¿Puede un virus cambiar la escuela?

En aquest capítol es reflexiona entorn de la problemàtica sanitària que va aparèixer el 2020 i com ha influït en els més petits. A causa d'aquesta nova situació s'ha vist compromesa la relació que s'estableix entre l'escola i la llar, aflorant les dificultats per mantenir aquesta relació i continuar desenvolupant el procés educatiu de l'alumnat. Sobre la base d'aquest context es descriuen una sèrie d'estratègies educatives alternatives als deures convencionals que imposa l'escola, activitats senzilles que poden abordar-se a la llar i que afavoreixen l'aprenentatge a través del joc i l'experimentació, aportant als alumnes i les alumnes més autonomia en el seu desenvolupament a través dels diversos espais i recursos que podem trobar dins de qualsevol casa. Finalment, es detallen algunes pautes per avaluar aquest tipus d'activitats.

Aquest capítol reflexiona sobre el concepte d'escola i desgrana la seva definició per delimitar el seu objectiu principal i tornar-la a construir en el nou context social i sanitari que estem vivint. Partint d'aquesta nova definició d'educació, es proposen algunes possibles solucions tendents a aconseguir una escola que sigui coherent amb ella mateixa, però també compatible amb les noves necessitats de salut a les quals ens obliga la COVID-19. Sobre la base d'aquestes premisses, s'articulen cinc propostes per a una educació coherent amb aquests principis, que a Itàlia està representada pel Moviment de Cooperació Educativa i per la filosofia del projecte La Ciutat dels Infants.

Aquest capítol recull tres experiències que en els passats mesos de quarantena s'han promogut a Espanya, Itàlia i Amèrica Llatina en ciutats de la xarxa La Ciutat dels Infants, les quals han tingut als petits com a protagonistes a través dels seus consells. S'han seleccionat tres casos de dimensions diferents: l'experiència espanyola fa referència a les activitats de dues ciutats: Carbajosa de la Sagrada (província de Salamanca) i Osca; la italiana, per part seva, documenta les activitats del Consell dels Infants de la ciutat de Latina; mentre que l'experiència llatinoamericana esmenta diverses iniciatives promogudes en diversos països d'Amèrica Central i del Sud i detalla les activitats desenvolupades en una campanya específica implementada per diverses ciutats de la xarxa argentina.

En aquest capítol es posen de manifest els estralls causats pel confinament sanitari, traçant-se amb precisió el nou context socioeducatiu post-COVID-19. A partir d'una sèrie de reflexions es debat sobre els coneixements i les habilitats que han pogut «perdre» o «guanyar» els més petits en aquest període, les eines que s'han utilitzat per suplir les classes presencials (educació a distància) i la invisibilitat de les necessitats i drets dels infants durant aquest lapse de temps, entre altres temes que han repercutit en el seu benestar educatiu.