Quan els infants diuen PROU!

Els infants mai diuen «prou!». I encara menys «ja n’hi ha prou!». Aquesta és la manera d’expressar-se de la gent adulta. Normalment, ells obeeixen. Tots aquests «prou!» ofegats poden convertir-se en una càrrega explosiva, en un recurs creatiu i revolucionari formidable. Que la balança es decanti cap a un costat o cap a l’altre depèn només de nosaltres, els adults.
L’autor respon a dues preguntes: «Per què un infant diu això?» i «Què es podria fer si l’escoltéssim?» I a partir d’aquí neix una anàlisi de la condició infantil d’avui dia i una relació de les iniciatives, de les activitats i de les experiències dutes a terme per les ciutats al llarg d’aquests anys.