La organización escolar

Elaborar i desenvolupar un Projecte Educatiu de Centre (PAC) constitueix un conjunt d'accions que els diferents membres de la comunitat escolar executen per tractar de definir les seves directrius generals i les seves pautes comunes d'acció amb la finalitat d'orientar al centre cap a una determinada direcció i millorar, en suma, el seu funcionament. Mitjançant el PAC s'estableix el marc de relacions entre els integrants de la comunitat escolar que servirà per ordenar qüestions com la participació, el govern del centre, la seva projecció comunitària, etc. Tot això ho veurem en aquest capítol, mitjançant el qual s'estableix una fonamentació teòrica on es presenten les fases d'elaboració del PAC, dues experiències de diferents centres i diverses propostes de treball per aprofundir en el tema.

El Projecte Curricular de Centre (PCC) reuneix els acords i criteris que orienten les decisions que haurà de prendre cada grup de professors i professores del centre per actuar de manera coordinada en els processos d'intervenció educativa amb l'alumnat. En definitiva, es tracta d'un instrument que explicita la manera en què es durà a la pràctica el PAC i, per tant, ha de guardar coherència amb aquest, així com amb les altres directrius institucionals i amb la realitat i les possibilitats del centre en què es realitza. Aquest capítol presenta una sèrie d'estratègies per guiar els processos de presa de decisions dels centres, és a dir, el conjunt d'accions relatives a l'elecció de mitjans i a l'articulació de recursos per elaborar el PCC. Així mateix, es mostren dues experiències de diferents centres i diverses propostes de treball per aprofundir en el tema.

Participar en un centre escolar és l'acció d'intervenir en els processos de planificació, execució o avaluació de determinades tasques que s'hi desenvolupen. La participació dels membres de la comunitat escolar en la gestió del centre és un fet reconegut que es manifesta en qualsevol societat democràtica. Aquest capítol reflecteix els fonaments teòrics de la participació, presentant els seus propòsits, principis i nivells, així com els òrgans i equips de participació de què disposen els centres escolars, justificant la seva utilitat i oferint pautes per millorar el seu funcionament i promoure la implicació. Finalment, es mostren dues experiències de diferents centres i diverses propostes de treball per aprofundir en el tema.

La gestió dels recursos humans és un factor essencial en el funcionament de les institucions escolars. En organitzar-los es pretén rendibilitzar al màxim totes les potencialitats i les iniciatives de cada persona amb la finalitat d'aconseguir plenament els objectius que el centre té plantejats. Aquest capítol ens introdueix en l'organització del professorat, descrivint què són els departaments/seminaris didàctics (D/S D) i els equips educatius. Els primers permeten la coordinació vertical de les actuacions del cos docent, mentre que els equips educatius garanteixen la unitat d'acció i l'adequació de les intervencions a les possibilitats de l'alumnat. Tots dos es complementen i se'ls coneix com a òrgans staff. Per finalitzar, es mostren dues experiències de diferents centres i diverses propostes de treball per aprofundir en el tema.

Les maneres d'agrupar els alumnes i alumnes en educació escolar constitueixen per si mateixes un àmbit de reflexió de primer ordre en l'organització dels centres. Les coordenades vertical i horitzontal ens acosten al problema de com organitzar l'alumnat. La primera serveix per analitzar el tipus d'agrupament que regirà el progrés d'una promoció d'alumnes al llarg de tota la seva escolaritat; la segona es planteja com distribuir a l'estudiantat que presenta circumstàncies acadèmiques similars d'escolarització en grups més petits per a possibilitar una millor atenció a les diferències individuals. Aquest capítol detalla les característiques de l'organització vertical i horitzontal de l'alumnat i els agrupaments flexibles, així com dues experiències de diferents centres i, finalment, diverses propostes de treball per a aprofundir en el tema.

La relació entre l'ús del temps escolar i l'eficàcia educativa és, alhora, una evidència i una preocupació que sol centrar l'interès dels professionals de l'educació. Temps i espai apareixen com dues variables fortament relacionades entre si, perquè tota activitat formativa queda conformada per les coordenades temporals i espacials en les quals es desenvolupa. Com veurem en els fonaments d'aquest capítol, la reflexió actual sobre el temps en educació escolar suposa una concepció més flexible que els conceptes tradicionals de calendari o d'horari escolar. Per tant, ens interessa analitzar com fer rendible l'ús del temps i, per a això, es presenten les dimensions i variables del temps escolar. Així mateix, es mostren dues experiències de diferents centres i diverses propostes de treball per aprofundir en el tema.

L'espai és un recurs que ha de ser administrat convenientment per afavorir les decisions organitzatives i curriculars més idònies per a l'educació del nostre alumnat. L'ús adequat de l'espai ajudarà a crear un ambient afavoridor tant de l'equilibri personal d'estudiants i professors com de les seves relacions interpersonals. Tal com veurem en aquest capítol, l'organització de l'espai escolar inclou no sols l'ordenació dels elements que el delimiten (l'edifici escolar), sinó també l'adequada distribució del mobiliari i el material d'ús didàctic que es troba dins d'aquests límits. Aquests, distribuïts d'una manera determinada, configuren l'espai escolar. Per finalitzar, es mostra l'experiència d'un centre i diverses propostes de treball per aprofundir en el tema.

La diversitat és un fenomen universal que es troba en la naturalesa i, per tant, també en la base de la identitat de cada individu. Les possibilitats d'intervenció en relació amb la diversitat són tantes com situacions diferencials puguem trobar. En aquest capítol ens centrarem en les diferents modalitats d'integració i tractament de la diversitat de l'alumnat en el centre educatiu, i veurem també com l'ensenyament obligatori contempla l'atenció a la diversitat i a l'alumnat amb NEE en els dissenys curriculars. Per a això, després d'una sòlida fonamentació teòrica, es mostraran dues experiències de diferents centres i diverses propostes de treball per aprofundir en el tema.

La Constitució espanyola estableix la cooficialitat de llengües en algunes zones de l'Estat que tenen llengües pròpies. Aquesta circumstància dona lloc a la necessitat d'organitzar l'educació escolar de manera que garanteixi que els joves que viuen en zones bilingües puguin adquirir les dues llengües oficials amb un nivell de competència satisfactòria. Es tracta, doncs, que el nostre alumnat surti de l'escolaritat obligatòria amb una capacitació suficient en comprensió i expressió oral i escrita en dues llengües que els permeti acostar-se a la situació de ciutadans i ciutadanes en igualtat de possibilitats i oportunitats. Aquest capítol centra la seva atenció en els programes bilingües i en les seves implicacions per al centre escolar, així com també en les alternatives i els requisits per dissenyar-los i organitzar-los. Per finalitzar, es mostren dues experiències de diferents centres i diverses propostes de treball per aprofundir en el tema.

La naturalesa i les característiques dels centres escolars, així com la complexitat de la tasca educativa, són algunes raons que fan que aquestes institucions tendeixin a racionalitzar el treball de les persones que hi treballen. És necessari doncs que existeixi alguna persona (directora, cap de departament, coordinadora de cicle...), o un petit grup de persones (equip directiu) que pugui assumir i exercir tasques directives, imprescindibles en qualsevol grup organitzat. Aquest capítol se centra en la funció directiva dels centres escolars i en el paper que assumeixen i exerceixen els directius en els processos de canvi i innovació. Es mostren, finalment, dues experiències de diferents centres i propostes de treball per aprofundir en el tema.

Les escoles incompletes d'àmbit rural (EIAR) són centres les característiques dels quals vénen marcades notablement pel mitjà: municipis petits, economia centrada fonamentalment en el sector primari, certa llunyania dels nuclis industrials i comercials i, a vegades, llunyania també respecte a les vies de comunicació principals. Normalment són l'únic centre escolar del municipi i solen ser escoles que, en alguns casos, acullen alumnes de diversos nivells o graus en la mateixa aula a causa de l'escassetat d'estudiants i a raons econòmiques. Aquest capítol mostra algunes alternatives, solucions i precaucions davant la problemàtica de les EIAR, així com els seus fonaments i funcionament, mitjançant dues experiències de diferents centres i propostes de treball per aprofundir en el tema.

Àmplia visió dels temes organitzatius. Recull textos de fonamentació teòrica, experiències de centres escolars, i propostes de treball per desenvolupar les anàlisis pròpies i les seves aplicacions.