Física y Química.

Aquest capítol aborda la naturalesa de la ciència i la construcció del coneixement científic, plantejant la resposta a interrogants com ara: Què és la ciència? Quina és la metodologia que fa servir? Quins són els seus resultats principals? Quines són les conseqüències dels seus descobriments i aplicacions? Quins interessos hi ha subjacents? L’objectiu de donar resposta a aquestes qüestions és destacar el coneixement científic com a part essencial de la cultura personal dels ciutadans actualment. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

Aquest capítol aborda com la introducció d’aspectes històrics permet mostrar una imatge de la física més pròxima a la manera com es construeixen els coneixements científics, a com evoluciona la ciència en el seu context sociohistòric i a les repercussions socials que tenen els avenços científics; tot això millora l’actitud dels alumnes davant d’aquesta matèria d’estudi i el seu interès per participar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. A continuació es proposen un seguit d’activitats de diferent tipologia, així com diverses fonts sobre el tema.

«Saber química és més que saber-se un llibre: és veure la química al món, és compartir unes preguntes que no tenen una resposta definitiva i és saber actuar d’una manera determinada». Sota aquesta perspectiva, l’autora del capítol descriu com van sorgir els conceptes fonamentals de la química a través de la història, i sosté que conèixer les dificultats, els errors i les disputes en la gènesi de les idees químiques fa que el professor sigui més comprensiu amb les dificultats d’aprenentatge dels seus alumnes. Finalment, proposa unes quantes activitats basades en la història de la química, així com diverses fonts sobre el tema.

En aquest capítol, l’autor ens explica com la investigació en física ha estat un dels pilars en què s’ha centrat el progrés científic i tecnològic dels segles xix i xx, i prediu que els dos temes que modularan el progrés de la física durant el segle xxi probablement seran la recerca d’un aprofitament més bo de l’energia i de noves fonts d’energia i el coneixement de les característiques més intricades de la matèria. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

Aquest capítol pretén donar compte dels reptes actuals de la investigació en química, insistint especialment en temes com ara l’estat sòlid de la matèria, la consciència, l’estructura íntima de l’aigua, el canvi climàtic, el càncer, els mons del que és molt petit o del que passa molt de pressa, entre d’altres. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

A partir de diverses activitats intercalades en la lectura d’aquest capítol, s’ofereix al professorat un material didàctic adequat per treballar i reflexionar amb l’alumnat sobre els problemes ambientals i la sostenibilitat, cosa que fa que aquest capítol sigui imprescindible per entendre la situació d’emergència planetària i crisi ambiental que comença a protagonitzar l’actualitat i el futur de les societats humanes a la Terra.

Per què s’ensenya ciència als ciutadans? La ciència és un aprenentatge que han d’emprendre tots els ciutadans o només una part? I, en el context escolar, què entenem per competència científica? Quines capacitats ha de desenvolupar? Quins continguts ha de seleccionar? Quines estratègies ha d’emprar? Quines activitats ha de dissenyar? Aquests són alguns dels interrogants a què es respon en aquest capítol. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

Aquest capítol considera breument l’evolució de l’ensenyament de química en les últimes dècades, i presenta i analitza el currículum de química del batxillerat a Espanya, a través d’una anàlisi dels continguts i els criteris d’avaluació i d’una valoració de la importància concedida als continguts des de la perspectiva Ciència, Tecnologia, Societat (CTS) i al treball pràctic indagatiu. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

El capítol analitza les causes de la disminució d’alumnes que estudien física, que atribueix a un ensenyament d’una física aïllada de l’entorn i amb classes avorrides i poc participatives. A continuació, duu a terme una anàlisi del currículum de la física actual considerant els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació. Finalment, fa una sèrie de propostes per a la millora del currículum de física, com ara la reducció del formalisme, l’increment del treball experimental i la introducció de temes CTS i d’activitats sobre procediments i naturalesa de la ciència, així com la millora de l’avaluació. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

En aquest capítol es plantegen les qüestions següents: Quines característiques té el currículum de ciències per al món contemporani? No resulta redundant amb el currículum de Física i Química i el de Biologia i Geologia de batxillerat? Té sentit que sigui el mateix per als estudiants de la modalitat de ciències que per als de les modalitats d’arts i humanitats? Com podem desenvolupar-lo de manera que resulti interessant i útil per a uns i altres? També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

Aquest llibre té com a objectiu donar a conèixer la naturalesa de la ciència, la història de la física i de la química, els seus desenvolupaments recents i els camps d'aplicació, els problemes ambientals actuals, analitzant el currículum actual d'aquestes matèries a l'ESO i al batxillerat.