Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Llengua, cultura i intercultura.
Aquest article tracta de presentar el tema de la interculturalitat en relació amb l’escola i més concreta- ment amb la didàctica de la llengua, de les llengües: primeres, segones, estrangeres i immigrades. Fa una defensa aferrissada de l'antropologia cultural per poder entendre millor els fenòmens multiculturals i la relació existent entre llengua, cultura i intercultura. A partir de l'impacte de les cultures immigrades es planteja els nous reptes que s'agreugen a mesura que ens endinsem en les societats modernes cada vegada més complexes. Els ensenyants treballem, sens dubte, per una presa de consciencia global d'aquests processos i d'aquests reptes.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Context i aprenentatge de la llengua escrita / Lingüística i ensenyament de llengües / Projecte Plenamar / Saber de lletra, III: La llengua i la liter
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Ensenyar a escriure avui.
La recerca de les darreres dècades en els camps de la llengua (lingüística del text, pragmàtica, estudis literaris), la psicologia (psicologia cognitiva, constructivisme) i la didàctica (èmfasi en l'aprenent, en l’activitat; enfocaments comunicatius i humanístics) ha modificat substancialment la concepció que tenim avui sobre l’escriptura i el seu ensenyament i aprenentatge. En pocs anys hem passat de la memorització d'unes quantes regles prescriptives d'ortografia a un enfocament de l'escriptura corn a activitat discursiva complexa que permet concebre-la corn un instrument per reconstruir la competència lingüística general de l'aprenent
Aquest article es proposa esbossar les Unies essencials d'aquesta nova concepció de l'habilitat de produir textos (a l'apartat titulat «Escriure») i de la didàctica (a l'apartat titulat «Ensenyar a escriure»). Té la intenció d'oferir una síntesi global de conjunt, forçosament breu.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Els processos d'escriptura en segones llengües.
L'estudi dels processos d'escriptura en segones llengües planteja problemes paral·lels als de I'escriptura en primeres llengües i problemes específics. En aquest article es recullen els resultats més significatius de les investigacions sobre els processos d'escriptura en segones llengües dutes a terme als Estats Units en els darrers anys i les seves implicacions per a I'ensenyament.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Una experiència d'escriptura compartida.
Què passa quan volem que les veus de les persones adultes que no tenen accés a la societat lletrada prenguin la forma de publicacions? L'article recull un procés d'escriptura compartida. Segons aquesta proposta, les autores deis textos i una tutora d'edició, vinculades a un projecte de resultat tangible i comunicable, aborden conjuntament el desenvolupament deis textos i els elaboren per fer-los accessibles al públic
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Fer escriptors a l'escola. Una experiència d'escriptura davant dels alumnes.
La proposta de fer d'escriptors a l'escola es fonamenta en la complexitat deis processes de composició escrita i en els models d'intervenció didàctica que es desprenen de la concepció constructivista de l’aprenentatge. A l'article es fa una síntesi de l’estudi realitzat amb nens i nenes de nou anys i s'aprofundeix en el model de l’ensenyant-escriptor: què pensen els nens i les nenes de com escriuen les persones adultes, com mostra l'ensenyant el seu pensament mentre escriu davant de l'alumnat i com incideix aquest fet en els petits escriptors i escriptores.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El text explicatiu: escriure per transformar el coneixement.
En un procés d'escriptura en grup es comparteixen, es modifiquen i es reelaboren coneixements de diferents nivells -temàtics, textuals, discursius i lingüístics- i es fa evident l'activitat cognitiva i metacognitiva de les persones que hi participen. L'anàlisi de les interaccions al llarg del procés i l’observació dels esborranys successius en el context d'elaboració d'un treball per projectes ofereixen vies de reflexió sobre l'ensenyament de la composició escrita i el seu valor corn a instrument de transformació de coneixements a totes les àrees curriculars.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La redacció de textos per als mitjans de comunicació.
Aquest article tracta sobre l'estil de redacció més adequat ais mitjans de comunicació. Per això s'hi recullen els consells que donava Fabra a la premsa del seu temps i les recomanacions que fan els llibres d'estil sobre els aspectes de correcció, cohesió, coherència i adequació, aspectes que s’il·lustren per mitjà de textos extrets de la premsa diària. També s'hi exposen les tècniques d'adaptació al mitjà premsa i al mitjà ràdio, exemplificades amb textos escrits en català i en castellà i amb un text oral.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Trio de test.
L'article presenta tres tests per analitzar les estratègies i les actituds en la composició de l’escrit, fora de la classe o a dins, individualment o en grup. Per a cada test s'exposa l'instrument d'anàlisi, el sistema de valoració, una justificació científico-teòrica breu i alguns comentaris didàctics.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Actes interpretatius: cognició i la construcció dels discurs.
L'article defensa la naturalesa constructiva i activa dels processes de lectura i d'escriptura i planteja com el text escrit no es coincident amb les representacions que n'elaboren escriptor i lector, sinó que és només el mitjà a través del qual s'aproximen i negocien un missatge compartit El motor d'ambdues activitats és la intencionalitat que les mou i que activa els sabers de l'escriptor i les activitats interpretatives del lector. A la segona part s'analitzen les diferents representacions que un grup d'estudiants elaboren, lligades a les diverses intencions o objectius que es plantegen i es constata la força d'aquestes representacions en la interpretació del text
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Autonomia a l'aprenentatge de llengües estrangeres
L'ús i abus que s'ha fet recentment de termes com autonomia i autoaprenentatge ha creat una certa confusió. L'article, al mateix temps que justifica la conveniència de tenir en compte el desenvolupament de l'autonomia de l'aprenent en l'aprenentatge de llengües, planteja la necessitat d'aclarir el significat d'aquests conceptes. Amb aquesta finalitat, n'examina les possibles interpretacions i marca tant les diferències comels punts de contacte entre tots dos.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Bases per a la seqüencíacíó dels continguts de la llengua oral
Quan els nens i les nenes entren a Tescola saben parlar. Han après a parlar en un ambient déterminât i, sense ser-ne massa conscients, aniran aprenent tots aquells registres de la llengua oral que els permetin ser destres a l'hora d'expressar-se a nivell oral a les exigéncies de les múltiples situacions en qué es trobaran durant la vida. Els autors d'aquest article exposen en primer lloc una sèrie d'interrogants que cada centre hauria de tractar per tal de poder anar passant, amb criteri i en funció de les necessitats de Talumnat, de les primeres manifestacions parlades a les que són própies deis diferents contextos. Més endavant, fan una sèrie de consideracions sobre les caracterísitiques deis continguts propis de la llengua oral.
