APRENDRE A LLEGIR I A ESCRIURE AL CICLE INICIAL, MOMENT CLAU DE L'ESCOLARITATOBLIGATORIA

Avaluar la docència és un concepte que provoca encara una certa desconfiança o, fins i tot, un cert rebuig entre el professorat del nostre país. El concepte ha anat lligat fins fa ben poc a una actuació burocràtica que es considerava que tenia una utilitat escassa i que, a molt estirar, servia per acreditar la superació del període de pràctiques un cop aprovades les oposicions o bé per obtenir unes puntuacions determinades en diferents concursos. Però, sortosament, aquesta percepció està canviant arran dels nous enfocaments que es donen i dels plantejaments que modernament es fan respecte a aquesta activitat.

L'article recull algunes de les reflexions derivades de la collaboració de l'autora amb una classe de segon de primària com a observadora participant. El seu objectiu és mostrar com l'escriptura collaborativa de textos reals promou la reflexió a l'aula sobre aspectes de significat, ortogràfics, gramaticals i textuals que involucren la competència lingüística dels infants.

A partir de les experiències dels infants, es genera un marc d'intercanvi d'expressió i d'escolta activa que, mitjançant el treball posterior, permet desenvolupar uns altres nivells de llenguatge, com són el plàstic i l'escrit. El context comunicatiu que vertebra la proposta «La capsa de les vacances» té continuïtat al cicle inicial. En acabar primer de primària, els nens i les nenes ja són força competents en llengua escrita; per això els proposem que confeccionin un diari.

Aquest article proposa diverses activitats per potenciar l'escriptura al cicle inicial, el coneixement dels mesos de l'any, les habilitats matemàtiques i altres destreses tècniques i d'autonomia. A l'escola podem aprofitar una petita idea per fer un gran projecte de treball i d'investigació. D'aquesta manera engrescarem els infants a treballar, escriure i comptar aplicant el seu treball a la vida real.

Les experiències d'avaluació de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura al cicle inicial que presentem en aquest article responen a un plantejament formatiu de l'avaluació i s'encaminen cap a l'autoavaluació. Potencien la reflexió, la discussió conjunta, la presa de consciència del procés i la decisió de les accions que cal emprendre per millorar.

Arran de l'allau constant d'imatges fotogràfiques a les quals ens veiem abocats diàriament, volem potenciar una actitud reflexiva i crítica davant d'algunes d'aquestes imatges. No totes les fotografies tenen ni la mateixa funció ni el mateix valor. Aquesta vegada, hem triat poesies visuals de Chema Madoz, per tal que l'alumnat de primària s'aturi uns instants i aprengui a mirar les fotografies, a contemplar-les, a pensar quins sentiments els desperten, a debatre-ho amb els companys i la mestra, a imaginar, a relacionar idees i, finalment, a crear ells mateixos les seves pròpies fotografies.

El projecte «Aprenem a mirar», realitzat a l'escola Pràctiques II de Lleida, amb la collaboració del Collegi d'Arquitectes i la Facultat de Ciències de l'Educació de la UdL, pretén estimular la intelligència espacial de l'alumnat, tot apropant-lo a diferents conceptes arquitectònics.

Moltes vegades, ens hem qüestionat com podríem motivar el nostre alumnat en l'àrea de ciències naturals i socials. Aquest article explica, a grans trets, la metodologia que utilitzàrem a la nostra escola per despertar la curiositat i la motivació naturals dels infants.

A continuació, s'explica una experiència impulsada conjuntament per les escoles bressol municipals i la Biblioteca Central d'Igualada que ofereix a les famílies un espai d'acompanyament educatiu i d'intercanvi d'experiències. Cada activitat s'hi treballa a partir d'un conte relacionat amb el tema escollit i, després, una psicòloga orienta el grup per afavorir l'intercanvi de vivències i així poder posar en comú les inquietuds de les famílies. L'«Ara t'ho explico» afavoreix la relació entre famílies, educadores i professionals per facilitar el creixement sa, l'adquisició progressiva de l'autonomia, la formació del pensament, l'estabilitat emocional i, en general, el desenvolupament integral de l'infant.

En aquest article, hi descriuré aspectes teòrics vinculats a la competència social i ciutadana. Aquests aspectes els relacionaré amb pràctiques educatives portades a terme a l'escola Joan Maragall de Rubí, sota la filosofia del treball per projectes en diferents nivells i cursos. La relació que presentaré permetrà establir extrapolacions entre la teoria i la realitat d'un centre concret.

Reflexionem i ens plantegem diferents realitats que reflecteixen mirades diverses sobre les dones, el gènere o les interrelacions entre dones i homes, per centrar-nos en el context educatiu, les mestres i els mestres, i demanar, a partir de la revisió de les pròpies creences i dels propis actes, fugir de la categorització que comporta el constructe gènere per arribar a exercir una educació basada en la diversitat que reconeix nenes i nens amb identitats pròpies i úniques.

El present article, parla sobre les possibilitats dæadaptar un text escrit per representar-lo.

El projecte que presentem a continuació fa referència a l'àrea de coneixement del medi social impartida en una aula de cicle superior d'una escola rural on hi ha els dos cursos junts. També es pot realitzar en altres tipus d'agrupaments o en cursos superiors, com ara a l'ESO. Per dur-lo a terme, però, cal la col·laboració dels altres cicles. Es desenvoluparà cada dos cursos al llarg d'un trimestre. És important que algunes sessions tinguin una durada llarga, d'una hora i mitja a dues. És aconsellable realitzar-lo durant el trimestre posterior a la convocatòria d'unes eleccions, perquè se'n poden aprofitar molts materials.

Tot i que l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura s'inicia des del moment en el qual els infants veuen que les persones adultes del seu entorn llegeixen i escriuen i continua aprenent-se al llarg de la vida, podem dir que el cicle inicial constitueix un moment clau per a aquest aprenentatge. És clau perquè comprèn la franja d'edat que s'ha demostrat a bastament que és la idònia per comprendre el funcionament del codi, condició no suficient però del tot necessària per saber llegir i escriure. Els nens i les nenes que llegeixen i que escriuen amb un grau d'autonomia alt en començar el cicle mitjà, tenen moltes més possibilitats de progressar en els aprenentatges de qualsevol matèria escolar que no pas aquells que dominen poc la lectoescriptura.