctica de la ciència. Per pocs diners i amb pocs recursos, ens podem aproximar a la física i crear estima cap a la ciència, alhora que passem una estona agradable i n'aprenem considerablement.

Sovint, les persones educadores i les professionals del treball i l'atenció social subestimen la importància de l'humor. Al mateix temps, riure amb gairebé tot ha esdevingut una norma social no escrita. D'aquí ve la necessitat de reflexionar sobre la rialla i l'humor, una qüestió massa seriosa, paradoxalment, per passar-la per alt. Nosaltres ho farem aquí relacionant-la amb la resiliència, la capacitat de sobreposar-se als grans problemes i créixer-hi conjuntament.

S'alleten, dormen, suren, se submergeixen, canten, riuen i, sobretot, evolucionen amb la mare i el pare, embolcallats i acaronats per l'aigua. Actualment, moltes parelles es plantegen com introduir el seu fill o filla en el medi aquàtic. Saben o han sentit a dir que el fet que la gestació del nounat hagi estat dins de líquid afavoreix una resposta positiva i una bona predisposició del bebè cap a l'aigua. Si partim de l'observació de la vida intrauterina, veurem que el fetus, lluny de surar en líquid, el que fa és estar immers tot ell dins d'una bombolla plena de líquid amniòtic en estat d'ingravidesa. És fàcil imaginar-nos-el movent-se com un astronauta dins de la seva nau i encara més fàcil entendre perquè l'aigua es presenta com un regal per als nostres nounats.

Els infants d'educació infantil cinc anys de l'escola La Trama, de Sabadell, recreen l'acostament artístic a la natura de l'escultor Andy Goldsworthy, que han conegut a través de la pellícula Ríos y mareas. A l'aula, han estat treballant amb materials diversos, però avui fan l'esperada sortida al bosc amb la intenció de crear les seves pròpies obres.

Al llarg d'una jornada laboral, la repetició de moviments i de posicions forçats, així com les llargues estones drets o asseguts són causa de malestars habituals i persistents en els docents i les docents. L'adequació de les postures de treball, una bona actitud corporal i algunes bones condicions d'espai i de mitjans poden prevenir-ho.

Aquest article és una reflexió sobre la necessitat de plantejar-se un ús social de la capacitat creativa en la contemporaneïtat. Proposa l'aula com un microcosmos social en el qual es pot desenvolupar la capacitat creativa, tant dels individus com del collectiu. Argumenta sobre la relació entre la creativitat social, la ciutadania creativa i la construcció d'una xarxa de valors que funcioni com a xarxa de protecció.