Comunicació de la ciència

Escola, espai d’acollida que, per definició, veu i viu en primera persona la por de la societat, i aquesta escull l’escola que vol. Caldrà que ens preguntem, però, si l’escola també té clar quina societat desitja, no fos cas que ens equivoquéssim de model.

L’article descriu una experiència portada a terme a l’escola Lluçanès, de Prats de Lluçanès, on s’implica l’alumnat de cicle superior de primària en l’escriptura de conclusions científiques. A partir de les dades recollides sobre els embolcalls dels esmorzars, els infants aprenen a escriure una bona conclusió empírica, usant les dades com a evidències per fonamentar l’afirmació que respon la pregunta d’investigació que s’han formulat.

A continuació, presentem una activitat per treballar l’argumentació sobre un problema sociocientífic mitjançant l’elaboració d’un model material. La tasca forma part d’una unitat sobre les abelles i requereix construir un model de rusc per explicar les interaccions d’aquests insectes dintre i fora del seu habitacle i argumentar sobre el problema del despoblament que pateixen. S’hi presenten criteris per avaluar-ne possibles arguments.

L’article presenta el treball dut a terme amb l’alumnat de cinquè de l’IEA Oriol Martorell, realitzat per intentar donar resposta a la qüestió que havia sorgit a classe sobre aïllament d’edificis. Vam fer experiments i, mentrestant, vam aprendre molts conceptes que ens van fer sentir més científics. Durant el procés, es va promoure l’ús de llenguatges diferents, com ara el corporal o el matemàtic, i, sobretot, la comunicació oral, perquè l’activitat s’acabava fent una presentació en un congrés de ciència.

Wild presenta un nou paradigma educatiu que se centra en el desenvolupament de l’infant respectant-ne els processos evolutius. Parteix de la confiança que, perquè creixi amb harmonia, no cal interferir en aquest procés, atès que, en condicions saludables, l’ésser humà té un interès innat per aprendre. La creació d’ambients preparats i la coherència del sistema entre l’escola i la família és el que facilita les condicions perquè això succeeixi.

En aquest article, s’hi analitzen alguns dels mètodes que segueix un centre escolar d’Anglaterra, la Cherbourg Primary School, per atendre les necessitats emocionals, socials i de salut mental de l’alumnat d’ensenyament primari (de 4 a 11 anys), i s’insisteix en la importància del suport educatiu específic per als infants que pateixen més dificultats. Assegurar que la inclusió sigui efectiva per a tothom no és l’opció més senzilla, però sí la més gratificant per a totes les parts implicades.

L’escola Les Eres, de Rasquera, manté una cooperativa productiva que forma part del programa educatiu «Emprendre en la nostra escola» (EME). Els nens i les nenes de tots els nivells, durant el curs escolar, creen i gestionen una cooperativa en la qual fabriquen productes que venen dos cops l’any. Mitjançant una col·laboració d’aprenentatge servei amb els estudiants universitaris, es pretén que tant els infants com l’alumnat voluntari s’impliquin a realitzar les tasques previstes per tirar endavant el projecte, hi participin i hi ajudin.

El present article explica la vivència organitzativa d’una escola que comença de bell nou i que planteja la seva organització a partir de la metodologia de projectes. Aquest repte fa que s’abordi la gestió del centre d’una manera estructurada i que es plantegin estratègies de treball diferents respecte a la gestió de l’equip docent, per tal d’afrontar les dificultats detectades en un procés de millora contínua.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Un lab case és un petit laboratori portàtil que reuneix tots els elements necessaris per treballar un tema científic concret amb l’alumnat. En el present article, n’apuntem les característiques i també algunes premisses per utilitzar-lo en àmbits formals i no formals.

La poesia és la gran oblidada de les aules, però ofereix una quantitat il·limitada d’eines per promoure la lectura i la creativitat. Amb l’activitat grupal que presentem, a més a més, es posarà en marxa la creació col·lectiva i la intel·ligència creadora i comuna. A part de tractar-se d’un treball lúdic, ajuda a memoritzar, a tenir consciència fonològica i a declamar, com també a rimar i a fer la representació plàstica d’un poema abstracte.

Actuar com a centre acollidor és viure immers en una atmosfera que impregna totes les actuacions quotidianes de la vida acadèmica i que es concreta en petites accions que es van convertint en rutina.

En aquesta proposta didàctica, us hi oferim algunes pinzellades sobre com es pot desenvolupar la competència matemàtica a través del treball per projectes a primer i a segon d’educació primària. Per aquest motiu, hi anirem desenvolupant el projecte sobre l’embaràs i el cos humà en el marc de la pedagogia per projectes.

En aquesta proposta didàctica us oferim algunes pinzellades sobre com desenvolupar la competència matemàtica a través del treball per projectes a 1r i 2n de primària. Per això anirem desenvolupant el projecte sobre l'embaràs i el cos humà en el marc d'aquesta pedagogia.

Sabem que hi ha accions que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

L’acte educatiu únicament té sentit si atén el singular. Sabem que només s’aprèn socialment, és a dir, malgrat que qui aprèn és la persona concreta, només ho fa en contextos socials, perquè l’educació solament es pot donar en comunitat. Dit això, volem prestar atenció al concepte de singular.

En aquest article, hi assenyalem el desenvolupament del pensament científic com a objectiu fonamental de l’ensenyament de les ciències a l’educació primària; hi subratllem que, per assolir aquest objectiu, és imprescindible implicar l’alumnat en una activitat científica escolar autèntica, i hi remarquem que això suposa donar molta importància a una sèrie de pràctiques que tenen un elevat component comunicatiu.